Posem molta atenció a les notes i al comportament dels nostres fills a l’escola, però no sempre ens parem a pensar si el menú que mengen al migdia és realment sa, equilibrat i lliure de pesticides i transgènics.
Per sort cada vegada més mares i pares es preocupen per aquest tema de vital importància per al desenvolupament i la salut dels seus fills. D’altra banda, arrasa un fenomen en alça, el dels càterings. Cada vegada més escoles tanquen les cuines per a delegar en serveis de càtering i moltes escoles noves substitueixen la cuina per un office amb una nevera i un forn per conservar i reescalfar els aliments.
Càtering versus menjar acabat de fer
Safates fredes amb racions ínfimes gens desitjables, poques verdures, excés de proteïna animal i abús de fregits, elaborades sense ingredients de temporada, de km 0 o producció local i molt menys ecològics. Les associacions de pares i mares d’alumnes (AMPA) veuen recelosos la pèrdua creixent del menjar acabat de fer, davant l’augment dels menús reescalfats que s’elaboren molt temps abans i que fins i tot viatgen molts quilòmetres fins a arribar a destinació.
Com sol passar en aquests casos, la proposta compta amb fervents defensors que afirmen que el càtering de línia freda ofereix avantatges higiènico-sanitàries i que a nivell nutricional el repartiment d’ingredients és més homogeni. Per contra, a més de que el menjar elaborat in situ és molt més casolà i fiable, els detractors del càtering proclamen que d’aquest sistema les escoles n’externalitzen el servei per treure’s un “problema” de sobre i es promouen les multinacionals especialitzades que tenen el seu negoci en l’alimentació dels nostres fills.
S’està especulant amb l’alimentació dels nostres fills? La veritat és que el negoci és realment suculent: un 40% dels alumnes mengen diàriament a les escoles, és a dir, més de dos milions de nens sovint mengen el que s’ha preparat en grans cuines industrialitzades on el que preval és abaratir costos al màxim, i el 61% dels centres disposen d’un servei extern de menjador, segons dades del Ministeri de Sanitat.
Alemanya, un referent
La situació a Espanya és bastant heterogènia ja que la implantació de la línia freda varia molt en funció de la comunitat autònoma. Les escoles de Castella i Lleó, Castella la Manxa, Andalusia i Canàries són les que més han adoptat aquest model, mentre que Catalunya, País Basc i Madrid mantenen encara un percentatge elevat de cuines pròpies, encara que en molts casos també estan gestionades per empreses externes.
Verdures congelades, peix de piscifactories llunyanes, precuinats i pocs cereals i llegums … Resulta realment incomprensible que en l’àmbit de la dieta mediterrània les propostes alimentàries escolars estiguin tan lluny d’ella, com de les recomanacions de l’OMS.
Més enllà de les nostres fronteres la situació tampoc és massa encoratjadora, sobretot si viatgem fins als Estats Units on els menús escolars solen ser terribles: nuggets congelats i fruita en almívar no són els millors aliments per a una població en la qual l’obesitat infantil és un greu problema. Al Regne Unit hi ha iniciatives interessants com la del mediàtic cuiner Jamie Oliver que ha propulsat campanyes per millorar els menús escolars al seu país, tot i que com ell mateix ha declarat, “menjar bé i sa és vedat privat de les classes mitjanes” . Mentre, França presumeix de nens sense problemes de pes i escoles que intenten mantenir menús a base d’aliments procedents de camps locals, pa acabat de fer i una gradual incorporació d’ingredients orgànics. Però si hi ha un país europeu que es preocupa especialment per defensar una dieta sana i sostenible per als estudiants, aquest és Alemanya. El país amb més població vegetariana i vegana d’Europa, compta amb menús vegetarians en la gran majoria de les seves escoles, tot i que veuen el menjar vegà encara amb recel ja que els nutricionistes defensen que és “perillós” per al desenvolupament dels nens.
Una alternativa ecològica és possible
La complexa normativa sobre menjadors escolars a Espanya afavoreix la subcontractació a empreses de càtering i dificulta l’adopció d’alternatives ecològiques i de proximitat, però tampoc la Unió Europea ha avançat gaire en aquest sentit. No obstant això, la batalla per part de mares i pares per recuperar la gestió dels menjadors escolars amb l’objectiu de controlar millor el que se serveix i per introduir principis ètics i mediambientals en la selecció de productes, és cada vegada més potent. Una pugna que ha estat recolzada per la constitució de la Plataforma de Menjadors Responsables, formada per la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (CEAPA), Ecologistes en Acció i VSF Justícia Alimentària Global. En aquest sentit els menjadors ecològics son una tendència que vol introduir productes de proximitat i de producció ecològica a les taules dels nostres fills.
Són ja moltes les associacions, moviments i fundacions com la FUHEM – que promou la justícia social i la sostenibilitat ambiental, a través de l’activitat educativa i del treball en temes ecosocials- que treballen en iniciatives perquè els productes dels menús escolars siguin ecològics, de temporada i produïts a la península. La guerra contra el càtering no sostenible també té raons econòmiques i mediambientals: es compra a grans distribuïdores internacionals en lloc de fer-ho a productors locals, es generen emissions contaminants pel gran ús del transport i s’acaba amb llocs de treball de productors i cuiners.
Escoles catalanes com el Rial de Sant Cebrià, l’Escola Matagalls de Santa Maria de Palautordera o el CEIP Joan Coromines o l’aragonesa CEIP Asunción Pañart Montaner d’Aínsa (Osca) són alguns casos d’èxit que ja fa uns anys alimenten als seus alumnes de forma casolana i ecològica sense augmentar el preu del menjador. Tot i que el repte és complicat, especialment per als centres públics, els casos es multipliquen per tota la geografia espanyola amb pas lent però esperançador.
Autora: MariaJo López Vilalta / Morocha, Llicenciada en Ciències de la Informació
Bio Eco Actual Abril 2017
