Hi ha projectes que ajuden a entendre com s’ha construït un sector, i BioCultura n’és un. Des dels seus inicis fa més de 40 anys, ha estat un punt de trobada per a productors ecològics i consumidors que compartien una mateixa inquietud, quan encara no existia un mercat estructurat ni un marc clar. Un marc que la pròpia fira i la seva matriu, l’Associació Vida Sana, van contribuir a construir fins que es va institucionalitzar a nivell nacional i, després, europeu.
Parlar amb Ángeles Parra és, en aquest sentit, tornar a aquell moment inicial i contrastar-lo amb la realitat actual. La seva trajectòria permet seguir l’evolució d’un moviment que ha passat de ser minoritari a tenir pes econòmic, institucional i social.
Aquesta entrevista se centra en aquest recorregut i en el que ha de venir. En el que el sector ha aconseguit consolidar i en els desafiaments per al seu desenvolupament en els pròxims anys, des de l’entrada de nous actors fins a la necessitat de preservar el sentit de la producció i el consum ecològic.
Més de 40 anys de BioCultura (i 32 edicions a Barcelona). Si haguessis de quedar-te amb un moment clau, quin seria?
Molts anys, moltes experiències i moltíssimes lliçons han marcat el passat, i continuen marcant el futur de BioCultura. El primer any va ser, sens dubte, un moment clau a l’Estat espanyol. Per primera vegada es reunien, en un mateix espai (la Casa de Campo de Madrid), més de 14.000 persones que tenien inquietuds per la seva salut, l’alimentació, l’agricultura i el medi ambient; fins aquell moment, m’atreviria a dir que caminaven cadascuna per camins diferents amb les indubtables conseqüències negatives d’aquesta visió parcel·lada. En aquell primer any, parlem del 1985, encara no existia “oficialment” l’“agricultura ecològica”. L’Associació Vida Sana, organitzadora de BioCultura, va crear les primeres normes d’agricultura biològica i va treballar perquè el Govern espanyol creés el 1989 el Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica fins que el 1991 es va crear el Reglament Europeu. Així que podem dir que BioCultura va ser abans i durant tot el camí que ha portat la producció ecològica fins al moment actual. Ha estat el seu motor, la seva guia i també ha marcat, en gran part, les tendències del mercat i ha creat consciència en el consumidor.
Com ha canviat el món “bio” des que vas començar fins avui?
Quan vam començar amb l’agricultura biològica, cal reconèixer que encara teníem pocs coneixements, ni agronòmics ni de la seva indústria de transformació, però la passió i la convicció de la necessitat de canviar el rumb marcat per la mal anomenada Revolució Verda… ens va empènyer en un camí sense retorn. El sector s’ha professionalitzat, ha crescut i s’ha convertit, cada vegada més, per a moltes persones, en l’única via si volem conservar la nostra salut i la del nostre planeta. Així que sí, ha canviat, però jo diria que, més que canviar, ha après, i ha marcat la gran diferència davant d’una agroindústria convencional i industrial que ens porta al desastre. L’agroecologia marca la diferència amb una manera de produir i de cuidar-se, cuidant la Natura, que és qui realment ens cuida. Tot i que sí que és cert que el sector tal com el coneixíem fins no fa tant… ha canviat. Hem passat de ser productors per convicció a que la gran indústria, a causa de la gran demanda d’aliments ecològics, s’ha sumat al carro però únicament com a negoci. I això no caldria veure-ho com una cosa negativa. Estic convençuda que, si hem arribat fins aquí, la nostra força pot ser capaç de canviar encara moltes més coses (no sé si ara mateix això continua sent una utopia, m’agrada pensar que no), i aconseguir que la producció ecològica sigui l’única producció permesa i que totes les persones puguem exercir el nostre dret a una alimentació lliure de productes tòxics.
Què segueix fent única a BioCultura avui?
BioCultura és especial. No és una fira més, és aquest lloc de trobada que forja amistats, ja siguin personals o professionals, per sempre. Un lloc on s’aprèn a créixer en el sentit més ampli de la paraula. Un lloc on continuem intentant (jejeje…!) “salvar el món”. És bonic comprovar que els nens que vèiem córrer pels passadissos fa anys… ara són ecoemprenedors, o segueixen el llegat familiar, i també porten els seus fills a la fira. M’agrada destacar que la fira ha estat capaç d’atraure un públic totalment transversal, des d’un hippie de les Alpujarras fins a la mateixa reina d’Espanya. I això és tot un assoliment. Per això BioCultura és, d’alguna manera, la llar que volem tenir.
Quines novetats destacaries d’aquesta edició?
