El nou Reglament Ecològic (UE) 2018/848 va entrar en vigor l’1 de gener de 2022. Introdueix noves especificacions i mecanismes per a gestionar possibles incompliments, amb especial atenció als residus de substàncies no autoritzades. En concret, s’estableixen disposicions que descriuen les mesures que cada agent ha d’adoptar en cas de presència de productes o substàncies no autoritzades. Són complexes d’entendre i han suscitat discussions entre operadors i reguladors.
El repte de produir aliments ecològics en un entorn cada vegada més contaminat
Ecològic no pot ser sinònim d’aliment “lliure de residus”. Les contaminacions a nivells molt baixos són inevitables per una sèrie de raons que escapen al control de l’operador ecològic. Està ben fonamentada l’àmplia contaminació dels ecosistemes per productes fitosanitaris, que afecta zones situades a distància de les parcel·les conreades, i fins i tot a zones situades a centenars o milers de quilòmetres de la seva zona d’aplicació. Això té conseqüències inevitables per a la producció ecològica, ja que el pas dels plaguicides químics a la cadena alimentària ha estat demostrat per diversos estudis.
L’incompliment de les obligacions del reglament ecològic en matèria de residus pot portar a la retirada de la certificació. L’operador ecològic ha d’establir mesures de precaució per a minimitzar la contaminació; el problema radica en el fet que, en un entorn cada vegada més contaminat, existeixen límits al que l’operador ecològic pot fer per a protegir el producte de la contaminació involuntària.
La presència de substàncies no autoritzades no és una prova objectiva per a sospitar que s’han incomplert les normes de producció ecològica
Així, la presència de substàncies no autoritzades no és una prova objectiva per a sospitar que s’han incomplert les normes de producció ecològica, de la mateixa manera que una anàlisi neta no és garantia d’integritat ecològica. És necessària una contextualització de tots els casos.
El repte de determinar l’origen de la contaminació
Una qüestió interrelacionada és que el nou reglament imposa una recerca oficial per part dels organismes/autoritats de control per a determinar l’origen i la causa de les substàncies no autoritzades. Una enquesta interna d’OPTA Europa ha demostrat que gairebé el 75% de les contaminacions es deuen a un petit nombre de substàncies (per exemple, àcid fosfònic, clorat, bromur, ditiocarbonato) amb diferents fonts possibles: la seva presència en productes ecològics pot ser el resultat del seu ús com a ingredients actius en productes fitosanitaris, però també poden ser components alimentaris, additius autoritzats, contaminants, d’origen natural, etc. En conseqüència, una alta proporció de recerques no poden determinar la font principal de la contaminació, per la qual cosa no són eficaces per a determinar la integritat ecològica.
Cada recerca oficial triga una mitjana de 60-90 dies, durant els quals es bloqueja tot el lot. Això suposa retards en la cadena de subministrament ecològica i una càrrega econòmica per a l’operador ecològic el producte del qual està bloquejat, independentment de qui sigui el culpable. En particular, els productes amb una vida útil més curta es perden o han de comercialitzar-se com a convencionals, a costa de l’operador.
Falta un procediment viable, proporcionat i harmonitzat per a orientar als operadors que s’enfronten als residus
Què és el que falla?
Per a OPTA Europa, el que falta és un procediment viable, proporcionat i harmonitzat per a orientar als operadors que s’enfronten als residus. A més, OPTA Europa afirma que s’ha de confiar més en el sistema regular i ben establert de risc i control al llarg de la cadena de subministrament. Per a determinar l’origen de les contaminacions i la seva rellevància per a la integritat ecològic, els residus han d’analitzar-se sempre en el seu context.
«Centrar-se en els residus de plaguicides obliga a una estratègia ineficaç contra el frau», apunta Aurora Abad, Secretària General d’OPTA Europa. «Desqualificar als productes i operadors ecològics solo pels residus de substàncies no autoritzades l’origen de les quals no es pot determinar desacredita el sistema general de certificació orientat al procés i actua com a desincentiu per a prendre el camí de l’alimentació i l’agricultura ecològiques, d’una manera que va en contra dels objectius de la UE d’aconseguir el 25% per a 2030», afegeix.
Considere hacerse miembro de OPTA, la Asociación de Comercio y Transformación Ecológica.
Autora: Ariadna Coma, Periodista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2022
