Els pesticides són una de les poques substàncies tòxiques alliberades de manera deliberada al medi ambient per a l’eliminació d’organismes vius. Per exemple, els herbicides s’apliquen per eliminar males herbes, els insecticides per a insectes o bé els rodenticides per a rosegadors. El desenvolupament de pesticides va augmentar en la Segona Guerra Mundial i des de llavors, es va estendre durant tot el segle XX fins a dia d’avui per a argumentar la producció d’aliments. S’estima que anualment es consumeixen al voltant de tres mil milions de quilos de pesticides arreu del món i països com Brasil, Estats Units, Xina i Índia en lideren el seu ús.
Independentment de la quantitat aplicada de pesticides, s’estima que només un 1% dels pesticides aplicats s’utilitzen de manera efectiva, arribant a dur a terme l’efecte desitjat. Això implica que la resta de pesticides es dispersen en plantes no objectiu i el seu impacte en el medi ambient i la salut és significativament perillós, ja que estan dissenyats per a ser tòxics.
Els humans podem estar exposats directament als pesticides en els llocs de treball, en aplicar-los a cultius, o bé de manera indirecta a través de l’aire, l’aigua, el sòl o la cadena alimentària, ja que els aliments poden quedar contaminats. De fet, hi ha estudis que demostren que les persones que viuen a prop de camps de conreu on s’apliquen pesticides tenen un risc més elevat de desenvolupar problemes de salut derivats a la exposició de pesticides. Per exemple, a Sud-Àfrica, persones que viuen al voltant de camps agrícoles han mostrat símptomes associats a l’exposició de gotes de pesticides que es desplacen per l’aire.
Per als treballadors agrícoles en contacte amb pesticides, la principal via d’exposició als pesticides és la dermàtica: a través de la pell. Això és rellevant en països en desenvolupament, on sovint manquen les eines de protecció adients i la formació als treballadors. D’altra banda, els consumidors estem exposats a la contaminació oral, ja que podem arribar a ingerir aliments o begudes contaminades amb pesticides. Els pesticides però també poden entrar al cos humà a través de via respiratòria o ocular. Un cop dins del cos, es distribueixen pel sistema sanguini i poden desencadenar efectes negatius. A més, certs grups de persones com els nens, les dones embarassades o les persones d’edat avançada, poden ser més sensibles als efectes dels pesticides.
S’estima que anualment es consumeixen al voltant de tres mil milions de quilos de pesticides arreu del món i països com Brasil, Estats Units, Xina i Índia en lideren el seu ús
L’impacte de l’exposició de pesticides a la salut humana és variat i pot afectar tant el sistema nerviós, immunitari o endocrí. També s’han associat símptomes com tremolors, pèrdua de memòria, canvis en l’estat d’ànim o problemes sanguinis. L’exposició a llarg termini als pesticides s’ha associat amb un increment del risc de càncer com el de pulmó, de pàncrees, de còlon, de bufeta o de pell, entre d’altres. La toxicitat dels pesticides depèn així mateix de la quantitat ingerida, així com de del tipus de pesticida, ja que alguns representen més perill que d’altres.
Certs pesticides tenen la capacitat d’afectar el sistema endocrí- aquests es coneixen com a disruptors endocrins. Un exemple ben conegut és el glifosat. Aquestes substàncies poden interferir amb la producció, l’efecte o eliminació de les hormones naturals del cos, alterant l’equilibri natural dels éssers vius. En els homes, l’exposició a disruptors endocrins es relaciona amb infertilitat, càncer de pròstata i testicles, alteracions en el desenvolupament sexual o problemes de tiroides i immunitaris. En dones, també es poden desenvolupar problemes d’infertilitat, així com avortaments espontanis, parts prematurs, nadons amb baix pes al néixer o malformacions, i alteracions ovàriques i hormonals.
A part dels riscos per a la salut humana, utilitzar pesticides també representa una amenaça al medi ambient. Els pesticides acumulen substàncies tòxiques al sòl, modificant les característiques físiques, químiques i biològiques. Això pot perjudicar a la flora, fauna i salut del sòl. L’ús continuat de pesticides redueix la diversitat microbiana i biomassa del sòl, elements que són clau per al cicle dels nutrients i descomposició de la matèria orgànica. Altres danys als ecosistemes del sòl i biodiversitat inclouen la inhibició de processos naturals de fixació de nitrogen, accentuant desequilibris ecològics.
L’impacte de l’exposició de pesticides a la salut humana és variat i pot afectar tant el sistema nerviós, immunitari o endocrí
D’altra banda, els pesticides solubles en aigua i no absorbits per plantes poden arribar a acumular-se en aigual’escorrentia agrícola pot acabar arrossegant restes de pesticides cap a rius, llacs i aqüífers. Això por contaminar ecosistemes aquàtics afectant directament a espècies de peixos o organismes que produeixen fitoplàncton. Els pesticides també poden alterar l’equilibri de les comunitat microbianes, ja que poden donar lloc a una disminució de poblacions sensibles a pesticides, i alhora augmentar la presencia de soques microbianes resistents.
El futur de l’agricultura sostenible depèn de la reducció de l’ús de pesticides químics i de l’adaptació de pràctiques ecològiques, com és el cas de l’agricultura ecològica. Les diferències en l’ús de pesticides entre els dos sistemes de producció tenen un gran impacte pel que fa a l’exposició de pesticides, tant per a la salut com per al medi ambient.
Amés, l’agricultura ecològica implementa pràctiques que protegeixen el sòl i fomenten la diversitat microbiana, alhora produint aliments d’alta qualitat. Consumir aliments ecològics, especialment fruites i verdures, pot reduir dràsticament els riscos associats als pesticides contribuint amb la preservació dels recursos naturals i promovent la salut humana i animal.
Autora: Roser Fabrés, Tecnòloga d’aliments
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2025
