L’acidesa estomacal ha esdevingut quelcom tan habitual que ja forma part del dia a dia de moltes persones. Molesta, crema, incomoda… i la solució sembla senzilla: una pastilla diària i assumpte resolt. Per això, molta gent pren inhibidors de la bomba de protons (IBP) com l’omeprazol, convençuda que està “protegint” el seu estómac. El problema és que aquests medicaments mai no es van dissenyar per prendre’s durant anys.
El que gairebé mai no s’explica, i aquí hi ha el parany, és que moltes vegades l’acidesa no ve per excés d’àcid, sinó just al revés. Quan l’estómac produeix poc àcid, la digestió es torna lenta i ineficaç i l’esfínter que separa l’estómac de l’esòfag no es tanca bé. El resultat? Ardor, cremor i aquesta sensació de que el menjar torna a pujar. En suprimir encara més l’àcid, els IBP alleugen el símptoma momentàniament, però empitjoren el problema de fons i creen una dependència difícil de trencar.
Amb el pas del temps aquest enfocament acaba passant factura. Cada vegada es relaciona més l’ús prolongat d’IBP amb un risc més alt de malaltia renal crònica, fins i tot en persones que mai no han tingut una lesió renal evident. A això cal afegir la pèrdua progressiva de minerals i vitamines essencials com magnesi, vitamina B12, potassi o calci, que acaba traduint-se en cansament persistent, arrítmies, problemes neurològics i més fragilitat òssia.
No és casualitat que molts pacients acumulin símptomes sense relacionar-los mai amb la medicació que prenen diàriament “per si de cas”. A més, l’àcid gàstric no només serveix per pair. És una de les principals barreres de defensa de l’organisme davant de bacteris i patògens. Mantenir-lo bloquejat durant mesos o anys debilita aquesta protecció natural. I quan algú intenta deixar el fàrmac, apareix el temut rebot àcid, que reforça la idea equivocada que l’estómac necessita la pastilla per funcionar.
Però hi ha maneres d’abordar l’acidesa sense tapar-la ni anar contra el cos
El primer, i això és clau, és no abandonar els IBP de cop. La retirada ha de ser progressiva i, si pot ser, supervisada, per evitar el rebot i permetre que l’estómac recuperi a poc a poc la seva capacitat natural.
En paral·lel, cal estimular la producció fisiològica d’àcid. Una alimentació basada en aliments reals, fruites, verdures, proteïnes de qualitat i l’ús moderat de sal natural aporten els elements que el cos necessita per produir àcid clorhídric de manera adequada.
Una cosa tan senzilla com una cullerada de vinagre de sidra de poma diluïda en aigua abans o després dels àpats pot marcar la diferència
En persones amb baixa acidesa, una cosa tan senzilla com una cullerada de vinagre de sidra de poma diluïda en aigua abans o després dels àpats pot marcar la diferència. No és un remei miracle, però ajuda a engegar la digestió. També funcionen bé els amargs digestius. Plantes com la genciana, la dent de lleó o la carxofa envien un senyal clar al sistema digestiu: és hora de produir àcid i enzims.
Hi ha un altre factor del qual gairebé mai no es parla i que influeix molt més del que sembla: l’energia cel·lular. Dormir malament, viure sense llum solar, no moure’s i abusar d’olis refinats acaba afectant els mitocondris i, amb ells, la digestió. Finalment, els aliments fermentats, xucrut, quefir o fins i tot un petit got de suc de col poden ajudar a reactivar l’acidesa i equilibrar la microbiota si es consumeixen en petites quantitats.
L’acidesa no s’hauria de tapar, s’hauria de corregir.
ESPAI PATROCINAT PER
Cofenat
Autor: Roberto San Antonio-Abad. Presidente i responsable de Formació, de la Asociación Nacional de Profesionales y Autónomos de las Terapias Naturales (COFENAT)
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2026
