El Reglament CE 1223/2009, que regula la cosmètica a la UE, defineix «nanomaterial» com: “un material insoluble o biopersistent fabricat intencionalment que presenta una o més dimensions externes o una estructura interna de l’ordre d’1 a 100 nm (nanòmetres).” 1 nanòmetre equival a 0,000001 mil·límetres.
Ús i tipus de nanotecnologia aplicada a la cosmètica
Els nanomaterials s’usen principalment per protegir els ingredients, embolicant-los en forma de vesícules microscòpiques, facilitant la seva penetració a la pell i també per crear nous productes que milloren algunes propietats dels cosmètics com, per exemple, maquillatges o pintallavis indestructibles o bases que cobreixen qualsevol imperfecció amb una fina capa. El seu ús s’ha generalitzat en molts cosmètics i n’hi ha de diferents tipus:
- Partícules inorgàniques: Principalment el diòxid de titani i òxid de zinc, àmpliament utilitzats als protectors solars.
- Sílice: Molt freqüent en pintallavis, maquillatge i pintaungles per fixar els pigments.
- Carbon Black CI 77266: Colorant utilitzat principalment en màscares d’ulls.
- Materials nano-orgànics: Són filtres solars amb noms complicats com Tris-Biphenyl Triazine i Methylene bis-benzotriazolyl tetramethylbutylphenol (nano) o MBBT.
- Nano-Hidroxiapatita. Utilitzada en dentifricis per a dents sensibles.
- Plata i or. Usats com a conservants per les seves propietats antibacterianes i antifúngiques especialment en desodorants i cremes antiedat.
- Nanoliposomes: S’usen per protegir principis actius i augmentar-ne la permeabilitat a través de la pell. També s’usen per incloure fragàncies en esprais desodorants i pintallavis.
- Nanopartícules de lípids sòlids (SLN) i portadors de lípids nanoestructurats (NLC). Serveixen per augmentar la penetració dels cosmètics a la pell, especialment en productes hidratants.
- Nanocàpsules. Es fan servir per protegir, per resoldre incompatibilitats de diversos ingredients dins d’un mateix producte o per disminuir l’olor d’alguns ingredients químics.
- Dendrimers: Són polímers que faciliten que els ingredients d’un cosmètic penetrin a través de la pell i es fan servir en xampús i desodorants.
- Nanomulsions. Es fan servir per obtenir emulsions més estables i transparents.
- Argiles. Molt utilitzades en cosmètica natural principalment com a pigments
La norma de cosmètica econatural BioVidaSana no accepta les nanopartícules en els ingredients utilitzats
Què hi diu el reglament?
El Reglament obliga a declarar-los a la llista d’ingredients de l’etiqueta afegint al costat del nom el terme “nano” com ara Zinc Oxide (nano). Mentre algunes investigacions demostren la seva innocuïtat a curt termini, no hi ha prou estudis científics que demostrin la seva innocuïtat a llarg termini. Alguns estudis també detecten riscos potencials. Investigacions sobre el negre de carbó en forma de nanopartícules van mostrar més citotoxicitat i inflamació que en mides més grans. Al MBBT s’han descrit possibles efectes d’irritació i bioacumulació potencial en determinats teixits. Els resultats són molt variables ja que depenen de molts factors com el tipus de pell, si la pell està sana o malmesa o la presència de més o menys fol·licles pilosos, una de les principals vies d’accés dels ingredients a les capes més profundes.
No hi ha prou estudis científics que demostrin la seva innocuïtat a llarg termini
Degut als dubtes raonables respecte a la seva innocuïtat, la norma de cosmètica econatural BioVidaSana no accepta les nanopartícules en els ingredients utilitzats i es comprova sempre la mida de les partícules dels ingredients minerals, que seria l’única forma que una nanopartícula es trobés en un producte certificat.
Autores: Nuria Alonso, Certificació BioVidaSana i Montse Escutia, Xarxa Ecoestética
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Gener 2022
