Segons la legislació europea, només es poden concedir patents sobre enginyeria genètica en millora vegetal. Malgrat això, les grans empreses de llavors han explotat les llacunes legals i ja han obtingut més de 200 patents sobre cultiu tradicional. Els criadors necessiten accés al material genètic per adaptar les plantes a reptes com ara les plagues, les malalties i el canvi climàtic. L’actual sistema de patents europees dificulta el seu treball, fet que fa que molts evitin utilitzar determinats trets vegetals per por de violar les patents de les grans empreses, cosa que posa en risc la sobirania alimentària.
A Europa, actualment hi ha un debat controvertit pel que fa a les patents de llavors. El parlament de la UE i els estats membres de la UE estan intentant trobar una solució. Hi ha un fort consens polític a la UE per no permetre patents sobre llavors convencionals. Això és especialment important en el context de les discussions actuals sobre la desregulació de la nova enginyeria genètica (NGT) i un nombre creixent de patents en aquest sector. Sovint les empreses intenten eludir les prohibicions existents per obtenir patents sobre la cria tradicional afegint uns passos tècnics patentables, com ara NGT, tot i que no sigui necessari assolir l’objectiu de millora i, per tant, s’hauria d’excloure de la patentabilitat.
No obstant això, si mirem la pràctica recent de l’OEP, veiem que només l’any 2023 s’han concedit 20 noves patents sobre cria tradicional i s’han presentat 70 sol·licituds de patent. Les espècies vegetals afectades són, entre d’altres, el cogombre, el blat de moro, el meló, el pebrot, els espinacs o el tomàquet. Les patents tenen un efecte de gran abast i més de 1.300 varietats tradicionals de plantes ja estan afectades a Europa, cosa que fa que cada cop sigui més difícil per als obtentors navegar per aquest batibull de patents. Les conseqüències d’aquest desenvolupament inclouen una concentració creixent en el mercat de llavors, la pèrdua de biodiversitat agrícola i l’elecció limitada per als agricultors, jardiners, productors d’aliments i consumidors.
Per tant, és oportú reafirmar que no s’han de concedir patents sobre cria tradicional. La UE ha de restringir l’abast de les patents concedides a plantes modificades genèticament, incloses les llavors obtingudes a partir de NGT. Aquest és un problema urgent que s’ha de resoldre per salvaguardar el futur de la millora vegetal, l’agricultura i la producció d’aliments a Europa.
Autora: Johanna Eckhardt, Coordinadora del projecte No Patents on Seeds!
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2024
