Garbanzos - Cigrons

Els cigrons, a més d’alliberar-nos del colesterol, produeixen serotonina, l’hormona de la felicitat, de la mateixa manera que en els antidepressius.

El consum de cigrons, a l’Orient Mitjà cuinats com un potatge popular anomenat hummus, produeix una bona sensació i fins a la felicitat als que ho ingereixen, segons un estudi d’investigadors israelians.

Produeix serotonina, l’hormona de la felicitat

Els consumidors no poden explicar l’estat de benestar que els causa un plat d”hummus’ regat amb oli d’oliva i esquitxat amb pebre vermell.

Però ara se sap per què, va dir a Efe l’arqueòleg Abi Gofer, que va participar en la investigació juntament amb altres tres científics.

La causa d’aquesta sensació és que conté un aminoàcid conegut com triptofen que, en bona quantitat, produeix serotonina, una substància benefactora.

Un plat d’hummus satisfà amb escreix la gana i ens ajuda a dormir

L’investigador ha afegit que, en el cas de les dones, ‘contribueix a l’ovulació i que quedin embarassades amb més rapidesa’.

El cigró, un producte de la terra que genera milers de milions de dòlars en els països on es consumeix, ‘és comparable amb el blat’ per la seva importància alimentària, amb un lloc en la història ‘que es remunta a 10.000 anys’.

L’equip d’investigadors va incloure al doctor Zohar Kerem, expert en alimentació; al botànic Simja Lev Idon i al cap del curs de genètica de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Shájal Abo.

Els científics van arribar a la conclusió que el cigró cultivat, a diferència del salvatge, conté més serotonina. El mateix que en els antidepressius. Els productors que van escollir i cultiven l’espècie més coneguda no ho van fer per mera casualitat, encara que no entenguessin científicament per què la seva ingestió els produïa benestar i una sensació de calma.

El mateix aminoàcid del cigró que causa la segregació de la serotonina, és el que empra la farmacologia moderna per produir el popular antidepressiu Prozac

En general, israelians i àrabs solen menjar diàriament ‘humus’ acompanyat amb confitats i l’unten en el pa pita, sense molla, juntament amb una pasta preparada amb llavors de sèsam, la ‘tejiniya’.

El professor Gofer va comentar que el preu i les vendes d el cigró al mercat podrien multiplicar-se en milers de milions de dòlars si fossin enriquits per mitjà de la moderna genètica vegetal.

Entre els grans consumidors de cigrons, a més dels pobles d’Orient Mitjà, es troben l’Índia i Austràlia.

Font: Ecoportal.net

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Juliol-Agost 2017

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here