El terme Aromateràpia (Gattefossé, 1.928), defineix l’ús amb finalitats terapèutiques dels olis essencials.

L’essència és la substància aromàtica natural que elaboren les cèl·lules secretores dels vegetals en forma de múltiples molècules aromàtiques de diferent composició química.

Aquestes substàncies són en certa manera ” entitats vives”, resultat de complicats processos bioquímics que es donen en els vegetals amb un objectiu biològic determinat.

Sota la denominació d’oli essencial es designen els principis olorosos volàtils continguts en determinades plantes , susceptibles de ser obtinguts per destil·lació en corrent de vapor d’ aigua o per expressió de les mateixes.

L’oli essencial és doncs, l’essència destil·lada, i la base de l’aromateràpia.

Hem d’acotar el terme oli essencial per distingir d’altres “substàncies aromàtiques” com productes que s’han obtingut mitjançant procediments diferents de la destil·lació. És el cas de productes aromàtics reconstituïts, deterpenats o adulterats (diluïts amb alcohol etílic, productes sintètics o components d’un altre oli essencial més barat).

No obstant això, per a realitzar una Veritable aromateràpia, hem d’assegurar i utilitzar olis essencials de la millor qualitat . Així podem assegurar-nos que obtindrem els resultats buscats, i evitarem les respostes d’hipersensibilitat a les substàncies que els adulteren.

Cal tenir en compte que és la pròpia naturalesa la que crea una relació sinèrgica entre les milers de molècules aromàtiques biològicament actives-que en conjunt componen l’oli essencial pur-.

Per obtenir uns resultats òptims és imprescindible la determinació botànica i bioquímica de l’oli essencial.

Primer, l’oli essencial ha de ser extret mitjançant destil·lació en corrent de vapor d’ aigua o per expressió en el cas dels cítrics, en un procés de detil·lació complet. És a dir, ha de ser 100 % pur, sense barreges ni manipulacions. En segon i tercer lloc ha d’estar definit el nom botànic en llatí i la part de la planta que s’ha destil·lat (fulles, llavors, escorça, etc.) és a dir l’òrgan productor.

Un últim element a tenir en compte és el conjunt de diversos factors com son  lloc de cultiu, clima, latitud, altitud , etc., que defineixen diferents quimiotipus o especificitat bioquímica per a un mateix oli essencial amb propietats terapèutiques diferents.

arometarapia cientificaLes tècniques modernes (cromatografia de gasos i espectrometria de masses) aplicades en les anàlisis químiques, permeten establir una fitxa tècnica molt completa , garantia de la puresa de l’oli essencial, exigible a més als fabricants i proveïdors.