La manipulació genètica de les llavors permet una internacionalitat perversa de la producció dels aliments, ja que els petits agricultors depenen de distribuïdors locals de les empreses multinacionals. Aquestes són propietàries de les patents de llavors genèticament manipulades. Es caracteritzen per ser llavors completament estèrils, no es poden reproduir, i en conseqüència cada temporada generen la consegüent compra per poder sembrar. Com els preus vénen ja marcats, disminueix la rendibilitat econòmica agrària.
No solament l’agricultura es veu obligada a la compra de varietats de llavors genèticament manipulades, sinó que aquestes varietats tenen incorporats una sèrie de codis que probablement desenvoluparan defectes en forma de vulnerabilitat a les plagues i malalties. La manera de pal·liar-les o corregir-les és amb productes fitosanitaris que “casualment” pertanyen a les mateixes marques de llavors, de manera que es tanca el cercle i de nou s’incrementen els costos econòmics.
Amb la intervenció de l’economia neoliberal de les grans corporacions multinacionals i la manipulació de la genètica, les llavors es converteixen en una eina de monopoli de la indústria alimentària. Això marca clarament els interessos de les indústries de l’alimentació darrere dels beneficis per als inversors i els executius de les multinacionals. I sense contemplacions cap al medi climàtic a nivell planetari i la contaminació de la terra i l’aigua.
A través del banc mundial de llavors, creat a base de donacions dels Estats, queda segellat el control de la producció de llavors i d’aliments. Es va crear amb l’excusa de preservar el futur de l’alimentació mundial i està gestionat per la fundació Rockefeller. Amb el control de les llavors, es controla l’economia, la distribució d’aliments, la indústria dels additius i conservants alimentaris. S’usen llavors dedicades a l’alimentació humana i la indústria ramadera intensiva, com a moneda de cotització econòmica en borsa, a través dels Estats i lobbys de les grans empreses multinacionals d’alimentació. Aquesta indústria química fitosanitària agrícola està estretament relacionada amb les indústries farmacèutiques, com en la recent compra de Montsanto per Bayer. Encara més, es postulen com el paradigma oficial del coneixement agrícola a l’ensenyament acadèmic, i en contra dels moviments socials agrícoles.
Amb el control de les llavors, es controla l’economia, la distribució d’aliments, la indústria dels additius i conservants alimentaris
Alliberant llavors per a la vida
Les llavors de totes les varietats de la mare terra, són la garantia de preservació de la vida. Des de sempre han format part imprescindible del desenvolupament econòmic i social de les comunitats humanes. S’han usat al llarg de la Història com a garantia de proveïment d’aliments molt variats per a la població. La seva multiplicació i intercanvi en un període molt llarg de la nostra existència com a humans i agricultors ha estat fonamental. S’han fet servir des de sempre a manera de bescanvi entre agricultors, i representen una força i una manera de preservar les varietats en totes les parts del planeta molt eficaç per a la conservació de la biodiversitat.
L’intercanvi de llavors és un acte de llibertat personal i entre els pobles. Desenvolupa un vincle social en produir aliments, que genera una economia agrícola de sobirania alimentària: propera, local i sostenible.
Els corrents de l’agricultura orgànica són forces de contrapès a la producció intensiva d’aliments agroquímics. Generen cercles, com els del llançament d’una pedra a l’aigua; imparables i concèntrics, en totes les seves vessants:
- Conservació de les llavors per mitjà de l’intercanvi de varietats locals.
- Creació d’entitats guardianes de llavors en petits bancs de llavors.
- Treball diari de petites empreses productores i multiplicadores de llavors biològiques.
Aquests formats estan destinats a agricultors mitjans i familiars, que amb les seves produccions permeten apropar als consumidors de les botigues de productes ecològics, collites amb una alta qualitat alimentària i nul·la en verins químics.
Els moviments socials d’horticultura orgànica, ja sigui rural en petites poblacions, o urbana a les ciutats, no només són productors d’aliments propers, sans i nutritius, sinó que segueixen creixent com xarxes econòmiques sostenibles i de cohesió individual i col·lectiva.
Hi ha un creixent interès en les llavors autòctones i locals per integrar-les en els circuits de producció i multiplicació de llavors ecològiques. En l’actualitat hi ha moviments per a la difusió i ensenyament de com crear bancs de llavors per a:
• Famílies
• Ajuntaments de pobles i Ciutats
• Comunitats de veïns
• Comunitats alternatives rurals i urbanes
• Horticultors urbans
• Entitats guardianes de llavors
• Petites explotacions d’agricultors
• Centres penitenciaris
• Escoles
• Universitats
• Residències i centres de dia per a les nostres àvies/avis
• Festivals alternatius
• Onegés
Per últim, hi ha diversos bancs de llavors orgàniques a tot el món alternatiu. Gestionats per empreses i entitats independents del poder dels Estats i les grans corporacions multinacionals. Aquests bancs es nodreixen de varietats de llavors orgàniques procedents de donacions de les entitats i particulars de tots els països de la mare terra. Existeixen pàgines web amb llistes de centenars de bancs de llavors orgàniques de multitud de països.
Las llavors són patrimoni de tots els éssers de la Terra.
Autor: Quico Barranco. Avi Home-Llavor en el camí Roig. Productor i recuperador de llavors ecològiques www.semillasmadretierra.com
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2018
