Mentre molts no tenen res per portar-se a la boca, uns altres llencen menjar a les escombraries. Aquesta realitat és una més de les contradiccions de la nostra societat: parlem de l’escandalós malbaratament alimentari.

El malbaratament alimentari no s’atura
Creative Commmons: Foto: Aliments recuperats per Rob Greenfield a Madison, Wisconsin

Xifres del malbaratament alimentari

Prop d’un terç dels aliments produïts al món per al consum humà es perd o malbarata -uns 1.300 milions de tones, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) -. Una quantitat més que suficient per alimentar els 690 milions de persones que pateixen fam al món, el 8,9% de la població mundial.

En xifres econòmiques, el malbaratament de menjar suposa uns 990.000 milions de dòlars a l’any, segons un document del Consell de la Unió Europea de 2016. Però, a més, s’empren recursos naturals en va, com l’aigua, l’energia i la mà d’ obra. Concretament, els aliments que es perden o malgasten consumeixen al voltant d’una quarta part de tota l’aigua utilitzada amb fins agrícoles; requereixen una superfície conreada de la mida de la Xina; són responsables d’un 8% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle i contribueixen a la pèrdua de biodiversitat.

Pèrdua versus malbaratament

La FAO diferència entre pèrdua i malbaratament d’aliments, segons el moment en què es descarten els aliments. La pèrdua es produeix per un funcionament ineficient de la cadena de subministrament i el malbaratament està relacionat amb mals hàbits de compra i consum, i per una inadequada gestió i manipulació dels comestibles. Així, per exemple, en les explotacions agrícoles es perden aliments per les condicions climàtiques i les pràctiques de la recol·lecció; mentre que en els comerços per la necessitat que els productes compleixin amb unes normes estètiques en termes de color, forma i mida, i la variabilitat de la demanda.

“Potser un dels motius més importants del malbaratament d’aliments en l’etapa de consum en els països rics és simplement que la gent es pot permetre desaprofitar menjar. La quantitat d’aliments disponibles per persona en botigues i restaurants ha augmentat en les últimes dècades, tant als Estats Units com a la Unió Europea”, afirma l’historiador anglès Tristram Stuart en la seva obra Malbaratament: l’escàndol global del menjar.

La FAO diferència entre pèrdua i malbaratament d’aliments, segons el moment en què es descarten els aliments

La situació a Espanya

A la Unió Europea, cada habitant malbarata 179 quilos d’aliments, és a dir, cada any, entre un 30% i un 50% d’aliments comestibles acaben en les galledes d’escombraries. Espanya, amb 7,7 milions de tones, se situa en setena posició de la llista de països que malgasten aliments, segons dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA).

2019 va ser un any d’estabilitat del malbaratament a les llars espanyoles: va augmentar un 1% respecte al 2018, segons publica el MAPAMA. La pujada contrasta amb l’augment del 8,9% registrat el 2018 enfront de l’any anterior, que acabava amb la tendència a la baixa que s’havia produït els dos exercicis anteriors.

L’any 2019 es van llançar a les escombraries 1.352.000 de kg / l d’aliments i begudes (un 4,7% dels aliments que comprem), un 84,7% de productes sense elaborar i 15,3% de plats cuinats. Pel que fa al 2018, es van desaprofitar més productes sense elaborar (principalment fruites, hortalisses i verdures), però va baixar el malbaratament de plats cuinats (en major mesura llegums, sopes, cremes i purés, i plats de carn i arròs).

Espanya no compta amb una legislació específica contra el malbaratament alimentari, tot i que diversos col·lectius la demanen des de fa anys

A prop de 8 de cada 10 llars espanyoles reconeix desaprofitar aliments, i destaquen les llars familiars amb parelles de fins a 49 anys, amb fills petits o d’edat mitjana. La renda és un dels factors que influeix: les famílies de classe baixa i mitjana-baixa són les que menys rebutgen menjar en bon estat.

I les empreses? Segons un avanç de dades del Estudi sobre malbaratament alimentari a la indústria i la gran distribució a Espanya 2018, elaborat pel MAPAMA en col·laboració amb l’AECOC (Associació de fabricants i distribuïdors), un 71% disposa d’una estratègica interna definida per lluitar contra la problemàtica, un 61% promou bones pràctiques destinades a la prevenció o reducció en origen, i un 51% promou accions conjuntes amb els seus proveïdors per reduir-lo.

Mesures per frenar el malbaratament

La FAO ha llançat la Plataforma tècnica sobre el mesurament i la reducció de les pèrdues i el desaprofitament d’aliments amb l’objectiu de crear consciència sobre el malbaratament d’aliments i implementar accions que abordin la qüestió d’arrel.

Per la seva banda, el gener de 2012 el Parlament Europeu va instar, amb la Resolució sobre Com evitar el malbaratament d’aliments: estratègies per millorar l’eficiència de la cadena alimentària a la UE, als estats membres i als agents de la cadena agroalimentària a posar fre a la pèrdua i malbaratament de menjar. El Govern espanyol va presentar a l’abril de 2013 l’estratègia Més aliments, menys desaprofitament.

Espanya no compta amb una legislació específica contra el malbaratament alimentari, tot i que diversos col·lectius la demanen des de fa anys. Països veïns com França i Itàlia sí que tenen una normativa en aquesta matèria. I al març de 2020 Catalunya va aprovar la Llei de Prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentaris que es proposa reduir en un 50% el desaprofitament alimentari en els propers 10 anys. La norma prioritza la prevenció en origen davant la redistribució dels excedents, i durant tota la cadena alimentària.

Què poden fer els ciutadans? A casa, planificar millor el què menjaran, comprar menys, congelar, fer purés amb les verdures i fruites més passades, diferenciar entre data de consum preferent i caducitat i fer noves creacions culinàries amb les sobres. I en els restaurants, portar-se a casa el que no s’hagin pogut menjar. Així poden posar el seu granet de sorra per frenar el malbaratament alimentari.

Autora: Cristina Fernández, Periodista & Blogger

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Desembre 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here