Les varietats locals de fruiters formen part del patrimoni agrari i cultural de les Illes Balears. Durant segles, la pagesia ha seleccionat arbres adaptats al clima, als sòls i les necessitats de cada contrada, procés que ha donat lloc a una gran diversitat de pomeres, pereres, figueres, ametllers, albercoquers, pruneres o cirerers amb característiques úniques. Aquesta diversitat és el resultat d’un llarg procés de selecció i adaptació que difícilment es podria reproduir avui en dia.
Per això, la reproducció de varietats locals en viver és molt més que una activitat productiva: és una feina de conservació del patrimoni genètic que requereix coneixement, temps, doblers i una planificació acurada.
Els arbres vells: un tresor i un desafiament
La majoria de les varietats locals només es conserven perquè encara existeixen arbres centenaris a finques particulars. Aquests arbres són autèntics bancs genètics vius, però també presenten dificultats importants.
Tanmateix, moltes d’aquestes varietats es troben en una situació delicada. L’abandonament, la substitució per varietats comercials, l’envelliment dels arbres que sovint produeixen poques branques aptes, les malalties com la Xylella i la manca de relleu generacional fan que cada any desapareguin exemplars que podrien ser els darrers representants d’una varietat.
A més, la identificació de les varietats no sempre és senzilla. Els noms populars poden variar entre pobles, o una mateixa denominació pot correspondre a materials diferents. Per això, la reproducció de varietats locals comença amb una feina pacient de documentació, prospecció, caracterització, verificació i registre.
La reproducció de varietats locals en viver és una feina de conservació del patrimoni genètic que requereix coneixement, temps, doblers i una planificació acurada
Fotografia cedida per l’Associació Varietats Locals. Figueres, sa Vall, març de 2026.
La complexitat de reproduir fidelment una varietat i garantir material vegetal de qualitat
Per obtenir un arbre idèntic cal recórrer a la reproducció vegetativa, principalment l’empelt. L’èxit de l’empelt depèn de nombrosos factors: el moment de recol·lecció de les mudes i com es conserven, la compatibilitat amb el portaempelt, les condicions meteorològiques i l’experiència de qui el realitza. Encara avui, continua essent una tècnica molt artesanal, on cada arbre requereix una atenció individualitzada.
La producció de plançons també implica l’obligació de disposar del corresponent passaport sanitari i el consegüent control. Virus, bacteris o altres patògens es poden transmetre amb el material vegetal i comprometre la salut dels futurs arbres. L’aparició de noves plagues i malalties, afavorides pel comerç global i pels efectes del canvi climàtic, obliguen a reforçar els controls i adaptar constantment les pràctiques de producció.
A això s’hi afegeix la manca de claredat en els protocols administratius de control de plagues davant la necessitat de fer servir aquest material vegetal, que sovint implica l’intercanvi entre finques i particulars.
El gran repte de fer viable un viver de varietats locals
Produir aquests arbres requereix moltes hores de feina especialitzada: localitzar arbres-mare, identificar correctament cada varietat, obtenir material d’empelt, preparar els patrons, empeltar, cuidar els plançons durant mesos i mantenir-ne una traçabilitat rigorosa. Tot aquest procés és molt més costós que la producció estandarditzada de varietats comercials. La feina és molt especialitzada, físicament exigent, estacional i amb una rendibilitat sovint ajustada.
Malgrat aquest esforç, la demanda continua sent limitada i sovint molt estacional i sovint es prioritzen varietats comercials. Això fa que els vivers hagin d’assumir costos elevats per mantenir el catàleg de varietats que es venen en quantitats reduïdes i difícils de preveure.
A més, les varietats locals competeixen en un mercat on el preu acostuma a tenir més pes que el valor ambiental, patrimonial o genètic dels arbres. Fer entendre que darrere d’un plançó hi ha anys de recerca, conservació i treball especialitzat continua essent un dels grans reptes del sector.
No obstant això, des de l’Associació de Varietats Locals fa anys que apostam per la reproducció a petita escala de fruiters, com ara les alzines d’aglà dolç i fruiters. Aquests projectes no serien possibles sense la contribució d’entitats com la Fundació Estel de Llevant, Mallorca Preservation Foundation, la Universitat de les Illes Balears i el CEFOR-Menut, i molt especialment els nostres socis i voluntaris.
Fotografia cedida per l’Associació Varietats Locals. Figuera martinenca, sa Vall, agost de 2026.
Mirant cap al futur
En un context de canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat, les varietats locals representen una reserva de diversitat genètica imprescindible per a l’agricultura del futur. Però conservar-les no depèn només dels arbres mare o dels bancs de germoplasma. També depèn que existeixin vivers capaços de reproduir-les, agricultors disposats a plantar-les i consumidors que entenguin el valor que hi ha darrere de cada plançó.
Donar suport als vivers que treballen amb varietats locals és invertir en biodiversitat, en paisatge, en cultura pagesa i en sobirania alimentària. Cada arbre que surt d’un viver especialitzat és una nova oportunitat perquè aquest patrimoni continuï viu als nostres camps i horts.
Donar suport als vivers que treballen amb varietats locals és invertir en biodiversitat, en paisatge, en cultura pagesa i en sobirania alimentària
La conservació de les varietats locals no depèn només de la biodiversitat, sinó també de la viabilitat dels oficis que la fan possible.
- Més informació a www.varietatslocals.org
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
