Els responsables de salut pública ens alerten que vivim en contacte diari amb un còctel de substàncies químiques que perjudiquen la nostra salut. Això ha augmentat l’interès dels consumidors per la cosmètica ecològica el consum de la qual s’ha vist impulsat per les grans empreses que s’han sumat al carro i l’han posat de moda.

El futur de la certificació cosmètica ecològica a Europa

Però el que d’una banda és bo per al sector, per un altre està generant una gran confusió per l’ús de reclams comercials com “sense parabens”, “sense sulfats” o “sense perfum” en productes que poc tenen a veure amb la cosmètica ecològica.

Què és cosmètica ecològica?

En el mercat trobem cosmètica que s’anuncia com a natural, ecològica, orgànica, vegana, “clean” o fins i tot “foodie”. S’utilitzen termes que donen a entendre que s’està davant d’un producte que és natural i la normativa sobre l’etiquetatge de cosmètics no resulta eficaç per a evitar els flagrants casos de publicitat enganyosa.

I és en aquesta mar tan regirada on la certificació de la cosmètica ecològica i natural cobra més sentit. El consumidor necessita un segell que li permeti identificar de manera ràpida i senzilla que el que està comprant és realment un producte ecològic sense necessitat de ser un expert en cosmètica.

Una única certificació pública?

A principis d’aquest segle diverses entitats de certificació que treballaven en el sector de l’alimentació ecològica van proposar normes privades per a certificar també cosmètica ecològica. Si comparem l’ocorregut en el sector de l’alimentació veiem que la unificació de les normes, un reglament europeu d’obligat compliment i la protecció oficial del terme “ecològic” han estat un exemple d’èxit, amb milions de consumidors europeus identificant un únic logo per a l’alimentació ecològica, la eurofulla.

Introduir la cosmètica dins del reglament europeu que regula la producció d’aliments ecològics ha estat una aspiració del sector que no s’ha aconseguit en cap de les successives revisions (l’última de 2018). Conscients de les dificultats per a aconseguir-ho, les principals entitats de certificació de cosmètica europees van unir esforços per a crear una norma única: Cosmos. Encara així no hi ha un segell identificatiu únic, si no uneixo diferent per a cadascuna de les certificadores.

Paral·lelament es van anar desenvolupant noves normes, sempre privades. El resultat és un mercat inundat de diferents logotips que identifica a la cosmètica ecològica. A això se sumen avals atorgats per entitats no acreditades i empreses que simplement s’inventen un segell per a vendre més.

Les principals entitats de certificació de cosmètica europees van unir esforços per a crear una norma única: Cosmos

La Comissió Europea va voler posar una mica d’ordre però en lloc de secundar-se en el sector de la cosmètica ecològica va demanar ajuda a Cosmetics Europe, l’associació europea de la indústria convencional, i aquesta va suggerir que el millor és fer-ho a través d’un grup de treball d’ISO per a donar-li una projecció més internacional. El resultat ha estat afegir encara més confusió amb una norma que només pretén definir què és un cosmètic natural i el fa de forma poc estricta i en contra del criteri de les entitats del sector.

Quin futur li espera a la certificació?

És clar que una certificació pública per a tota la UE serà molt difícil. La lògica ens diu que una iniciativa d’aquest estil hauria de liderar-la la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària però en el seu pla estratègic 2016-2020 ni tan sols s’esmenta la cosmètica. El recent Pacte Verd Europeu inclou una “Estratègia en l’àmbit de les substàncies químiques amb vista a la sostenibilitat”. La cosmètica només s’esmenta en relació amb l’experimentació animal, els disruptors endocrins i les substàncies carcinògenes o mutàgenes. Cap referència a la cosmètica ecològica i com promocionar-la per a evitar el contacte dels consumidors amb aquestes substàncies.

D’altra banda, una regulació pública i comuna per a tota la UE podria anar en detriment de la qualitat de la norma si s’ha d’arribar a un consens que inclogui a la poderosa indústria de la cosmètica convencional, tal com ha passat amb l’ISO. A més, el sector cosmètic evoluciona molt ràpidament i es necessiten mecanismes que permetin adaptar les normes a la realitat amb relativa eficàcia. El marc legislatiu europeu no sembla el més adequat per a una norma que ha d’evolucionar constantment.

Actualment tenim una norma dominant, Cosmos, i altres més o menys conegudes en l’àmbit nacional com BioVidaSana a Espanya, CCPB i altres a Itàlia, Nature Progres a França, NCS a Alemanya o Ecogarantie a Bèlgica. Natrue en una norma nascuda a Alemanya però bastant estesa ja que certifica a algunes de les principals marques en el mercat incloses les d’algunes grans cadenes de supermercats. Cadascuna d’elles dóna resposta a les necessitats de les empreses certificades. Cosmos és una bona opció per a una empresa que desitgi una projecció internacional però si interessa el mercat nacional pot haver-hi altres opcions més reconegudes pel consumidor i a un preu de certificació més assequible. La convivència entre els dos tipus de certificacions no hauria de suposar un problema.

El sector cosmètic evoluciona molt ràpidament i es necessiten mecanismes que permetin adaptar les normes a la realitat amb relativa eficàcia

Reptes de futur

El futur ofereix dos reptes importants: el primer com fer arribar al consumidor la informació correcta del què és una cosmètica ecològica i com identificar-la sobre la base d’una necessària certificació. El segon, com evitar que empreses o entitats s’aprofitin de la falta de regulació oferint pseudocertificacions i augmentant així la confusió. No podem demanar-li al consumidor que distingeixi entre una mar de logotips diferents però reduir-lo a un només no sembla que vagi si pot ser. Potser la solució és acceptar la convivència de varis i dirigir els esforços dels actors del sector a promocionar aquells de qualitat contrastada, atorgats per certificadores acreditades alhora que es denuncia públicament aquells que només han vingut a pescar en una mar regirada.

Autora: Montse Escutia, Co-fundadora de el Projecte Red Ecoestética, Associació Vida Sana

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Gener 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here