Fast Food: ¿la nueva droga de nuestra sociedad?

Les societats industrialitzades han convertit a molts aliments en un simple negoci. I contra més es vengui i es consumeixi un producte, més beneficis econòmics per als fabricants i distribuïdors. Amb aquesta dinàmica econòmica, no ens pot estranyar que cada vegada es venguin més aliments processats amb altes concentracions de sucre o greixos, i que les taxes d’obesitat no parin de créixer en tots els països occidentals.

La possibilitat que alguns productes d’alimentació -del tipus fast food– s’estiguin convertint en les noves drogues de la nostra societat ha estat plantejada en els últims anys per diversos experts.

Un estudi publicat el passat mes de desembre per científics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a Barcelona, ​​va un pas més enllà i mostra que el consum prolongat d’aliments altament calòrics i que desperten fàcilment la gana provoca canvis importants en la funcionalitat del nucli accumbens del cervell, una regió cerebral vinculada a les addiccions. Aquest estudi publicat a la revista Addiction Biology indica que, en proves de laboratori, els canvis observats “tenen un profund impacte en les conductes alimentàries i es deuen a l’activació de la micròglia i de processos inflamatoris en aquesta regió cerebral”.

L’equip científic liderat per Miquel Martín i Rafael Maldonado, investigadors del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF, van dur a terme l’estudi facilitant a diversos ratolins l’accés al que els experts consideren una dieta de cafeteria, és a dir, accés il·limitat a menjar de consum fàcil i a xocolatines amb alt valor calòric molt elevat.

L’experiment va mostrar que la dieta de cafeteria provoca en aquests animals l’activació de la micròglia, les cèl·lules inflamatòries del cervell, en una regió important en el sistema de recompensa i que té un paper crucial en el desenvolupament de conductes addictives: el nucli accumbens.

“En un cervell sa, la micròglia s’encarrega d’eliminar sinapsis no desitjades per ajudar a la maduració dels circuits neuronals. No obstant això, si la poda sinàptica no funciona correctament, pot resultar en una pèrdua excessiva de sinapsis, com succeeix, per exemple, en la malaltia d’Alzheimer “, ha explicat el professor Miquel Martín. La inflamació crònica induïda per la micròglia afecta les connexions neuronals del nucli accumbens, afavorint l’addicció al menjar i l’augment de pes excessiu, conclou aquest expert.

fast food adicción droga

Relació entre l’addicció i l’obesitat

Per comprovar l’impacte que la micròglia i la neuro-inflamació exerceixen en el funcionament del nucli accumbens, els autors d’aquest nou estudi van tractar els ratolins sotmesos a la dieta de cafeteria amb un inhibidor de la micròglia. Aquest singular tractament va aconseguir resultats positius i els ratolins van deixar d’actuar com addictes als aliments i van deixar d’engreixar-se. “La identificació d’aquest procés neuro-inflamatori subratlla la importància dels circuits de recompensa en les alteracions del comportament que condueixen a l’obesitat”, ha explicat Miquel Martín. A més de mostrar que aquest tipus d’alimentació -molt comú en la nostra societat- provoca una addicció semblant a l’associada a les drogues, els experts suggereixen que el seu estudi pot ajudar a trobar noves vies per lluitar contra l’obesitat.

Les dades actualitzades a l’octubre de 2017 per l’Organització Mundial de la Salut indiquen que l’obesitat ha assolit proporcions epidèmiques a nivell mundial, amb almenys 2,8 milions de persones que moren cada any com a resultat de tenir sobrepès o obesitat. “Mentre que abans aquesta malaltia s’associava únicament als països d’alts ingressos, l’obesitat s’ha convertit en una malaltia prevalent també en països d’ingressos baixos i mitjans”, assegura el professor Martín. “Necessitem trobar un tractament per a l’obesitat, i potser tractar l’addicció al menjar sigui una aproximació complementària per a això”, indica aquest expert de la UPF.

L’estudi de la UPF no és el primer en què s’analitza l’addicció a certs aliments, especialment els productes elaborats amb alts continguts en sucre, greix o sal. L’alimentació basada en aquesta dieta de cafeteria, per utilitzar la denominació de l’estudi de la UPF, provoca una enganyosa sensació de benestar; que es converteix en un senyal de recompensa similar al provocat per algunes drogues il·legals.

Al setembre de 2013, el professor Paul van der Velpen, en aquella època cap dels serveis de salut d’Amsterdam (Holanda), va publicar un article demanant una regulació internacional sobre la producció i consum de sucre. Van der Velpen considerava al sucre com una de les drogues més perilloses de la societat moderna, causant de l’addicció que provoca milions de malalts i morts per culpa de malalties associades al sobrepès i l’obesitat. Aquest expert holandès considerava que, si no és possible prohibir l’ús indiscriminat de sucre, almenys caldria imposar impostos i taxes que dificultessin l’accés a aquest producte refinat.

En aquesta mateixa línia, el febrer de 2015, un equip liderat per la professora Erica Schulte, de la Universitat de Michigan, va publicar a la revista PLoS One, un article en el qual es proposava que “els aliments altament processats comparteixen propietats farmacocinètiques (per exemple, dosi concentrades, ràpida taxa d’absorció) amb drogues d’abús, causa de l’addició de greixos i / o carbohidrats refinats i la velocitat amb què els carbohidrats refinats són absorbits pel cos humà, indicat per càrrega glucèmica (GL). A partir d’aquest estudi es podia elaborar un rànquing dels aliments més addictius que es poden trobar actualment en la dieta d’un ciutadà occidental mitjà. Una llista que encapçalen productes com les pizzes, les xocolatines i les patates fregides.

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2018

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here