Entrevistem a Johannes Gutmann, fundador de Sonnentor empresa tradicional familiar que practica l’economia del bé comú. “La vida, el treball i les relacions són un cercle”.

Johannes Gutmann Sonnentor “La vida, el trabajo y las relaciones son un círculo”

El 1988 vas fundar Sonnentor. Com va sorgir la idea?

Abans de fundar Sonnentor, havia perdut la feina i vaig haver de prendre la decisió de quedar-me a la zona on visc o marxar a un altre lloc on pogués trobar feina, llavors vaig conèixer els primers agricultors ecològics propers a la meva zona ( al nord-oest d’Àustria a prop de la frontera txeca). Em van dir que no tenien temps per vendre els seus productes. Vam decidir cooperar des del principi: venia els productes al mercat i després vam començar a créixer. Per mi era important portar els meus pantalons de cuir vells, per sentir d’on provenen tant els productes com jo, les nostres arrels i les històries que hi ha darrere dels productes. Aquests vells pantalons de cuir pertanyien al meu pare; enguany compleixen 100 anys.

Què diferenciava Sonnentor de les altres empreses austríaques o les associacions de pagesos d’ aquell moment?

Al principi ningú no estava interessat en l’ecològic… la gent no sabia què era ecològic! En aquell moment, el més important era mostrar les cares dels que treballaven la terra: mostrar qui produïa els nostres productes, qui tenia les mans al sòl i en quin sòl. Això ho valoraven els nostres consumidors ja que els nostres productes els feien sentir   connectats amb els camps i feia que la gent se sentís bé perquè els productors fan el millor: mantenir l’equilibri en l’entorn, mantenir vives les zones rurals i mantenir hàbits saludables. Necessitàvem menjar bo llavors (com avui), i aquesta va ser realment la primera diferència. Una gran diferència va ser la relació amb els productors: la indústria convencional sempre es centra en els preus i en la maximització del benefici. Mai vaig pressionar ningú sobre els preus, ni una vegada en els trenta anys de la història de la nostra empresa. I tampoc vull fer-ho en els propers trenta anys: si pressioneu algú, obtindreu pressió, i això és el que no necessitem.

L’equip Sonnentor compta ja amb unes 500 persones a tot el món i oferiu més de 900 referències de productes, com gestioneu els vostres impactes ambientals i socials?

Fins i tot al principi quan treballava amb tres agricultors i des de llavors, i sempre, he estat pensant en cooperació. Aquesta forma de treballar i de viure en la cooperació ens fa més forts, ja que ajuntem tots els talents i tenim un valor subjacent: compartir aquest és la base de la cooperació. Tractar com voldria ser tractat és un lema per a mi. La vida, el treball i les relacions són un cercle. Intento pensar sempre en l’impacte social de l’empresa. Amb el meu primer empleat, ja vaig intentar seguir aquests valors, i així ho seguim fent ara. Els nostres valors socials no han canviat i estem encantats de poder ajudar i col·laborar amb la nostra comunitat local, així com amb les comunitats de tot el món.

Economia del bé comú

Col·labores amb agricultors d’Espanya, Romania, Tanzània i Nova Zelanda, entre altres països. Com funcionen aquestes col·laboracions?

El sòl és limitat. Tenim moltes col·laboracions amb agricultors internacionals. Per exemple, amb Espanya treballem amb zones del sud-est i del centre d’Espanya. Aquestes col·laboracions sempre funcionen amb una mentalitat win-win (tothom hi guanya) de fer negoci que sigui coherent amb la nostra filosofia com a empresa i estil de vida i que garanteixi bons ingressos per als agricultors. En col·laboracions a llarg termini com la de Nova Zelanda per a la mel de Manuka, treballem amb agricultors que no exploten, sinó que protegeixen la zona. A més, ens encarreguem del balanç de CO2 d’aquestes col·laboracions: plantem arbres per equilibrar el transport i l’impacte ambiental; així, estem funcionant oficialment amb CO2 neutre.

Practiqueu la ” economia de béns comuns” i el vostre principi és “viure i deixar viure”. Com feu que la vostra empresa funcioni amb aquesta filosofia en el sistema econòmic hiper-competitiu actual?

Les nostres associacions son a llarg termini i es basen en relacions sostenibles on tots hi guanyem. Un professor d’economia dels bens comuns de la universitat amb qui vaig parlar em va dir que la nostra manera de treballar és economia del bé comú: invertir en l’ecosistema local, ajudar a les zones rurals, establir col·laboracions llargues en les que els pagesos poden confiar.

Què podem fer com a individus per anar cap a un enfocament de vida més holístic?

És tan senzill: entendre el que realment necessites. El que no necessitis, no ho agafis! Feu el que sentiu realment per dins i no us compareu amb ningú.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir 
Bio Eco Actual Setembre 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here