El fet que en totes les cases generem diàriament entre 100 i 500 g de restes orgàniques (especialment a la cuina, a causa dels residus sobrants de la preparació i consum de menjar) suposa que al cap de l’any haurem generat a cada casa entre 30 i 150 quilos de brossa orgànica. Aquestes restes orgàniques, probablement aniran a parar amb la resta d’escombraries i suposaran una gran càrrega als serveis públics de gestió de residus.
A excepció de les localitats que ja disposen de recollida selectiva de la fracció orgànica, en la majoria de ciutats aquestes “escombraries bones” acaben barrejades amb altres restes inorgàniques o “escombraries dolentes”, resultant molt difícil la seva separació o reciclatge i acabant sovint com residus mal gestionats.
Per això, la possibilitat de disposar a casa d’unes mascotes que es mengin la nostra brossa orgànica i la converteixin en un residu aprofitable, es planteja com una opció tan lògica, com ecològica.
Mitjançant la inestimable ajuda dels cucs, les restes orgàniques generades a casa al final del procés del llombricompostatge es converteixen en un fèrtil humus, el qual nodrirà i aportarà vigor a les nostres plantes d’interior, ens servirà per barrejar amb substrats de sembra a l’hora de fer els nostres planters, i fins i tot fertilitzarà l’hort que ens proveeix de verdures fresques sanes i molt ecològiques.
Òbviament, per a moltes persones el tenir com a animals de companyia un grapat de cucs, els resulta una mica difícil d’acceptar i potser ho vegin com una mica “fastigoset”; encara que en la pràctica, quan t’animes a fer el teu propi llombricompost, descobreixes que a part de resultar molt fàcil, és una cosa neta i que si ho fas seguint les pautes correctes, no genera cap tipus de molèstia o de males olors. Això és possible gràcies a la increïble tasca processadora de matèria orgànica que realitzen els eficients i sorprenents cucs compostadors (cucs vermells de la família de les Eisenia).
Com a agricultor ecològic recorro sovint a l’ús del llombricompost com a esmena orgànica o com a fertilitzant de plantes sensibles al compost o la matèria orgànica fresques, encara que han hagut de passar molts anys perquè un amic m’animés a experimentar amb les múltiples opcions de llombricompostatge domèstic. L’experiència va resultar tan satisfactòria, que fruit de la meva bona relació amb els cucs i davant els excel·lents resultats obtinguts, ha sorgit el nou llibre que porta com a títol “Elabora el teu propi llombricompost” i què, publicat pels amics de “La Fertilidad de la Tierra “, estarà en breu a les llibreries.
Pàgina a pàgina, de manera senzilla però concisa (i il·lustrat amb nombroses fotografies dels processos pas a pas), es descriuen des de senzills sistemes de llombricompostatge reciclant galledes d’escombraries -amb pedal de obertura- o caixes de plàstic, fins a sistemes més complexos elaborats amb calaixos superposats, que faciliten les tasques de gestió i sobretot de recollida del meravellós i fèrtil humus de cuc que s’aconsegueix al cap d’uns mesos de pacient espera.
En el llibre també hem recollit experiències de llombricompostatge a gran escala, i dediquem un capítol als possibles problemes i les seves fàcils solucions.
Per a mi, el més interessant de llombricompostatge, és que ens permet ser coherents amb la gestió dels residus, complint les premisses de les 3R: reduint, reciclant i reutilitzant els residus orgànics que generem a casa. I com l’important és que aquests temes s’ aprenguin des de la infància, vam acabar el llibre amb un interessant apartat d’experiències didàctiques on animem a totes les escoles i centres educatius a que prediquin amb l’exemple i aprofitin les moltes opcions didàctiques i pedagògiques que els humils cucs ens ofereixen.
Reconec que mai vaig imaginar que experimentar amb cucs fos tan agradable, fàcil, gratificant, econòmic i sobretot ecològic.