El sector ecològic és innovador, és creatiu, i obre mercats i tendències… Així que hi haurà moltes novetats: per descomptat en aliments i cosmètica, productes i serveis per a hàbits de vida saludables, buscant sempre l’excel·lència. Destacaria en les activitats grans professionals de la nutrició i la salut. Divulgadors rigorosos. I també moltes experiències positives. Així que viurem moments únics durant quatre dies, del 7 al 10 de maig a La Farga de L’Hospitalet (Barcelona).
El consumidor ecològic és diferent del de fa alguns anys. Què et crida l’atenció del canvi?
Tot i que el motiu de compra d’aliments ecològics continua sent, de llarg, la salut, sí que m’alegra comprovar que cada vegada hi ha més persones i molts joves interessats més enllà de la salut personal. Ens adonem de com la nostra cistella de la compra és més poderosa per canviar polítiques que anar a votar un cop cada 4 anys. Consumir ecològic té un gran poder transformador i ens converteix com a ciutadans en precursors i defensors del nostre present i futur com a societat. Estem despertant a moltes mentides que en nom del progrés ens han venut. Crec que, d’alguna manera, tornem a recuperar la passió activista que va marcar l’origen del moviment de la producció ecològica, però amb més coneixements, amb més dades i, fins i tot, amb la valentia de reconèixer que continuar mirant cap a una altra banda… no ens salvarà.
A les marques del sector: què estan fent bé… i què no?
El sector ha crescut, s’ha transformat; el relleu generacional també ha marcat canvis en les empreses que van ser pioneres al nostre país. S’estan fent moltes coses bé, fins al punt que som el mirall on es mira l’R+D per continuar avançant. Crec que el sector ha sabut posicionar-se amb productes d’alta qualitat, amb processos que respecten el medi ambient i que són regeneratius. Tanmateix, sí que criticaria quan les nostres indústries pretenen imitar productes que s’assemblen als “convencionals ultraprocessats”; sincerament crec que això ens allunya i confon el consumidor. I una cosa que encara ens falta molt és crear marca, però això s’aconseguirà a poc a poc quan les empreses tinguin la solvència suficient per destinar-hi recursos de màrqueting. Ara bé, crec que el gran assoliment del nostre sector, sens dubte, és haver aconseguit que l’Eurofulla, el segell ecològic europeu, sigui el distintiu més reconegut pels consumidors (més del 60% el reconeixen).
Segueix sent necessari un espai com BioCultura el 2026? Per què?
BioCultura continua sent la fira de referència del sector ecològic, però també el de la cosmètica econatural certificada, la moda sostenible i de tots aquells sectors relacionats amb la salut. Així que sí, continua sent una fira necessària com a lloc de trobada professional per a tots aquests sectors, però també i, sobretot, un lloc on divulgar i poder mostrar al consumidor que busca productes de qualitat la gran oportunitat de conèixer les persones que hi ha darrere del que consumim. D’altra banda, a BioCultura és igualment important l’activitat paral·lela: conferències, debats, jornades on aprendre i compartir coneixement. Així que crec que, més que necessària, és imprescindible.
Quin és el repte més gran del món ecològic ara mateix?
Sempre hi ha hagut obstacles, reptes, i així és aquesta aventura de la vida en què ens vam embarcar fa més de 40 anys. Primer va ser el rebuig; després, les acusacions per fer el seu desenvolupament controvertit; després, l’acceptació en reconèixer que era un moviment imparable; i en aquest moment, l’estratègia del joc de la confusió per continuar venent-nos el que volen. Es coneix com a “greenwashing”. És, en definitiva, disfressar amb paraules una indústria alimentària i de productes d’higiene i cosmètica, principalment, que disten molt de ser sans. Per citar alguna d’aquesta palabreria utilitzada per la gran empresa convencional: natural, artesà, sostenible, regeneratiu, de proximitat… Bonics noms, amb un significat molt profund, que el màrqueting utilitza de manera fraudulenta i interessada perquè saben que ven.
Després de tants anys, què et continua motivant?
En la meva mentalitat de l’adolescent que era fa tants anys, el meu objectiu en un món ideal… era aconseguir que els aliments ecològics fossin el normal, i que, per tant, no calgués distingir-los de cap manera, amb cap segell. Continuo pensant que això és possible, i això és motiu suficient per continuar endavant. Tot i que, de vegades, he de reconèixer que la força flaqueja, però confio que, per sobre de l’avarícia, de l’ànsia de poder, de la tirania de molts humans que han perdut la seva connexió amb el veritablement important, preval l’amor, i la força de l’invisible, i que això és el que triomfarà.
BioCultura en una frase.
Com el seu nom indica “Cultura de la Vida i en defensa de les generacions futures”.
- Més informació sobre BioCultura a www.biocultura.org
Autor: Oriol Urrutia, Editor.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2026
