El 23 de setembre, Dia Europeu de la Producció Ecològica, és una oportunitat per reivindicar el valor de l’alimentació bio i posar sobre la taula els reptes de qui la fa possible. Fer créixer el sector també vol dir mantenir una pagesia viva, facilitar l’accés als productes ecològics i preservar la confiança en la certificació. Amb motiu d’aquesta jornada, parlem amb Rafael Ramon Martorell, president del CCPAE, sobre el present i el futur de la producció ecològica a Catalunya, les barreres al consum i el paper del control i la traçabilitat en un escenari de canvis normatius i tecnològics.
Fa una mica més d’un any que presideix el CCPAE. Què l’ha sorprès més de l’entitat vista des de dins i com definiria el seu tarannà com a president?
M’ha sorprès positivament el rigor tècnic i el compromís de l’equip humà que hi treballa. El CCPAE és una peça clau per garantir la confiança de les persones consumidores i dels operadors. Com a president intento tenir un tarannà proper, dialogant i orientat a generar consensos en benefici de tot el sector.
El 2025 es va tancar a Catalunya amb un 2,08% menys d’operadors, però amb un 0,94% més de superfície ecològica. És un signe de maduresa o de concentració? Pot considerar-se sòlid un sector que creix en hectàrees però perd pagesos?
Probablement hi ha una mica dels dos fenòmens. El creixement de la superfície demostra que el model ecològic continua guanyant pes, però la pèrdua d’operadors, ja sigui per tancament, jubilacions o concentració empresarial, és una realitat que ens preocupa. Un sector és sòlid quan creix en dimensió, però també quan és capaç de mantenir un teixit agrari viu i divers. Estem treballant per continuar promovent les produccions i el consum però necessitem el suport decisiu de l’Administració de la Generalitat.
Vostè assenyala el preu com un dels grans frens al consum bio. Què creu que pot tenir un major impacte per revertir la situació? Un IVA zero, compra pública, més promoció… Es fixa algun objectiu al respecte abans d’acabar el mandat?
No hi ha una única mesura miraculosa. Cal combinar polítiques fiscals, promoció, educació alimentària i compra pública. L’objectiu ha de ser fer arribar els productes ecològics a més llars i reforçar la percepció del seu valor social i mediambiental.
L’ecològica és l’única producció sostenible?
El que és segur és que l’ecològic és l’únic model que disposa d’una normativa específica amb un sistema de producció sota pràctiques sostenibles reals i verificades, uns controls independents i una certificació reconeguda. Per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible cal apostar 100% per l’ecològic. I posant-ho fàcil a les persones consumidores, el greenwashing ho complica. Caldria no introduir més segells i mencions que puguin confondre’s amb aquesta certificació tan prestigiosa que ha costat tants anys i molts diners consolidar.
El nou reglament europeu tracta les noves tècniques genòmiques (NGT) de categoria 1 com a varietats convencionals i no n’exigeix l’etiquetatge en el producte final, tot i que les exclou de l’agricultura ecològica. Si algunes no es poden distingir analíticament, com es pot garantir una producció lliure d’NGT?
La garantia està en la traçabilitat, la documentació i la responsabilitat dels diferents operadors de la cadena. Des del CCPAE reforçarem el control documental, però els Estats Membres haurien d’aplicar mesures addicionals per protegir zones sensibles i evitar la presència accidental abans que s’apliqui el juliol de 2028. Per al sector ecològic és fonamental que existeixin mecanismes transparents que permetin preservar la confiança i la integritat de la producció certificada.
El CCPAE introduirà intel·ligència artificial per agilitzar els tràmits als operadors?
Vam endegar el procés de digitalització com una oportunitat per simplificar processos i millorar el servei als operadors. La IA ja l’estem aplicant en alguns tràmits, treballem per integrar-la en més àmbits per guanyar eficiència sense perdre eficàcia, sempre amb garanties de seguretat, transparència i supervisió humana.
Fa més d’una dècada es va incorporar com a pagès a Covides i després va convertir tota la seva producció a l’ecològic. Què el va convèncer aleshores? Recomanaria avui fer el mateix pas a un jove viticultor?
Em va convèncer la voluntat de treballar amb més respecte pel sòl, la biodiversitat i l’entorn. Va ser una decisió basada en la convicció, però també en una visió de futur. A un jove viticultor li diria que valori bé el seu projecte, l’ecològic ofereix oportunitats i preus més justos.
La vinya és el principal cultiu ecològic de Catalunya, amb 33.794 hectàrees. Quins altres cultius poden seguir-la properament?
Veiem potencial de creixement sobretot en l’olivera, els fruits secs i determinats cultius extensius. Sempre que el mercat continuï evolucionant, voldríem que tornés a créixer fruita i horta, són fonamentals.
Autor: Oriol Urrutia, coeditor i politòleg
Subscriu-te a la Newsletter i rep Bio Eco Actual gratis cada mes al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegeix Bio Eco Actual Setembre 2026
