Algunes de les nostres ciutats i pobles ja han posat en marxa experiències com la xarxa d’Horts Urbans de Barcelona, però, fins a quin punt poden ser rendibles -econòmica i socialment- aquest tipus d’experiències?
Espai per als horts urbans
Quantes vegades hem passat per l’enllaç d’una autovia o carrer principal i ens hem preguntat per la gran superfície de terreny desaprofitat entre tants ponts i rotondes. Per no parlar de les teulades de les grans superfícies comercials.
Les ciutats solen estar densament poblades, però fins i tot en aquest garbuix d’edificis i asfalt, a més de jardins públics, també es poden trobar racons en els quals es podrien posar en pràctica noves formes d’horticultura.
Nova investigació al Regne Unit
Al nostre país no existeixen gaires dades a gran escala sobre aquest tema, però al Regne Unit acaba de ser publicada una investigació en la qual es calcula que, aprofitant espais urbans ara considerats marginals, la pràctica de l’horticultura podria cobrir el 15% de la demanda de fruites i verdures de la població. I per aconseguir-ho seria suficient amb plantar al 10% dels espais verds o no urbanitzats de les ciutats.
La xifra no és gens menyspreable, especialment en un horitzó en el qual la seguretat alimentària es troba en risc i en què es fa imprescindible la producció de proximitat i la reducció de les emissions degudes al transport. Encara més, l’horticultura urbana podria ajudar a millorar la qualitat de l’aire de les ciutats, reduir l’estrès d’una part de la població i recuperar la connexió amb la natura entre les generacions més joves.
L’estudi publicat ara a la revista Nature Food per experts de l’Institut per a l’Alimentació Sostenible de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) se centra en aquesta ciutat anglesa del comtat de Yorkshire del Sud però segons els seus autors pot ser extrapolable a altres localitats. Utilitzant dades del cadastre i de Google Earth, els autors han calculat la superfície que ocupen a Sheffield els espais verds (jardins, parcs i similars) i els espais “grisos”, terrenys no urbanitzats però tampoc utilitzats amb una finalitat concreta.
L’horticultura urbana és una alternativa de producció i de cohesió social en creixement a Espanya
Una de les dades aconseguides és que hi ha un 15% extra de superfície urbana (que fins ara no sortia comptabilitzada en l’estadística) que podria ser utilitzada -degudament condicionada- per a l’horticultura. La superfície verda i gris disponible a ciutats com Sheffield equivalen a 98 metres quadrats per habitant, una superfície gairebé quatre vegades superior als 23 metres quadrats per habitant que, en l’actualitat, com a mitjana, es dediquen a la producció agrícola en el conjunt del Regne Unit.
Només utilitzant el 10% de la superfície disponible, en aquesta localitat de 87.000 habitants es podria aconseguir el 15% dels aliments vegetals que es consumeixen.
Els autors d’aquest estudi recorden que només el 16% de les fruites i el 53% de les verdures que es consumeixen al Regne Unit es produeixen en el propi país, i no necessàriament perquè sigui tècnicament impossible el cultiu de vegetals.
Problemes de l’horticultura urbana
Un dels problemes de l’horticultura urbana – especialment en països com Espanya- és l’escassetat o el preu elevat de l’aigua a les ciutats. En el cas del Regne Unit, aquest problema podria ser compensat amb la incorporació de bones pràctiques en el reg i una major utilització d’aigua de pluja (amb sistemes d’emmagatzematge en general poc utilitzats fins ara).
En l’estudi publicat ara a Nature Food també es presenten dades sobre el potencial de l’agricultura practicada en teulades planes utilitzant mètodes com la hidroponia, on les plantes es conreen en una solució nutritiva, i la acuaponia, un sistema que combina peixos i plantes.
Un dels problemes de l’horticultura urbana – especialment en països com Espanya- és l’escassetat o el preu elevat de l’aigua a les ciutats
Aquestes tècniques podrien permetre el cultiu durant tot l’any amb requisits mínims d’il·luminació, utilitzant hivernacles alimentats amb energia renovable i calor capturat dels propis edificis, amb recollida d’aigua de pluja per al reg.
En el cas concret de la acuaponia, l’estudi va trobar teulades planes per cobrir 32 hectàrees de terra al centre de la ciutat de Sheffield. Si bé equivalen a només 0,5 metres quadrats per persona, els investigadors creuen que la naturalesa d’alt rendiment de l’agricultura sense terra, podria fer una contribució significativa a l’horticultura local.
Més dades
Seguint amb l’estudi de la dependència de productes vegetals, en l’estudi es destaca que el Regne Unit importa el 86% del seu subministrament total de tomàquets. En aquest cultiu en concret, els autors indiquen que només dedicant el 10% de les teulades planes identificades a Sheffield a la producció hidropònica es podria cobrir el 8% del consum de tomàquets de tota la població local. Si l’objectiu fos més ambiciós i s’utilitzessin tres quartes parts de les teulades disponibles, es podria arribar a cobrir el 60% de la demanda de tomàquets en aquesta ciutat.
Unes dades a tenir en compte per a moltes altres ciutats i països, indiquen els autors.
L’horticultura urbana és una alternativa de producció i de cohesió social en creixement a Espanya, amb exemples notables i llarga tradició com els desenvolupats a València pel Consell Agrari Municipal (a Sociópolis i el Cabanyal), la Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona amb la participació de l’Àrea de Medi Ambient de l’ajuntament d’aquesta ciutat i els Horts Urbans Comunitaris de Madrid, amb el suport de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat del seu ajuntament.
Un informe publicat el 2014 a la revista Ecologista per Gregorio Ballesteros, membres d’Ecologistes en Acció i de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, indicava que a Espanya només 14 ciutats tenien en marxa projectes d’horts urbans el 2006 però que aquesta xifra va passar a ser de 216 el 2014.
Fonts:
- The hidden potential of urban horticulture. Nature Food, març 2020
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència,
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2021
