Resulta familiar trobar dates estampades a les etiquetes dels productes que trobem a les botigues d’alimentació. Es tracta de la data de caducitat i la data de consum preferent, que ofereixen informació important sobre la vida útil dels aliments i la seguretat alimentària. La primera estableix fins a quin dia un aliment es pot consumir sense riscos per a la salut, mentre que la segona indica fins quan un aliment manté les propietats òptimes. Però malgrat la seva utilitat, encara queda per entendre com s’interpreten aquestes etiquetes a la pràctica quotidiana i com influeixen en el malbaratament alimentari.
Etiquetes aliades en la gestió, però insuficients per frenar el malbaratament
L’estudi “La implicació dels consumidors europeus amb les etiquetes de dates i les seves implicacions per al malbaratament d’aliments a les llars”, publicat a la revista Food Quality and Preference va avaluar el comportament del consumidor, especialment en relació amb les etiquetes de data de caducitat. L’objectiu era observar com varien la comprensió, l’atenció i les respostes conductuals entre els diferents segments de consumidors.
Es va prendre com a mostra 1.507 consumidors de sis països de la Unió Europea (Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia i Suècia), que van respondre un qüestionari online sobre el seu coneixement de les etiquetes de data, juntament amb els seus comportaments domèstics amb el malbaratament alimentari i les seves característiques sociodemogràfiques.
Els resultats indiquen que el 75,2% dels consumidors europeus comprèn la diferència entre les dates de caducitat i consum preferent, i més del 80% identifica correctament el significat d’aquests termes. Els investigadors van detectar diferents graus de compromís. Els participants amb més implicació (aproximadament un 24% dels enquestats) confia en les dates de caducitat per a la gestió d’aliments, mentre que el segment de menor implicació (gairebé un 34%) basa les seves decisions en altres elements, com els senyals sensorials, i consumeix sovint aliments després de la data de caducitat.
Una millor comprensió de les dates de caducitat no és suficient per reduir significativament els nivells de malbaratament
Tot i això, els científics apunten que, encara que una millor comprensió de les dates de caducitat es correlaciona amb una millor planificació del consum, no és suficient per reduir significativament els nivells de malbaratament.
Un problema ambiental, social i econòmic que afecta tothom
L’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO) estima que es desaprofita el 30% dels aliments al món, majoritàriament, arrels, tubercles, fruites i hortalisses. Més concretament, l’Organització de les Nacions Unides calcula que aproximadament un 13% dels aliments del món es perden en el curs de la cadena de subministrament i un 17% addicional es desaprofita a les llars, els serveis d’alimentació i el comerç detallista. Això equival a més de 1.000 milions de plats al dia. Per fer-se’n una idea, només a les llars espanyoles 1.183 milions de quilos d’aliments es van llençar a les escombraries el 2023, segons dades recollides pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA).
Les conseqüències, per descomptat, no només són econòmiques. L’Informe sobre l’índex de malbaratament d’aliments 2024 de l’ONU posa en evidència que el malbaratament té un alt impacte ambiental i social. S’estima que la pèrdua d’aliments és responsable d’entre el 8 i el 10% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle, així com de l’ocupació del 30% de les terres agrícoles de tot el món. El conjunt repercuteix negativament en la biodiversitat i la salut dels ecosistemes, causa estralls en la seguretat alimentària i la disponibilitat d’aliments i contribueix directament a augmentar el cost de l’alimentació. Tot això sense oblidar que, mentre tones d’aliments acaben a les escombraries, milions de persones es troben en situació de fam o malnutrició.
Advocar per uns sistemes alimentaris més resilients
El consum excessiu i la mala gestió dels recursos naturals agreugen les desigualtats i amenacen la sostenibilitat del planeta, cosa que posa de manifest la necessitat de transformar els sistemes alimentaris cap a models més sostenibles, resilients i equitatius.
A través de l’Agenda 2030, l’ONU fa una crida a l’acció a tots els països per promoure models de consum i de producció responsables. En concret, el punt 12.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proposa reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i en l’àmbit dels consumidors, a més de reduir les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita.
La necessitat de consumir millor
Aquestes metes serveixen com a directrius generals i, per assolir-les, totes les parts implicades –és a dir, institucions, governs, societat civil, ciutadania i sector privat– han de posar de la seva banda, promovent i participant en iniciatives per impulsar models de producció més sostenibles i justos (com la producció ecològica), a més de desenvolupar polítiques eficaces.
En aquest sentit, alguns països ja estan avançant amb normatives concretes per combatre el malbaratament alimentari de forma estructural. França va ser pionera el 2016, seguida d’Itàlia i Alemanya. El març d’aquest any, Espanya va aprovar una nova Llei de prevenció de les pèrdues alimentàries amb l’objectiu de millorar l’eficiència dels aliments i reduir el malbaratament a totes les baules de la cadena alimentària.
Autora: Ariadna Coma, Periodista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2025
