La calèndula és una planta que no falta als jardins, terrasses i balcons. El seu inconfusible color taronja, brillant, cridaner i vistós, en fa una de les plantes més comunes i populars. Una flor seductora que, més enllà del seu ús en jardineria, aporta beneficis mèdics.
Aquesta herbàcia silvestre és originària del sud d’Europa i es cultiva àmpliament per tot el món. Creix de forma natural en vores de camins, terrenys erms i prats. Agraeix climes temperats, però s’adapta a una àmplia gamma de condicions climàtiques sempre que no hi hagi gelades, no les suporta.
Pot viure des del nivell del mar fins als 1.000 metres d’alçada, a ple sol o a semi ombra, encara que necessita llum abundant per florir. Es cultiva des de febrer a maig per sembra directa de llavors a terra. Les llavors s’obtenen a partir de flors madures deixades assecar, aconseguint d’aquesta manera llavors fèrtils que es recullen i guarden per realitzar noves sembres en anys vinents.
És coneguda des de l’antiguitat com a planta medicinal, i va ser usada com a tint per a teles durant segles per pintar-les d’un bonic to daurat. Era una planta medicinal, i també decorativa, molt comuna entre els grecs i els romans. La feien servir per tractar múltiples afeccions i la van emprar en cosmètica, en cremes i ungüents, per les seves propietats per a la cura de la pell. A l’Europa medieval va ser molt popular a l’herbari medicinal, sent usada per tractar problemes digestius, problemes de la pell i ferides pel que va ser àmpliament cultivada.
Flavonoides, carotenoides i triterpens doten la calèndula de les seves propietats per alleujar la inflamació de cremades, irritació de la pell, acne i picades
Les seves flors i fulles contenen importants principis actius com els triterpens, els carotenoides, flavonoides, fitoesterols, àcids fenòlics, àcid salicílic, saponines i tanins. Els glucòsids i alcohols triterpènics, així com l’oli essencial de triterpenoides i sesquiterpenoides, mostren activitat antiinflamatòria, antimicrobiana, antifúngica, antiviral i antitumoral, actuant beneficiosament sobre el sistema hepàtic. Els seus carotenoides, especialment la luteïna, la zeaxantina i el licopè, tenen propietats antioxidants que protegeixen les cèl·lules de l’acció dels radicals lliures. Els flavonoides tenen efectes antioxidants i antiinflamatoris.
Flavonoides, carotenoides i els triterpens doten la calèndula de les seves propietats per alleujar la inflamació de cremades, irritació de la pell, acne i picades. El seu alt contingut en carotens i flavonoides la doten de propietats cicatritzants, que estimulen els processos de producció de col·lagen i de regeneració de la pell. El seu contingut en triterpens, àcid salicílic i quercetina li confereixen un efecte analgèsic. Les saponines li atorguen el seu potent efecte antibacterià i permeten desenvolupar la seva acció antisèptica. Les saponines, gomes i mucílags de la calèndula tenen gran capacitat humectant, pel que es fan servir en cremes hidratants i productes solars.
L’ús tòpic de la flor de la calèndula en forma de pomades, ungüents i tintures és indicat per al tractament d’inflamacions de la pell i mucoses, ferides, en processos de cicatrització, dermatitis, furóncols, eritemes, cremades i ulceracions varicoses. El seu poder fungicida permet tractar problemes de micosi a la pell i peu d’atleta. Les infusions florals, per les seves propietats antisèptiques i antiinflamatòries, són útils per tractar la faringitis, estomatitis, periodontitis, gingivitis, les aftes i altres afeccions bucals.
Autor: Raúl Martínez, Dietista-nutricionista, biòleg
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2025
