Cada vegada més dones recorren a productes a base de plantes (PBPs) durant l’embaràs i la lactància. La percepció que “el que és natural és segur” està molt estesa, però l’evidència científica comença a mostrar una realitat més complexa: es tracta d’un consum habitual, majoritàriament sense supervisió mèdica i amb riscos encara poc avaluats.
Tot i que l’ús de PBPs durant l’embaràs i la lactància és freqüent en molts països, a Espanya la informació disponible ha estat fins ara molt limitada. Aquesta situació ha començat a canviar gràcies a un estudi recent realitzat pel Grup de Recerca en Toxicologia (GRET) de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona. Publicat a la revista BMC Complementary Medicine and Therapies, l’estudi documenta per primera vegada l’ús de PBPs durant l’embaràs i la lactància a Catalunya, analitzant quins productes es consumeixen, quines són les motivacions de les usuàries i com perceben els seus possibles riscos.
Principals PBPs consumits i factors que en motiven la ingesta
Entre les dones que van recórrer a PBPs per via oral durant l’embaràs i el període de lactància, el 42 % va consumir 1 PBP, mentre que el 29 % en va incorporar 2 i un altre 29 % va recórrer a 3 o més PBPs en diferents moments d’aquestes etapes.
Els PBPs més consumits van ser el gingebre, la camamilla, la farigola, el rooibos, el nabiu vermell i la fulla de gerd. Una de les principals raons que expliquen aquesta pràctica és la confiança en els remeis naturals, percebuts sovint com a alternatives més segures que els medicaments convencionals.
L’estudi va revelar que el 63 % de les dones va començar a consumir aquests productes per iniciativa pròpia. La segona font de recomanació més freqüent va ser la llevadora, mentre que només el 13 % va rebre la indicació d’un metge. A més, el 44 % de les usuàries no va informar cap professional sanitari sobre el consum de PBPs.
L’estudi va revelar que el 63 % de les dones va començar a consumir aquests productes per iniciativa pròpia.
Natural ≠ Segur
La seguretat d’un producte durant l’embaràs no depèn únicament del seu origen, sinó de les seves propietats biològiques, de la dosi administrada i de la susceptibilitat de l’organisme exposat. Nombrosos compostos d’origen vegetal tenen una activitat farmacològica demostrada i actuen sobre les mateixes dianes moleculars que molts medicaments convencionals. Per això, poden produir efectes terapèutics, però també reaccions adverses, interaccions farmacològiques o efectes tòxics en determinades circumstàncies.
L’avaluació de la seguretat dels PBPs és complexa perquè les dones embarassades solen quedar excloses dels assajos clínics. Per això, per a moltes plantes no hi ha dades suficients que permetin establir amb certesa el seu perfil de seguretat durant l’embaràs i la lactància.
Algunes molècules presents en aquests productes poden travessar la placenta o excretar-se en la llet materna. A més, la composició dels preparats vegetals pot variar segons l’espècie utilitzada, l’origen de la matèria primera o el mètode d’elaboració, cosa que dificulta l’extrapolació de les dades de seguretat disponibles. Per aquest motiu, els organismes científics coincideixen que l’absència d’evidència de dany no s’ha d’interpretar com una evidència de seguretat.
“Els PBPs no estan subjectes al mateix nivell de control ni de regulació sanitària que els medicaments convencionals”
Formes de consum de PBPs
Entre les formes de consum, la infusió va ser la més habitual, seguida de les càpsules, els comprimits i els xarops. Organismes com la European Medicines Agency (EMA) i la European Scientific Cooperative on Phytotherapy (ESCOP) assenyalen la manca d’evidència suficient sobre la seguretat de l’ús de PBPs durant l’embaràs i la lactància sense supervisió mèdica. Tanmateix, en aquest estudi més del 80 % de les dones entrevistades va considerar que aquests productes no suposaven cap risc per al nadó.
Implicacions per a la salut pública
Una altra de les troballes rellevants de l’estudi va ser l’absència d’un perfil específic de consumidora. No es van observar associacions significatives entre l’ús de PBPs i variables com l’edat, el nivell educatiu, l’ocupació o el lloc de residència. Aquests resultats suggereixen que es tracta d’una pràctica transversal present en perfils molt diversos de dones gestants i lactants.
A més d’identificar els productes més utilitzats i les motivacions de consum, aquest estudi va servir com a punt de partida per a noves investigacions. Alguns dels PBPs més freqüentment consumits van ser seleccionats per a la seva avaluació toxicològica mitjançant el model d’embrió de peix zebra (Danio rerio), una eina àmpliament utilitzada per estudiar els efectes de diferents substàncies sobre el desenvolupament embrionari.
Els resultats posen de manifest la necessitat de millorar el coneixement sobre aquestes pràctiques i incorporar mecanismes que permetin registrar i monitorar el consum de PBPs durant l’embaràs i la lactància. Comprendre aquesta realitat és fonamental per promoure decisions informades i reforçar la comunicació entre les usuàries i els professionals sanitaris.
- Consulta l’article complet: https://doi.org/10.1186/s12906-025-05008-4
Autora: Noelia Giselle Romero, PhD.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic

































