La millora dels cultius és tan antiga com l’agricultura mateixa. Des que l’ésser humà va començar a plantar llavors fa milers d’anys, ha seleccionat les plantes més fortes, les més saboroses o les que resistien millor el fred. Això és la millora clàssica: encreuar plantes de manera natural i esperar que la descendència combini el millor de cadascuna. És un procés lent, basat en la paciència i el ritme de la natura.
A finals del segle XX, la ciència va fer un salt gegantí amb els Organismes Modificats Genèticament (OMG), coneguts popularment com a transgènics. Aquí ja no s’espera la sort de l’encreuament: s’introdueix al laboratori un gen d’una altra espècie (per exemple, un bacteri) per donar-li a la planta una propietat nova, com la resistència a una plaga. Conscient del risc potencial, Europa va fer una llei estricta l’any 2001: qualsevol OMG s’ha d’avaluar a fons, s’ha de poder detectar als laboratoris i, sobretot, s’ha d’etiquetar clarament perquè el consumidor pugui triar en llibertat.
Avui, el panorama ha canviat radicalment. Acaba de publicar-se el nou reglament sobre les Noves Tècniques Genòmiques (NTG), un conjunt d’eines de laboratori (com les famoses tisores genètiques CRISPR) que permeten modificar l’ADN de la planta sense necessitat d’afegir-hi gens d’altres espècies, sinó tallant i editant els seus propis gens. Després d’aquesta publicació, el canvi de les regles del joc ja és una realitat jurídica.
El perill de la Categoria NTG-1: transgènics invisibles
La nova llei europea divideix les plantes modificades per NTG en dues categories, i és aquí on salten totes les alarmes i crítiques de científics, agricultors i ecologistes.
La Categoria NTG-2 inclou les modificacions més complexes i mantindrà certs controls i l’obligació d’un etiquetatge. Però la gran polèmica rau en la Categoria NTG-1, que s’aplica a varietats amb poques modificacions (menys de vint canvis genètics), que la normativa considera equivalent a una planta que s’hauria pogut obtenir per millora clàssica o per mutacions naturals.
El resultat pràctic? Una desregulació gairebé total de les varietats NTG-1, que es podran comercialitzar sense cap mena d’etiquetatge obligatori. Vostè anirà al súper, comprarà uns tomàquets o una bossa de patates modificades al laboratori i no tindrà cap manera de saber-ho, ja que a l’envàs no hi haurà cap referència. S’ha eliminat d’un cop de ploma el dret fonamental a la informació del consumidor.
S’ha eliminat d’un cop de ploma el dret fonamental a la informació del consumidor
Una anomalia inexplicable: un experiment a cel obert
Des de les institucions i els laboratoris de les grans multinacionals es repeteix el mantra que aquests vegetals són absolutament segurs. Però la veritat és que la ciència no té cap constància de la seva seguretat per a la salut humana i els ecosistemes a llarg termini.
L’aprovació d’aquesta normativa permet, a la pràctica, l’alliberament intencional d’aquestes varietats al medi ambient sense restriccions reals. Això suposa una autèntica anomalia en l’àmbit dels organismes genèticament modificats. Quan la modificació s’utilitza, per exemple, en el camp de la medicina (com per a la creació de fàrmacs), el control és absolut i aquests organismes tenen prohibit de forma estricta sortir dels laboratoris o les fàbriques. No es poden alliberar mai al medi perquè se’n desconeixen els efectes sobre l’entorn.
En canvi, amb les varietats vegetals destinades a la nostra alimentació (ja siguin vells OMG o nous NTG) es fa tot el contrari: es dona un xec en blanc a les empreses desenvolupadores per sembrar-les a cel obert. Un cop plantades, el pol·len viatjarà amb el vent i els insectes, barrejant-se irreversiblement amb els cultius tradicionals, en un viatge sense marxa enrere.
Un cop plantades, el pol·len viatjarà amb el vent i els insectes, barrejant-se irreversiblement amb els cultius tradicionals, en un viatge sense marxa enrere
El buit analític: blindats contra el control
Hi ha una diferència tècnica crucial entre els vells OMG i els NTG. Els transgènics clàssics deixen una “petjada” molt òbvia (el gen extern), cosa que permet als laboratoris dissenyar tests per detectar-los.
Amb les NTG, en canvi, moltes modificacions són idèntiques a les mutacions que podrien passar espontàniament a la natura, especialment els NTG-1. Científics i genetistes adverteixen que, avui dia, no existeixen mètodes analítics viables per distingir si un canvi en l’ADN ha estat provocat per una tisora genètica o per l’atzar de l’evolució. I si no es poden detectar, com es garantirà que no contaminin l’agricultura ecològica, que els té prohibits? La manca de control és absoluta.
El miratge climàtic i el parany de les patents
La gran justificació d’aquesta llei ha estat una intensa campanya de màrqueting: ens venen aquestes tècniques com un avenç indispensable per aconseguir plantes superadaptades al canvi climàtic, resistents a la sequera o enriquides amb més nutrients, beneficioses per a la societat. Però la realitat del mercat ens diu tot el contrari. Si mirem la llista d’OMG patentats i comercialitzats a escala global, la immensa majoria no estan pensats per resistir el clima, sinó per tolerar l’ús massiu de determinats herbicides, comercialitzats per les mateixes multinacionals. El benefici no és social, és un model de negoci rodó.
Les varietats NTG són completament patentables, cosa que permet registrar seqüències genètiques senceres. Fins ara, amb la millora clàssica, els agricultors podien guardar part de la collita per a la sembra de l’any següent, o fer servir varietats pròpies per adaptar-les localment.
Amb la privatització de les llavors mitjançant patents, un grapat de grans corporacions passaran a controlar la base de l’alimentació europea
Amb la privatització de les llavors mitjançant patents, un grapat de grans corporacions passaran a controlar la base de l’alimentació europea. Si a un pagès se li contamina involuntàriament el seu camp amb pol·len del veí que cultiva una varietat NTG patentada, pot acabar enfrontant-se a demandes judicials per violació de la propietat intel·lectual. Els agricultors corren el risc de convertir-se en mers llogaters de llavors i compradors captius de productes químics, perdent la seva autonomia.
En definitiva, sota la falsa promesa de la sostenibilitat, Europa ha aprovat una normativa que amaga la lletra petita de la desregulació, la manca de transparència i un favor desmesurat a la indústria. El debat no ha fet més que començar, però els camps europeus ja s’enfronten a una transformació irreversible.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2026
