Per molts dels que estem en la edat de ser pares, l’únic contacte experimental amb l’agricultura que vam tenir a l’escola va ser sembrar llenties i mongetes en cotó-fluix. És cert que a ciències naturals vam aprendre què era la fotosíntesi i que les terres dels agricultors s’havien de deixar en guaret cada quatre anys, però apart d’això, sóc incapaç de recordar cap altre contacte amb la natura des del punt de vista purament hortícola o ramader.Potser per aquest motiu em meravella tot el que implica la creació d’un hort escolar ecològic i de quina manera l’aprofita el professorat per reforçar diferents matèries: coordinació i treball en equip per als més petits, matemàtiques, higiene postural i fins i tot química per als mes grans.
A Pagesos de ciutat vam aprofitar la creació del Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica, organitzat per Mamaterra i els Departaments d’Agricultura, Ensenyament i Territori de la Generalitat, per conèixer més d’aprop com era la realitat dels horts escolars a casa nostra, i per això ens vam posar en contacte amb la Montse Escutia, responsable de Mamaterra i autora del llibre l’Hort escolar ecològic.Em va sorprendre saber que en moltes ocasions, posar en marxa un hort urbà serveix per a que el professorat conegui als pares dels seus alumnes, que sovint deleguen en les mares la interlocució amb els mestres dels seus fills. També que en algunes escoles es creen torns per cuidar l’hort durant les vacances estivals que casualment coincideix amb la collita de les hortalisses d’estiu i que hi ha nens que han començat a consumir algunes hortalisses que a casa no es menjaven “perquè eren les que ells havien conreat”.La tasca, però, va molt més enllà. No només es tracta d’iniciar una activitat que posa en contacte als nens de ciutat amb la terra, sinó que, de mica en mica, els ensenya a tenir respecte per la natura, a observar-la i a estimar-la. Un hort ecològic permet que aprenguin a valorar la feina del pagès, s’interessin pels insectes (els fascinen!) i aprenguin a compostar, i a reciclar. No cal disposar d’un gran espai per començar un hort escolar. Es més: els més grans poden treballar plegats en la construcció de taules de cultiu amb palets reciclats o bé utilitzar jardineres, torretes i fins i tot sacs de ràfia o els escocells dels arbres de l’escola per començar a cultivar. Es pot utilitzar planter d’hortalisses d’hivern i aprofitar la primavera per preparar el d’estiu amb l’alumnat.Tot és planificar-ho però, sobretot, posar-s’hi. A les escoles d’avui ja hi ha molt de guanyat en favor de l’ecologia i el respecte al medi ambient: el paper de plata amb el que nosaltres embolicàvem els nostres entrepans està totalment desterrat en favor d’embolcalls reutilitzables i la canalla recicla de manera inconscient perquè sempre han vist els contenidors dels diferents residus al pati de l’escola. Perquè no aprofitar-ho per incorporar una activitat a l’aire lliure que els convertirà en futurs consumidors conscienciats? 
