La creixent contaminació amb cadmi de l’aigua i el sòl del planeta posa en risc la nostra salut. Els aliments, tant els que s’extreuen del mar com els que es conreen a terra, ens exposen a nivells de cadmi que poden ser perillosos. Per ser un metall pesat bioacumulatiu, la salubritat de l’aliment està molt vinculada al nivell de contaminació de la zona on es conreï o es reculli.
El cadmi és un metall pesat extremadament perillós per als éssers vius. Penetra a l’organisme per absorció a través de l’aparell digestiu, i un cop dins, s’acumula per un llarg període de temps. L’alimentació és la major font d’entrada de cadmi en l’organisme.
S’allibera a l’entorn principalment com a conseqüència de les activitats mineres, emissions industrials i incineració de residus sòlids urbans. La principal via de contaminació són els processos d’extracció i refinació del zinc, coure i plom en la qual s’alliberen partícules en l’aire de mida respirable que, un cop s’incorpora a l’atmosfera en forma gasosa, és transportat a grans distàncies. Des de l’atmosfera, i a través de la pluja, es dipositen en aigua i sòl pels quals es mou fàcilment. I és en aquests dos medis on els organismes vius l’absorbeixen i acumulen. A l’aigua passa a formar part del plàncton, i des d’ell es difon per la resta de la cadena tròfica. El cadmi dipositat a terra per la pluja és absorbit per les plantes, principalment hortalisses, herbàcies, cereals i grans. El cadmi dipositat en el sòl no només prové de la pluja, sinó que també és aportat per mitjà de l’ús de fertilitzants a base de fosfat i pels llots de depuradora com a adob agrícola.
A causa del seu potencial bioacumulador, els nivells més grans de cadmi es troben en ronyó, fetge i vísceres comestibles. Organismes com els crustacis i bolets són acumuladors naturals de cadmi. En aliments d’origen vegetal, els majors nivells es troben en algues marines, cacau, llavors oleaginoses, arròs, arrels i tubercles. La planta del tabac és bioacumuladora. Un dels grups d’aliments que més cadmi aporta a l’organisme són els cereals pel consum diari que en fem en la nostra dieta.
S’allibera a l’entorn principalment com a conseqüència de les activitats mineres, emissions industrials i incineració de residus sòlids urbans
La Recomanació (UE) 2018/464 de la Comissió, relativa al control de metalls i iode en les algues marines, les plantes halòfiles i els productes a base d’algues marines, fixa com a prioritat el coneixement dels nivells d’arsènic, cadmi, iode, plom i mercuri. L’objectiu és permetre una estimació exacta dels nivells amb vista a una avaluació de l’exposició alimentària a metalls pesats.
Un cop absorbit per l’organisme tendeix a acumular-principalment en el fetge i ronyó. El cadmi és tòxic per al ronyó, emmagatzemant-se en els túbuls proximals. L’exposició al cadmi durant períodes prolongats de temps pot provocar alteracions en el metabolisme del calci, en la formació de càlculs renals i efectes sobre l’os. Existeix evidència entre l’exposició al cadmi i una disminució en la densitat mineral òssia. La desmineralització dels ossos és resultat de la disfunció renal.
Hi ha prou evidències científiques que avalen que a llarg termini produeix càncer. L’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC) ha classificat el cadmi com un agent de la categoria 1, cancerigen per humans. Hi ha evidència en estudis epidemiològics que el cadmi causa càncer de ronyó, de pulmó i de pròstata, així com efectes genètics, incloent dany cromosòmic i inestabilitat genòmica, ja que altera l’ADN.
Autor: Raúl Martínez, Dietista-nutricionista, biòleg
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2025
