Els aliments afecten el nostre estat mental i emocional de dues formes: Proporcionen o esgoten els nutrients dels quals depèn la nostra salut mental i emocional o produeixen o no substàncies en el cos que enverinen el cervell i contribueixen als problemes emocionals.
Menjar fruita, per exemple, subministra sucre i minerals a la sang que propicien l’activitat mental fàcilment; en canvi, el consum de sucre blanc, esgota el cos de vitamines B i això porta al nerviosisme i depressió mental.
Menjar aliments òptims per a la nostra salut seria ben fàcil si estiguéssim sempre lluny del condicionament emocional. Però, malauradament, això no sempre és possible.
En l’àmbit dietètic, sovint són les emocions i hàbits del passat els que regnen en lloc de la raó i la coherència.
Mengem dolços, farines, formatges i altres aliments destructius principalment a causa de les necessitats i associacions emocionals amb aquests aliments, no perquè hi hagi una necessitat fisiològica o un raonament lògic. I és que les persones formem llaços emocionals amb els aliments com a resultat d’experiències de la infància, associacions passades o auto-condicionaments.
En conseqüència, certs aliments es mengen sovint en determinats estats emocionals o amb l’esperança d’induir una emoció específica, com l’alegria o la felicitat:
– Quan érem nens, els gelats representaven un regal o un símbol d’aprovació dels pares o de la indulgència. “Si et portes bé, et compraré un gelat”, és una promesa típica dels pares atabalats.
– Les vacances i els àpats de Nadal estan íntimament associades a emocions fortes i certs aliments. Aquesta associació emocional provocarà excessos en un dia festiu, en un afany de capturar els records de la infància de dies passats o per a l’aprovació dels pares en el present.
– També ens transporta a la infància la galeta o tros de pa que ens donava la nostra mare o àvia quan estàvem inquiets o avorrits. I ara, en situacions d’inquietud, estrès o avorriment, el cos ens connecta amb la farina. En aquest punt cal dir que aquí també intervé el factor addictiu del blat, pel seu contingut en opiacis.
Els aliments que estem menjant poden estar creant els problemes emocionals dels que estem tractant d’escapar. En la nostra cultura, la majoria dels nens són criats associant els aliments ensucrats amb l’aprovació, l’amor i l’afecte. Aquest tipus de condicionament es converteix en un patró intern que es repeteix durant l’edat adulta. Per sort, un cop prenem consciència d’aquests mecanismes, podem establir mètodes senzills per eliminar aquestes associacions i establir nous hàbits saludables.
Autora: Eva Roca, cuinera, nutricionista holística i professora de ioga
