Combatre els excessos digestius després de l’estiu

Tenim el llentiscle, un arbust mediterrani del qual s’usa la resina anomenada màstica. El seu ús principalment es relaciona amb les molèsties de la part alta de l’aparell digestiu. Pots trobar-lo en forma de resina, pols, càpsules o extractes. Inhibeix el creixement de l’Helicobacter pylori.

La malva destaca pel seu contingut en mucílags. Aquesta característica explica la seva utilització habitual com a planta suavitzant i emulgent per alleujar molèsties lleus de l’estómac i l’intestí. L’Agència Europea de Medicaments la reconeix basant-se en la llarga tradició d’ús al llarg dels segles.

La milfulles s’utilitza per combatre la falta de gana i per a molèsties digestives lleus, especialment sensació de ple, flatulència i petits espasmes intestinals. Les persones al·lèrgiques a espècies de la família de les asteràcies han d’extremar la precaució.

Els fruits del comí de prat contenen olis essencials aromàtics i s’utilitzen per reduir la sensació d’inflor i l’acumulació de gasos.

Tant la milfulles com la malva es troben normalment com a planta seca però el més habitual és prendre-les en barreges de xarops i en menor mesura en format càpsules, que és com sol trobar-se el comí de prat.

L’agrimònia s’usa per tractar molèsties gastrointestinals lleus. Es troba sobretot com a planta seca per a infusió. El seu sabor és lleugerament amarg, per la qual cosa és habitual trobar-la freqüentment en barreges destinades a millorar les digestions. Recorda que les infusions de caràcter digestiu sempre es prenen després dels àpats.

Pel que fa a l’àloe, cal saber que el gel transparent de l’interior de la fulla no és igual que el làtex groguenc situat sota l’escorça. Aquest darrer conté substàncies amb efecte laxant i no s’ha de prendre de manera continuada, ja que pot provocar còlics, diarrea i alteracions dels nostres minerals. Abans de consumir-ho cal comprovar quina part de la planta conté el preparat i per a quina finalitat està destinat.

L’efecte digestiu del Gelidium o agar-agar es relaciona principalment amb el seu comportament com a fibra i amb la seva capacitat per augmentar el volum del contingut intestinal

I ja per acabar, tenim el Gelidium, un gènere d’algues vermelles de les quals s’obté l’agar-agar. En absorbir aigua forma un gel i es pot incorporar a begudes, iogurts, purés o receptes. El seu efecte digestiu es relaciona principalment amb el seu comportament com a fibra i amb la seva capacitat per augmentar el volum del contingut intestinal. Per prendre’l és fonamental acompanyar-lo de suficient líquid. Com que és una alga, les persones que pateixen hipertiroïdisme o problemes de tiroide no l’han de prendre.

Hi ha multitud de plantes que et poden ajudar a nivell digestiu tal com has pogut comprovar avui. Quan vagis a l’herbolari i no tinguin els habituals fonoll, anís estrellat o dent de lleó, ja saps quines altres plantes pots demanar. No només les tinguis en compte com a productes per prendre en infusions sinó com a ingredient en productes que et venguin amb propietats digestives i així puguis saber si de debò és un producte indicat pel que necessites o no.

ESPAI PATROCINAT PER Cofenat

Autor: Roberto San Antonio-Abad, President i Responsable de Formació de COFENAT.