Probablement al veure el títol d’aquest article hagis pensat doncs sí, se m’oblida! I és que de vegades en lloc de mastegar, empassem o engolim, sense adonar-nos de què estem menjant (per molt saludable que sigui).
De vegades crec que es parla molt de què menjar, com menjar-ho i de la qualitat del que mengem, que és definitivament important, i poc del procés de masticació que és clau per mantenir i promoure la nostra salut.
Tot i que és una obvietat, resulta que a l’estómac i als intestins, no hi tenim dents!, així que el lloc on comença el primer pas per digerir l’aliment (trencar-lo en les seves unitats primordials per poder-les absorbir) és la boca, gràcies a l’acció física de trituració i a l’acció química d’alguns enzims.
Mastegar bé té més efectes beneficiosos dels que a priori podríem anticipar: de fet, prepara a la resta de l’aparell digestiu per fer bé la seva funció al mateix temps que alleugera el treball del mateix.
A més, en el mateix acte de mastegar s’augmenta la salivació (que al seu torn augmenta la secreció d’àcid a l’estómac, necessari per a digerir les proteïnes), es segreguen enzims que inicien la digestió dels hidrats de carboni (com la ptialina i l’amilasa), es reposa aigua que pot estar faltant, s’estimulen els meridians de l’estómac i intestí, i s’afavoreix l’acció del sistema nerviós parasimpàtic (encarregat de regular el procés digestiu). Però això no és tot, a un nivell més profund, al mastegar, carreguem l’aliment amb la nostra pròpia energia i promovem una major consciència de l’ara.
És cert que la pressa amb què vivim, l’estrès, o menjar mentre fem altres coses (veure la tele per exemple), ens treuen del moment present i converteixen la masticació en un lleu acte mecànic inconscient, així que et proposo el següent: intenta un àpat a la setmana fer-lo en un entorn que et vingui de gust veure (estovalles, flors, plats) i evita llegir, la tele o altres sorolls. Sempre assegut i calmat (estar dret, l’estrès i la tensió emocional no afavoreixen la digestió) mastega amb consciència (mindful-eating), gaudint de cada mos i percebent els sabors, textures i fragància del teu menjar; no cal que contis cada mos (al final es fa avorrit), sinó que masteguis fins que sentis que ja no es pot més. Això anirà desenvolupant a poc a poc un hàbit natural, que a més enaltirà el gust del teu menjar. Prova-ho, val la pena!
Autora: Dra. Eva López Madurga. Metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública – www.doctoraevalopez.com
Publicat al Bio Eco Actual de Juny 2016
