Jaume Rosselló és qui ha estat darrera de la creació de revistes com Integral (1978) i Cuerpomente (1990), entre d’altres. La seva és una vida dedicada a les publicacions relacionades amb la salut, l’alimentació vegetariana i la vida natural. Ha estat també editor de llibres, traduïts a més de vint idiomes. La seva recent jubilació formal com a director d’Integral l’anima ara mateix a preparar nous projectes de comunicació sobre tots aquests temes.

 Jaume Rosselló, responsable de la revista Integral

Cal anar sempre a contra corrent, aquest és l’èxit de l’editor per comunicar amb la societat?

Bastant. En el cas d’Integral, ens va tocar anar contra corrent, perquè hi érem quan va començar tot. Fins aleshores, només existia, que coneguem, una publicació nord-americana feta per simpatitzants de la macrobiòtica. Es pot dir que, per primera vegada a Europa, una revista —bastant cuidada, per l’època— feia propostes de salut de debò, posant com a protagonista cada lector, i amb suggeriments per desenvolupar consciència de forma natural.

Si parlem d’anar a contra corrent, aquí tan sols ens quedava algun eco d’aquell formidable moviment naturista i llibertari que havia acabat a meitat del segle passat. Amb el pas del temps hem pogut donar forma, segons diuen els de màrqueting, a un nou target. Ara toca el més difícil: aprofundir en el canvi de debò. Costa, és clar.

Val més ser cap de ratolí que cua de lleó?

Pot ser una pregunta trampa. Parteix del parany que un pot viure separat del propi cos social. A vegades som lleó i a vegades ratolí… però no només el cap o la cua. Amb tot, i posats a donar per bo el parany, sempre és més útil ser un cap que una cua.

Ara, després de 40 anys de fundar la revista Integral, creus que va valer la pena apostar per l’ecologia?

Sí, però no ho diria gaire alt, veient la situació actual del medi ambient. L’ecologia forma part d’Integral des dels primers números, i a la revista hem viscut debats molt vius sobre la qüestió. En el que avui en diem «ecologia», es noten moltes ganes de canviar el món, però no tantes ganes de canviar-nos a nosaltres mateixos.

És bonic recordar la vella dita «pensa global i actua local» dels Friends of the Earth anglesos, però a l’hora de la pràctica, el poder i les seves lleis no ho posen fàcil. A banda, es perd molt de temps i energia en demostrar evidències del camí equivocat que segueixen els poderosos. Costa massa acordar canvis positius reals!

Creus que influeix més socialment una notícia viral que una lectura profunda?

Sí. Vivim moments de gran fragmentació, i es diria que només compten els likes i clics a les pantalletes, i les grans xifres. A curt termini això encara augmentarà i hi haurà més polarització, però per sort els experts asseguren que tornarem bastant aviat a una comunicació de qualitat.

I, podem afegir-hi, amb un avantatge: els missatges ja són cada vegada més precisos. Llegim textos que eviten el vell barroquisme innecessari.

Amb tant verí en l’aire, caldrà comprar oxigen aviat?

Ja en venen, a la Xina, i no serveix de res. Hem vist allí humans amb mascareta, tant a Beijing o a les zones industrials, i hem pogut comprovar com pica el coll al cap d’una estona de passejar-hi. És tristíssim. Més enllà de l’excentricitat d’envasar aire de l’Everest, aquí encara dubtem sobre les restriccions a l’automòbil, o amb una nova legislació per a la ramaderia intensiva (no tothom estaria d’acord en tancar els escorxadors com una romanalla del passat).

Però la fugida tampoc és la resposta. No hi hauria espai per a tothom a les muntanyes o a les capçaleres dels rius. Com deia Lanza del Vasto, «no se’ns ha perdut res a la Lluna, si no arreglem primer el nostre pas a la Terra».

Autor: Enric Urrutia, Director.

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2019