Les alternatives làctiques augmenten la seva presència igual que ho fan la resta de productes d’origen vegetal. El mercat alimentari vegetal europeu de 3.600 milions d’euros és una història d’èxit extraordinària mirat com es miri, que ha crescut gairebé un 50% en els darrers dos anys (2018-2020, Neilsen) i propulsada per una “virtuosa trinitat” de salut, i beneficis per el medi ambient i per el benestar animal.

alternatives làctiques
123rf Limited©bondd

Les alternatives làctiques desafien els làctics convencionals

Gran part d’aquest creixement prové del creixent sector de les alternatives làctiques, que cada vegada més representen un repte desafiant per les categories làctiques  convencionals principals, com ara la llet, el iogurt i el formatge. Això ha conduït a un retrocés del sector lacti, que ha estat pressionant als legisladors de la UE per imposar restriccions encara més dures en els termes que les marques vegetals poden utilitzar per descriure i promoure alternatives làctiques.

Quan, a l’octubre del 2020, els eurodiputats van votar a favor de l’esmena 171, una controvertida regulació alimentària de la UE que hauria imposat restriccions draconianes sobre com es podrien comercialitzar alternatives làctiques, les perspectives de creixement futur del sector semblaven amenaçades.

Censura als vegetals

A més d’ampliar les restriccions existents sobre l’ús de termes relacionats amb els productes lactis, quan es descriuen aliments d’origen vegetal (termes com “llet de civada” o “formatge vegà” ja estan prohibits), l’esmena 171 prohibiria frases com “no conté llet” i “textura cremosa”. Però anava més enllà. Prohibiria qualsevol ús de “evocacions” de productes lactis en els envasos de productes vegetals o en la seva publicitat, inclosos els dissenys d’ envasos considerats “imitadors” dels de productes lactis.

En aquest context, una àmplia coalició de grups de protecció del medi ambient, els drets dels animals i la salut, que treballava al costat de marques vegetals, va iniciar una lluita. Afirmant que l’esmena 171 equivalia a “censura als vegetals”, la seva campanya va culminar amb una petició – llançada pel grup defensor vegà ProVeg – que va atreure prop de mig milió de persones. Un dels arguments més poderosos del grup va ser que l’esmena 171 contradiu directament les estratègies emblemàtiques de la UE Green Deal i Farm to Fork, que requereixen un paper més ampli per a la producció d’aliments vegetals com a part d’una transició verda.

L’esmena 171 prohibiria frases com “no conté llet” i “textura cremosa”

Amb tota probabilitat, va ser aquest últim punt el que finalment va forçar a replantejar-s’ho i va donar lloc a l’anunci dramàtic, a finals de maig, de que l’esmena 171 havia estat rebutjada.

Sector reactivat

Els activistes han definit la decisió com una “victòria del sentit comú” i “un punt d’inflexió crític per a dietes saludables i sostenibles a Europa”. Una de les marques vegetals que va donar suport a la petició de ProVeg, Biogran, va dir que el seu èxit “dinamitzaria el sector i li donaria noves esperances”.

123rf Limited©thitarees. Yogurt de coco

La decisió significa que el sector pot tornar a innovar amb una confiança renovada. El vicepresident de ProVeg, Jasmijn De Boo, ha dit a Bio Eco Actual: “L’esmena 171 hauria obstaculitzat la innovació sostenible, però, per sort, tothom ho va veure”. De Boo insisteix que és en els productes d’origen vegetal on rau la gran direcció de la innovació en la indústria alimentària: ” en els productes d’origen vegetal és on hi ha els diners i els innovadors alimentaris ho saben”. Segons Mintel, les alternatives làctiques estan liderant la demanda, amb 4.662 nous productes declarats sense lactis llançats a nivell mundial només el 2019.

Informe Smart Protein Report

L’Informe Smart Protein Report finançat per la UE, que va examinar el mercat alimentari vegetal entre el període 2018-2020, confirma que la llet vegetal és la categoria de productes alternatius als lactis més gran. El segon lloc és per el iogurt vegetal, seguit del formatge vegetal i del gelat. Els iogurts líquids vegetals i els productes especialitzats fermentats, com el kéfir, representen quotes de mercat molt més petites, tot i que es troben entre les categories de més ràpid creixement i tenen un sobre rendiment en els canals especialitzats.

Innovación creativa

Abbot Kinney’s, amb seu als Països Baixos, afirma que utilitza la innovació creativa per “canviar l’estàndard”, és a dir, fer que l’alternativa siguin els productes lactis convencionals. La companyia diu: “El 2021, Abbot Kinney’s ha apostat fort per productes innovadors. A l’hora de desenvolupar nous productes, sempre tenim en compte les tendències del mercat i dels consumidors i desenvolupem productes disruptors que sempre compleixin els nostres estàndards de Deliciós i Saborós.”

L’empresa està especialitzada en iogurts i gelats vegetals. Els llançaments recents inclouen el seu Greek Style Bio basada en llet de coco, aprofitant la creixent demanda d’opcions veganes de iogurt a l’estil grec, i la seva nova gamma Daily Delight (una aportació més baixa en greix de les seves línies originals de iogurt de coco, ametlla i civada).

Per als consumidors amb mentalitat ètica que vulguin canviar a alternatives làctiques, la combinació més atractiva és l’ecològica més la vegetal

La marca francesa Sojade, de propietat familiar, ofereix una de les més amplies gammes d’alternatives als productes lactis. Entre els nous productes s’inclouen uns postres de cànem amb gust de fruits secs i un Kefir de soja de grosella negra. Harvest Moon, una “mission-based brand ” (es defineixen com a companyies motivades a fer un món millor) d’Alemanya, ofereix una àmplia gamma de iogurts vegetals, postres i alternatives a la llet produïdes amb ingredients de procedència responsable com a part de la seva “filosofia centrada en la humanitat”.

Parella poderosa

El factor mediambiental dels aliments d’origen vegetal és un  motor clau del mercat. Però els consumidors conscienciats tenen grans expectatives per a les marques d’aquest sector. Trucaran a les marques comercials que utilitzen soja transgènica i demanaran respostes sobre la producció industrialitzada d’ametlles (que té una petjada hídrica gairebé tan gran com els lactis convencionals, amb l’arròs a poca distància). També desafiaran les marques per petjada en quilòmetres, cosa que ha portat a actors importants com Oatly a obrir noves plantes en mercats clau (la companyia va anunciar aquest any que construirà la seva fàbrica més gran fins ara, al Regne Unit).

Per als consumidors amb mentalitat ètica que vulguin canviar a alternatives làctiques, la combinació més atractiva és l’ecològica més la vegetal. Afortunadament, hi ha una selecció creixent d’alternatives làctiques d’empreses, incloses marques patrimonials com Provamel i Sojade, juntament amb una sèrie de noves empreses emergents, que aposten totalment per l’orgànic, amb els seus múltiples beneficis mediambientals, per a la salut i el benestar. Aquestes marques “ecològiques cap endavant” marquen ara el ritme de tot el sector de les alternatives làctiques.

Autor: Jim Manson, Periodista 

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Juny 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here