L’ambient era ombrívol en la sessió inaugural del Congrés Ecològic Europeu 2022, celebrat a Bordeus (França), ja que els participants van mostrar la seva solidaritat amb el poble ucraïnès i, en particular, amb els col·legues ecològics íntimament afectats per la guerra que assola el seu país.

European Organic Congress 2022
©IFOAM

Congrés Ecològic Europeu 2022, els punts clau

Però el Congrés també va assenyalar la determinació d’assegurar que el conflicte d’Ucraïna no s’utilitzi per a desviar l’atenció de les solucions ecològiques i agroecològiques a les crisis globals dels aliments i el clima. En tot cas, Eduardo Cuoco, Director d’IFOAM Organics Europe, va assenyalar que la crisi hauria d’enfortir la decisió d’Europa d’expandir l’agricultura ecològica per a construir la resistència que es necessita urgentment en el nostre sistema alimentari. L’agricultura ecològica també hauria de jugar un paper fonamental en la recuperació del sistema de producció d’aliments ucraïnès, segons Kateryna Shor, portaveu dels membres ucraïnesos d’IFOAM Organics Europe. I va afegir: “Entenem que la seguretat alimentària està en primera línia tant a Ucraïna com en el món. Però la guerra a Ucraïna demostra la vulnerabilitat de la producció intensiva i les llargues cadenes de subministrament”.

El Congrés d’enguany va abastar algunes de les qüestions més urgents del moment, des de la regulació, la política i la inversió fins a la salut planetària i humana

Els esdeveniments a Ucraïna subratllen encara més el fet que la dècada de 2020 és una dècada d’alt risc, amb terminis vitals per al clima mundial i el desenvolupament sostenible que s’aproximen, i un enorme esforç coordinat necessari per a mantenir l’objectiu ecològic del 25% de la UE. En altres paraules, un teló de fons alliçonador per al primer Congrés Ecològic Europeu en tres anys. Amb el seu tema general Un futur més ecològic: En el camí cap a la consecució del Pacte Verd de la UE, el Congrés d’enguany va abastar algunes de les qüestions més urgents del moment, des de la regulació, la política i la inversió fins a la salut planetària i humana.

Es necessita un canvi transformador

L’esdeveniment de dos dies es va iniciar amb dos importants debats plenaris. El primer va explorar com s’utilitza l’últim pressupost de la PAC per a donar suport als plans d’acció ecològics nacionals. El consultor de polítiques ecològiques del Regne Unit, Nic Lampkin, va mostrar que si la UE complís el seu objectiu del 25% d’agricultura ecològica per a l’any 2030, hi hauria 25.000.000 d’hectàrees més de terra ecològica que en l’any 2022. Però, va assenyalar, si la tendència actual de creixement (lineal) continués, aconseguiríem només un 14% d’agricultura ecològica l’any 2030, un dèficit molt significatiu en termes percentuals. Lampkin va dir que ara es necessita un “canvi transformacional”, secundat per 9.000-15.000 milions d’euros de despesa dedicada anualment “per a capturar tot el potencial del 25% ecològic per a 2030”.

Hi va haver un ampli acord en què l’etiquetatge de sostenibilitat pot exercir un paper fonamental en la millora de la transparència sobre l’impacte mediambiental dels sistemes alimentaris

En la segona sessió plenària es va abordar la crítica, i a vegades controvertida, qüestió de l’etiquetatge. Va haver-hi un ampli acord en què l’etiquetatge de sostenibilitat pot exercir un paper clau en la millora de la transparència dels impactes ambientals dels sistemes alimentaris, però diversos oradors van qüestionar la idoneïtat del sistema de Petjada Ambiental de Producte proposat per la Comissió Europea, argumentant que afavoreix a l’agricultura intensiva. També es van criticar alguns sistemes nacionals, com l’etiqueta de baixes emissions de carboni de França, de la qual Charles Pernin, de Synabio, va dir que no exigia cap compromís per a evitar o reduir els gasos d’efecte d’hivernacle i que “no se centrava en la biodiversitat ni en l’ús de pesticides”. Tant Pernin com la seva col·lega Judith Faller-Moog, presidenta de BIO PLANÈTE, van argumentar que el sistema Planet-Score és l’etiqueta més significativa i ofereix la millor eina per a donar suport a la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles.

EOC 2022
©IFOAM. Laure Verdeau (Agence Bio), Pierrick De Ronne (BioCoop) i Charlotte Bladh André (Organic Sweden).

Gent sana, planeta sa

Una de les sessions més esperades va ser la de Denis Lairon, Director Emèrit de l’INSERM per a BioNutrinet, que va parlar dels múltiples beneficis per a la salut de l’agricultura ecològica. Basant-se en un ampli conjunt de recerques, Lairon va demostrar l’eficàcia de l’agricultura ecològica per a complir el principi de “gent sana, planeta sa”. Citant les dades de l’enorme estudi francès NutriNet-Santé, va demostrar que el consum regular d’aliments ecològics s’associava a un estil de vida més saludable en general i a una major presència d’elements vegetals i de fibra en la dieta. Els aliments ecològics també s’associen a un menor índex d’obesitat i a una reducció significativa del risc de desenvolupar malalties cròniques, per exemple: una reducció del 31% del risc de síndrome metabòlica, un dels principals factors de risc de malalties cardiovasculars; una reducció del 35% del risc de diabetis de tipus 2 i una reducció del 25% del risc de càncer.

El consum regular d’aliments ecològics s’associava a un estil de vida més saludable en general i a una major presència d’elements vegetals i de fibra en la dieta

Quant a l’agricultura del carboni, un grup d’experts va explicar com els agricultors ecològics ja formen part de la solució al canvi climàtic i a la pèrdua de biodiversitat, mitjançant l’ús de “cultius de captura” de carboni, el cultiu de prades i els fertilitzants orgànics.

Recuperar el creixement

En una revisió de les perspectives del mercat, un panell compost per Charlotte Bladh André (Organic Sweden), Laure Verdeau (Agence Bio) i Pierrick de Ronne (BioCoop), va abordar l’estancament de les vendes de productes ecològics en alguns països, entre ells Suècia i França. El panell va coincidir que les vendes de productes ecològics s’han vist afectades per la competència d’altres etiquetes ecològiques. Els ponents van afirmar que la participació dels consumidors més joves en el paper de l’agricultura ecològica en la lluita contra el canvi climàtic i la identificació de millors maneres de comunicar els múltiples beneficis de l’agricultura ecològica podrien ajudar a invertir la tendència.

Revolució cultural

El país amfitrió del Congrés Ecològic Europeu 2022, França, va pronunciar algunes paraules contundents dels principals actors de l’agricultura ecològica i el medi ambient. Guillaume Choisy, Director General de l’Autoritat de l’Aigua de Adour-Garona, va dir en el Congrés que Europa té el “deure de solidaritat cap a les generacions futures d’accelerar les accions i l’agricultura ecològica per a preservar els recursos naturals”. Per a Jean-Luc Gleyze, President del Consell Departamental de la Gironda, la conversió a l’agricultura ecològica és una “revolució cultural”. En una crida a l’acció, va afegir: “El temps corre, així que actuem més ràpid i treballem per la salut de les persones i del planeta”.

Autor: Jim Manson, Periodista

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Setembre 2022

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here