Ara fa 30 anys que vàrem presentar la nostra primera publicació sobre la presència de bisfenol-A (BPA), un component del plàstic policarbonat i les resines epoxi, com a contaminant en els aliments. El BPA és un disruptor endocrí que cal evitar, que es desprèn de les parets plàstiques de les llaunes de conserva i contamina el líquid de cobertura dels aliments conservats.
El procés de regulació del tipus d’envasos que contaminen l’aliment amb BPA ha estat molt lent. Et diré que amb lentitud exasperant. Primer va ser la retirada del mercat a la UE (2011), de biberons que estaven fets de policarbonat (PC). Van ser substituïts per biberons de polipropilè (PP). Més tard, el 2018, la prohibició de BPA en envasos per a aliments infantils. Dos anys més tard (2020) va arribar el torn als tiquets de caixa que fan servir paper tèrmic que no necessita tinta d’impressió i que són font d’exposició dèrmica a BPA, sobretot per al personal que toca quilòmetres de paper cada dia.
Després de moltes negociacions, per fi (¡) el desembre del 2024 es va establir un calendari per a la retirada de les resines epoxi a les llaunes de conserva. Trenta anys per prendre aquesta decisió. Imaginaràs que durant aquests 30 anys que separen la denúncia científica i la regulació tècnica s’ha produït una exposició a BPA a tota la població consumidora de conserves enllaunades, d’ampolles de PC d’aigua a domicili, d’envasos plàstics, que ha tingut i té conseqüències greus sobre la seva salut. T’asseguro que ha estat així. L’evidència és clara. Si no ho fos, mai haurien procedit a la regulació de la seva utilització. Llàstima del temps perdut. Llàstima la impunitat dels fabricants i l’estupidesa dels encarregats de la regulació i el control.
Alguns envasos dels aliments contribueixen a l’exposició humana a contaminants tòxics
El desgraciat cas del BPA als envasos alimentaris és el millor dels exemples per il·lustrar què està passant amb un altre component dels plàstics que està en contacte amb els aliments, ja sigui en envasat o en preparació, i que està camí de convertir-se en un altre exemple de pèssima gestió, cobdícia i estupidesa humana. Em refereixo a la presència de compostos perfluorats (PFAS i PFOAS) a l’aigua de beguda, als envasos alimentaris i als utensilis i parament de cuina. Segur que et sona l’enrenou al voltant de les paelles antiadherents, aquelles que ara llueixen a les prestatgeries dels establiments com PFOA-Free. El monòmer d’aquest polímer plàstic és una cadena de carbonis i fluor amb característiques tòxiques molt particulars i preocupants, tant per la seva persistència ambiental, atesa la seva degradació molt difícil, com per la seva toxicitat com a disruptor del teu metabolisme.
La UE ha fet creu i ratlla als perfluorats i els ha qualificat com els “compostos químics eterns (forever chemicals) donada la seva resistència a la degradació i el seu afany a quedar-se dins del teu cos. Ja ho sabem… més edat, més perfluorats a la teva sang, més els homes que les dones, perquè la dona es neteja de perfluorats amb l’embaràs i la lactància. El patró clàssic dels compostos persistents. Ara, com recomponem això? Com donem marxa enrere en aquesta carrera estúpida de substitució de materials inerts per plàstics tòxics?
Just aquí volia arribar. Bisfenols com el BPA i perfluorats com a PFAS són dos bons exemples d’ús de materials de síntesi, derivats del petroli que sota el nom genèric de plàstics han envaït el nostre ambient, el nostre organisme i les nostres vides en no més de 60 anys. Ara t’alarmes amb les notícies diàries sobre la presència de plàstics sencers o fragmentats (micro i nanoplàstics) al medi ambient que t’envolta, des de l’oceà a l’aire de la teva ciutat, a l’aigua de beguda embotellada en PET als aliments plastificats del supermercat. La substitució estúpida de materials naturals i reutilitzables per nous materials d’un sol ús, amb qualitats excepcionals i amb una gestió de residu pèssima contribueixen a dibuixar aquest nou escenari de supervivència que estàs preparant per a les teves filles i fills. Crec que mai ens ho perdonaran.
L’exposició humana a contaminants químics passa, fonamentalment, per via alimentària i té l’origen en la producció i la gestió dels aliments. Els nous mètodes de producció, distribució i preparació dels aliments han suposat un increment dels compostos químics que hi entren en contacte, de manera que aquests poden contenir substàncies químiques que no formen part de la seva composició estricta, sinó que els han adquirit, per exemple, en el processament, l’envasament i la preparació. Actualment, l’envasament alimentari en plàstic és molt freqüent i causant de la migració de compostos tòxics a aliments amb la consegüent exposició humana a aquests a través de l’alimentació. A més, el plàstic no es degrada fàcilment, pel que s’acumula en forma de micro i nanoplàstics en ecosistemes marins i terrestres fent malbé flora i fauna.
Què hi pots fer?
- Compra al pes aliments l’envasament dels quals no és necessari.
- Prioritza els envasos més grans sobre les racions individuals.
- Porta a la compra la teva pròpia bossa -si és possible de tela per ser més sostenible, fàcilment rentable i permetre la transpiració d’aliments- i els teus envasos, preferiblement de vidre o metàl·lics.
- A casa utilitza ampolles, pots i envasos de vidre, sempre preferibles a qualsevol tipus de plàstic, especialment els de policarbonat (PC).
- Recicla el poc plàstic que facis servir i diposita’l al contenidor groc.
- Exigeix la reducció del plàstic a mínims als menjadors escolars. Hi ha excel·lents alternatives basades en materials inerts com metall, vidre o ceràmica.
Autor: Nicolás Olea, Metge. Catedràtic Universitat de Granada. Soci fundador d’ALIMENTTA
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2025
