Les llavors són la part reproductiva dels vegetals, les que contenen tot el codi genètic per originar noves plantes com elles. Són resistents, de fàcil conservació i transport, i indispensables per a generar una nova collita, de manera que des de la prehistòria s’ha après a guardar-les com petits tresors. D’aquí el nom de Banc de llavors.
Això ha funcionat així fins a les últimes dècades, en què una gran part de la població s’ha desvinculat de l’activitat agrària i de la natura. Amb això, moltes espècies autòctones han perdut els seus guardians tradicionals, i la diversitat disminueix cada any, se’n perden centenars al llarg del planeta. Cada vegada que un horticultor deixa de conrear el seu hort, el seu coneixement i les seves varietats de llavors desapareixen.
Al mateix temps un grup d’empreses multinacionals amb un immens poder econòmic –Monsanto, DuPont, Syngenta, i Groupe Limagrain– ha modificat genèticament les espècies més comunes per patentar-les i tenir-ne l’exclusivitat de vendre-les, uniformant el mercat.
Aquestes llavors OMG no són fèrtils, és a dir, del seu fruit no es pot tornar a extreure una llavor que germini
La conseqüència és que els agricultors s’han tornat dependents d’elles i dels seus mètodes de cultiu, que sempre van acompanyats d’una gran quantitat de productes fitosanitaris com herbicides, plaguicides i fertilitzants químics de gran toxicitat.
Afortunadament, encara queden moltes espècies que no s’han perdut. Però és urgent que prenguem consciència de la importància de preservar les llavors biològiques i autòctones, i és una tasca que hem de fer el major nombre de persones possible, per evitar la seva extinció irremeiable.
Produir llavors és tècnicament molt senzill. Només ens cal partir de llavors ecològiques, paciència i una sèrie de tècniques pràctiques i fàcils de realitzar, a l’abast de tots. Per a això hem de fer-nos amb un hort o jardí orgànic. Cada hort tindrà l’empremta de la persona que en té cura, i mai ha de ser més gran del que ens vegem capaços de conrear. Dissenyarem l’espai segons la disponibilitat del conjunt per conrear les nostres hortalisses, plantes de flor i aromàtiques.
El primer pas és fer un planter per protegir el creixement de les plates quan neixen. Pot fer-se en caixes poc profundes, o en tacs, i s’usa terra fèrtil i esponjosa, per exemple compost. Es col·loca una llavor sempre ecològica en cada tac, o es distribueixen espaiadament per la caixa, es cobreixen lleument i es van humitejant amb regularitat. Quan creixen i comencen a no cabre-hi, es traslladen al seu lloc definitiu. I es van cuidant observant-ne les seves necessitats i proporcionant les condicions de sol, aire i aigua necessàries per al seu desenvolupament. Cada espècie marcarà el seu temps de collita. A més d’usar-ne per alimentar-nos la majoria de plantes del nostre hort, sempre en deixarem unes quantes perquè realitzin el cicle complet del seu desenvolupament i ens permetin la recol·lecció de les seves llavors.
Aquest cercle de fertilitat (llavor-planta-fruit-llavor) és senzill de realitzar, només requereix respectar els temps precisos que marca la pròpia varietat de planta per potenciar el seu desenvolupament sense verins fitosanitaris. Una vegada que ha completat, arriba el temps de la collita.
Tècniques per recollir les llavors:
- Llavors dins de beines: Es recullen quan les beines estan completament seques a la seva planta. Es trenquen les beines i s’extreuen les llavors. Es retiren les impureses i es guarden. A més de llegums com mongetes, pèsols i faves, formen petites beines també les crucíferes com cols, coliflors, kale i raves.
- Llavors en inflorescències: Es recol·lecten amb la flor completament seca. Es talla la flor sencera i se separen les llavors manualment de les càpsules que les contenen. Es venten per eliminar impureses. A més de pastanaga, api i julivert, també per a cebes i porros.
- Llavors de plantes de fulla: Les llavors estan dins de les seves càpsules. Cal deixar-les assecar completament abans de tallar les càpsules de la mata. Després s’estrenyen per rebentar la càpsula i extreure la llavor manualment. Exemple: enciam, escarola, bleda, remolatxa, espinacs.
- Solanàcies: S’han de recollir amb els fruits molt madurs. En els tomàquets es treu la part gelatinosa amb la llavor, en albergínies es posa tota la polpa on hi ha llavors, s’introdueix en un recipient de vidre, en el seu propi suc o cobert d’aigua, es tanca i es deixa fermentar una setmana, fins que es crea una fina capa blanca a la superfície, després es netegen amb abundant aigua, es decanten amb un recipient gran ple d’aigua i es colen. Finalment s’assequen. Tomàquets i albergínies, però també és així per als cogombres.
- Cucurbitàcies: Es deixen madurar completament a la mata, s’obren, es buiden de llavors, es netegen i es deixen assecar completament. Carabasses, carbassons i melons.
- Aromàtiques: Totes les espècies d ‘aromàtiques s’han de collir seques en les seves plantes. Després es netegen d’impureses amb cribadores molt fines per la seva petita grandària. També es pot emmagatzemar amb les restes de planta. Alfàbrega, menta, marialluïsa, romaní.
Recol·lectar llavors és un treball meticulós, de paciència i continuïtat, però molt satisfactori
Un cop recollides les llavors es poden netejar tamisant-les amb un colador per eliminar les impureses, o també ventar-les. L’assecat es pot fer en plats al sol, o prop d’una font de calor. Abans d’emmagatzemar-les cal seleccionar-les per rebutjar les que no estiguin en condicions.
L’emmagatzematge es fa en pots de vidre tancats i datats, amb el nom de la varietat, les seves característiques i d’on provenen. Un truc per assegurar-nos de mantenir-les seques és introduir trossets de guix que absorbeixin la poca humitat que pugui quedar perquè no es facin malbé les llavors. Es guarden en un lloc sec i fresc.
Aquestes llavors queden alliberades per a la vida.
Autor: Quico Barranco. Avi Home-Llavor en el camí Roig. Productor i recuperador de llavors ecològiques – www.semillasmadretierra.com
Bio Eco Actual Juliol-Agost 2017
