Hi ha una idea que sovint passa desapercebuda: l’aire que respirem no només afecta la nostra salut, sinó també el menjar que posem a taula. Quan parlem de contaminació atmosfèrica, pensem en fum de cotxes, indústries o calefaccions. Però poques vegades ens aturem a considerar que aquests mateixos contaminants poden alterar el creixement dels cultius, la qualitat dels aliments i, en definitiva, la seguretat de la nostra dieta. L’agricultura, que depèn de l’aire tant com de l’aigua i la terra, és una víctima silenciosa de la pol·lució.
Un dels principals enemics és l’ozó troposfèric. No és un gas que surti directament d’un tub d’escapament, sinó que es forma quan els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils reaccionen amb la llum del sol. El resultat és un contaminant que danya les fulles, redueix la fotosíntesi i debilita les plantes. Una vinya exposada a nivells elevats d’ozó, per exemple, pot perdre vigor, i un camp de blat pot veure reduïda la seva producció fins a un 20%. És com si l’aire, en comptes de nodrir, es tornés contra la planta.
Un altre protagonista és el diòxid de sofre (SO2), que prové sobretot de la combustió de carbó i petroli. Quan es barreja amb la humitat atmosfèrica, dona lloc a la pluja àcida. Aquesta pluja no crema les fulles però sí que acidifica el sòl, altera la disponibilitat de nutrients i debilita les arrels. En zones agrícoles properes a polígons industrials, els efectes es noten en la fertilitat del terreny i en la necessitat d’aportar més fertilitzants per compensar.
Els òxids de nitrogen (NOx) tenen un paper doblement nociu: d’una banda, contribueixen a la formació d’ozó i, de l’altra, també participen en la pluja àcida. El cercle es tanca i la planta queda atrapada entre dos fronts. A Catalunya, les zones agrícoles properes a grans vies de trànsit, com el Baix Llobregat, conviuen amb aquesta pressió constant.
La contaminació atmosfèrica es converteix així en un factor invisible que erosiona la sostenibilitat del sistema agroalimentari
No menys importants són les partícules en suspensió (PM10 i PM2.5). Aquestes diminutes partícules poden dipositar-se sobre les fulles i reduir la captació de llum, com si fos una capa de pols persistent. En fruites i hortalisses, poden afectar la qualitat organolèptica: el gust, l’olor, fins i tot l’aspecte.
A més, algunes partícules porten metalls pesants com plom o cadmi, que poden acabar acumulant-se en el sòl i, a la llarga, en la cadena alimentària.
Per últim, podem citar els compostos orgànics volàtils (COVs) i els metalls pesants. Encara que sovint es parli d’ells en relació al seu efecte nociu sobre la salut humana, també afecten els cultius, ja que poden alterar processos fisiològics de les plantes i contaminar els aliments. El consumidor final, sense saber-ho, pot estar ingerint restes d’aquests contaminants.
Tot plegat té conseqüències directes: menys rendiment agrícola, aliments amb menor qualitat i riscos afegits per a la salut. Però també té un impacte econòmic i social. Els agricultors han de fer front a pèrdues de producció, increments de costos i, en alguns casos, a la desconfiança dels consumidors. La contaminació atmosfèrica es converteix així en un factor invisible que erosiona la sostenibilitat del sistema agroalimentari.
Hi ha estratègies de mitigació que poden ajudar. La producció ecològica, amb pràctiques respectuoses amb el medi ambient i una certificació oficial de la seva pràctica, és una primera línia de defensa. Les barreres vegetals al voltant dels camps poden reduir la deposició de partícules. El monitoratge ambiental permet anticipar episodis de contaminació i ajustar les pràctiques agrícoles. I, per descomptat, la reducció d’emissions a escala urbana i industrial és clau per protegir tant la salut de les persones com la dels cultius.
El cas del Parc Agrari del Baix Llobregat és un exemple paradigmàtic d’aquesta situació. Situat a tocar de Barcelona, envoltat per vies de trànsit intens, polígons industrials i l’aeroport, és un espai agrícola que subministra hortalisses fresques a la ciutat i a Mercabarna. La seva existència és un tresor: permet reduir la petjada de carboni del transport, garantir productes frescos i mantenir un paisatge agrícola viu en plena àrea metropolitana.
Però aquesta proximitat és també la seva vulnerabilitat. Els cultius del Parc Agrari estan exposats a nivells elevats d’ozó troposfèric i òxids de nitrogen, derivats del trànsit i de l’activitat industrial. La deposició de partícules en suspensió afecta la fotosíntesi i la qualitat dels productes. La pluja àcida altera el pH del sòl i la disponibilitat de nutrients. Tot plegat pot reduir el rendiment agrícola i comprometre la seguretat alimentària.
És una paradoxa que obliga a buscar equilibris. El Parc Agrari ha impulsat col·laboracions amb institucions científiques per monitorar la qualitat de l’aire i ha fomentat la producció ecològica certificada, que garanteix pràctiques respectuoses amb el medi i ofereix confiança al consumidor. També s’han establert barreres vegetals i estratègies de gestió per reduir l’impacte de la pol·lució. Tot i això, la pressió urbana continua sent un repte.
L’agricultura, que depèn de l’aire tant com de l’aigua i la terra, és una víctima silenciosa de la pol·lució
Aquí es fa evident la contradicció de l’agricultura periurbana, ja que produir a prop de les ciutats significa menys transport, menys emissions globals i aliments més frescos, el que suposa un avantatge ambiental i social, però aquesta mateixa proximitat implica més exposició a la contaminació atmosfèrica urbana i industrial, que pot minvar la qualitat i la productivitat dels cultius. Cal que les administracions entomin el repte de garantir produccions agrícoles properes a les zones urbanes amb la seva seguretat.
En definitiva, l’aire que ens envolta és un ingredient més de la nostra alimentació. Pot ser invisible, però deixa empremta en cada tomàquet i en cada raïm. Entendre aquesta connexió és essencial per valorar la importància de reduir la contaminació atmosfèrica. No es tracta només de respirar millor, sinó també de menjar millor.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2026
