El nombre de famílies vegetarianes i veganes està augmentant a Europa. Una enquesta recent encarregada per la Vegan Society del Regne Unit ha mostrat que el nombre de vegans en aquest país s’ha multiplicat per 3 en l’última dècada. Aquest augment s’està produint sobretot entre persones joves i famílies amb fills. Actualment els vegetarians i vegans constitueixen el 3% de la població britànica.
A la resta d’Europa s’observa una tendència similar. La demanda d’alternatives vegetals a la carn, llet i formatge s’està disparant en gairebé tots els països. A Dinamarca les vendes de tofu, salsitxes elaborades amb soja o seitan, hamburgueses fetes amb llegums i falafels han experimentat un increment del 30% entre els anys 2014 i 2015. A Alemanya la presència de productes vegetarians i vegans en els supermercats s’ha multiplicat per set i per vint respectivament entre els anys 2011 i 2015. Aquests productes no només estan tenint una bona acollida entre aquells que segueixen una dieta vegetariana o vegana; cada vegada més consumidors, tant a Europa com als Estats Units, busquen alternatives més saludables i sostenibles als productes carnis i lactis; i els productes vegetarians i vegans compleixen aquests requisits.
Diverses ciutats europees com Bremen, Hèlsinki i Zagreb han introduït un dia a la setmana “sense carn”. La ciutat belga de Gant va ser la primera a unir-se a la campanya “Dilluns Sense Carn” que promou Paul McCartney des de l’any 2009. A Gant aquest dia se celebra els dijous i encara que la carn no està prohibida, l’ajuntament anima els restaurants, cafès i organismes públics a oferir un plat vegetarià com a opció principal. També les guarderies i col·legis públics ofereixen un plat principal vegetarià tots els dijous. L’ajuntament, amb la col·laboració de EVA (Ethical Vegetarian Alternative – la principal associació vegetariana belga), organitza regularment tallers de cuina vegetariana i altres activitats relacionades. L’ajuntament descriu Gant en la seva informació turística com un “paradís ecològic per a vegetarians … amb dotzenes de restaurants vegetarians petits i encantadors, botigues ecològiques i fins i tot un supermercat ecològic”. La campanya dels “Dijous Sense Carn” ha tingut uns efectes molt positius en el turisme.
A principis d’any Barcelona es va declarar a si mateixa, oficialment, “ciutat amigable amb la cultura vegetariana i vegana” i va elaborar un pla que incloïa la publicació d’una guia de negocis vegetarians per a residents i visitants, així com la creació d’un espai específic que donarà suport als emprenedors vegetarians i vegans- el “BCNvegPoint”. L’ajuntament animarà els barcelonins a augmentar el seu consum de vegetals i s’unirà a la campanya “Dilluns Sense Carn”. Més recentment la nova alcaldessa de Torí a Itàlia s’ha compromès a promoure les dietes vegetarianes i veganes durant el seu mandat. El pla inclourà xerrades educatives en col·legis per ensenyar als alumnes nutrició humana i benestar animal, amb la finalitat de “protegir el medi ambient, la salut dels nostres ciutadans i el benestar dels nostres animals”.
Les persones vegetarianes i veganes en general es preocupen més per la salut i el medi ambient, pel que no és d’estranyar que en paral·lel a l’augment d’aquest moviment a Europa també hagi crescut significativament en l’última dècada el cultiu, producció i venda de productes ecològics. De nou Dinamarca marca el camí en ser el país del món amb major percentatge de productes ecològics venuts respecte al total: un 8%. Segons el Consell Danès d’Agricultura i Alimentació la venda de productes ecològics s’ha incrementat un 12% entre 2014 i 2015.
La Soil Association, líder en certificació de productes ecològics al Regne Unit, ha reportat un augment en les vendes d’aquests productes d’un 4,9% en l’últim any. Com a comparació, també durant l’últim any es va produir una caiguda de l’1% en les vendes de productes no ecològics. Els làctics ecològics són els productes amb major percentatge de venda (26,6%) respecte als seus equivalents no ecològics, seguits per les fruites, verdures i amanides (22,2%), productes envasats incloent cereals i infusions (15%) i aliments per a nadons (10%).
Les escoles tampoc són alienes a aquest fenomen. Segons la Soil Association i l’ONG anglesa Garden Organic el nombre de col·legis on els alumnes tenen el seu propi jardí i hort ecològics i on el menú escolar és ecològic no deixa d’augmentar al país. En altres països com Suècia, Alemanya, Croàcia i Itàlia s’estan descrivint experiències similars.
Un ampli estudi publicat a la revista British Journal of Nutrition en l’any 2014 va mostrar que les fruites, verdures i cereals ecològics tenien de mitjana una major concentració d’antioxidants, menors concentracions de cadmi (un metall pesat) i menys restes de pesticides que els seus equivalent no ecològics. Un altre estudi publicat aquest any en la mateixa revista ha trobat que la llet ecològica té un perfil d’àcids grassos més favorable: majors concentracions d’àcids grassos omega-3 (que juguen un paper important en la salut cardiovascular i mental, així com en el desenvolupament del cervell fetal) i una millor relació entre omega-6 i omega-3.
Els nadons i els nens petits són especialment vulnerables als efectes dels pesticides i els metalls pesats i per aquesta raó no només ells, sinó també les dones durant l’embaràs i la lactància haurien d’evitar exposar-se a aquestes substàncies tot el possible; consumir productes ecològics és una de les millors formes de reduir aquesta exposició. Les dones vegetarianes i veganes tenen menors concentracions de pesticides en la seva llet que les no vegetarianes; consumir productes ecològics podria reduir aquests nivells encara més.
Autora: Miriam Martínez, Metge Pediatra
Bio Eco Actual Març 2017
