En el seminari web d’experts d’alt nivell «Salvaguardar la seguretat alimentària a llarg termini», TP Organics, la Plataforma Tecnològica Europea de Recerca i Innovació en Agricultura Ecològica i Agroecologia, va presentar oficialment el seu nou informe polític sobre seguretat alimentària i agricultura ecològica i agroecològica.
La guerra russa contra Ucraïna ha situat la seguretat alimentària en el centre del debat polític. Però per a aconseguir la seguretat alimentària a llarg termini, hem de replantejar-nos els nostres sistemes de producció d’aliments, fent-los menys dependents d’inputs externs (combustibles fòssils, pesticides i fertilitzants sintètics, pinsos importats, etc.) i més resistents, com s’assenyala en l’Estratègia de la UE ‘De la Granja a la Taula’. A pesar que es produeixen suficients aliments a tot el món, la seguretat alimentària pot veure’s amenaçada per algunes pràctiques agrícoles intensives, la desigual distribució dels aliments i la desigualtat d’ingressos, combinades amb la inflació i l’augment dels costos dels aliments i l’energia.
El primer expert, el Dr. Helmut Burtscher-Schaden, responsable de la Campanya sobre Plaguicides i Química de GLOBAL 2000 (Amics de la Terra, Àustria), és una figura destacada del moviment europeu per a substituir l’herbicida cancerigen glifosato per alternatives respectuoses amb el medi ambient i és representant adjunt de la Iniciativa Ciutadana Europea «Salvem a les abelles i als agricultors». Va assenyalar les narratives enganyoses del lobby agroindustrial entorn de la toxicitat dels plaguicides en l’agricultura convencional i ecològica amb el teló de fons del Reglament sobre l’Ús Sostenible dels Productes Fitosanitaris (SUR) proposat per la Comissió Europea i el Pla d’Acció Ecològic de la UE. «Enfront de la crisi actual, no hi ha alternativa a la reducció de l’ús de pesticides i la restauració de la biodiversitat. L’eliminació progressiva de l’ús de plaguicides sintètics compta amb el suport dels propis ciutadans europeus. Els colegisladors haurien d’atendre la crida de la Comissió per a trobar acords ràpids i ambiciosos sobre les seves propostes legislatives que tradueixin en lleis l’ambició dels ciutadans». Burtscher-Schaden afegeix: «Els plaguicides més nocius han de prohibir-se en primer lloc. Per a això, necessitem un indicador de risc significatiu que substitueixi a l’actual indicador contraproduent HRI-1».
Per a fer realitat una Europa agroecològica, hem d’abordar el malbaratament d’aliments i el consum/dietes
El segon expert, Felix Wäckers, Director de R+D del Grup Biobest i part del Comitè Directiu de TP Organics, va aportar l’evidència que rares vegades es publica que els pesticides poden fins i tot reduir la productivitat: «Hi ha dos mecanismes en joc: Un és que l’ús de plaguicides pot agreujar els problemes de plagues en eliminar els depredadors artròpodes que normalment controlen les plagues. El fet que això pugui realment comprometre el rendiment és una cosa que vaig registrar en un assaig en un productor comercial de cebes l’any passat. L’agricultor va utilitzar els seus quatre tractaments químics habituals contra els pugons en el seu cultiu, excepte en un racó en el qual li vaig demanar que no utilitzés pesticides. Al final de la temporada, els danys per pugons es van descontrolar en la part tractada químicament, mentre que la part no tractada va romandre verda i va tenir un rendiment un 15% major». Espera publicar aviat aquests resultats.
L’estudi prospectiu «L’agricultura europea sense pesticides el 2050» mostra que les pràctiques ecològiques i agroecològiques redueixen la dependència dels agricultors dels pesticides i preserven la productivitat dels cultius i la rendibilitat de les explotacions, al mateix temps que contribueixen a prevenir l’impacte de plagues i malalties. Olivier Mora, coordinador de prospectiva de l’Institut Francès de Recerca Agrària, Alimentària i Mediambiental (INRAE), dirigeix l’estudi: «Els nostres escenaris i resultats de simulació mostren que la transició europea cap a una agricultura sense pesticides químics és possible i factible. Requerirà una forta implicació de tots els actors de la cadena alimentària, més enllà dels sistemes de cultiu, canvis al llarg de les cadenes de subministrament d’aliments i els mercats alimentaris, i un conjunt coherent de polítiques públiques europees sobre agricultura, alimentació, salut, medi ambient i comerç per a donar suport a la transició. Aquests escenaris no són només una qüestió sectorial, sinó una opció de la societat i una opció mediambiental global».
La seguretat alimentària sostenible requereix un canvi de sistema i un canvi de paradigma que s’allunyi de l’estreta narrativa «d’alimentar al món» i s’orienti cap a sistemes agroecològics diversos, circulars i holístics
Per a fer realitat una Europa agroecològica, hem d’abordar el malbaratament d’aliments i el consum i les dietes. L’informe polític i les tres infografies que l’acompanyen mostren clarament que la seguretat alimentària sostenible requereix un canvi de sistema i un canvi de paradigma que s’allunyi de l’estreta narrativa «d’alimentar al món» cap a sistemes agroecològics diversos, circulars i holístics. L’agricultura ecològica demostra que és possible produir suficients aliments nutritius i, al mateix temps, preservar la biodiversitat, emmagatzemar carboni en els sòls i fer que la nostra producció d’aliments sigui més resistent als creixents impactes del canvi climàtic. Al Mediterrani, milions de persones van veure aquest estiu de prop com és la calor extrema. En condicions climàtiques extremes, els mètodes ecològics i agroecològics han demostrat fins i tot ser més productius que els convencionals, a causa de la restauració de la matèria orgànica del sòl i a la resistència a la sequera.
Luca Colombo, Secretari General de FIRAB i membre del Consell Assessor de TP Organics, demana que s’ampliï l’estret enfocament centrat únicament en els rendiments per a adoptar una major perspectiva del sistema alimentari i enfocaments nous i més funcionals de la seguretat alimentària que incloguin la sostenibilitat i l’agència com a dimensions addicionals, tal com suggereix el Grup d’Alt Nivell d’Experts (HLPE) del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial (CSA).
L’informe presenta 5 recomanacions principals per a la seguretat alimentària de la UE:
- Posar en marxa un SUD fort, una Llei de Restauració de la Naturalesa i una Llei de Vigilància del Sòl;
- Augmentar el suport a l’agricultura ecològica per a fer realitat el 25% de terres de cultiu ecològic a Europa;
- Reduir el desaprofitament i la pèrdua d’aliments;
- Consumir menys productes animals, però millors;
- Incloure la sostenibilitat i l’agència en la definició de seguretat alimentària, implicar a tots els actors i aplicar una veritable comptabilitat de costos.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2023
