Les eleccions europees del 2024 van marcar un punt d’inflexió al panorama polític de la UE. Els resultats van revelar un gir a la dreta, amb una influència creixent de les forces conservadores i centristes que reclamen recalibrar les ambicions mediambientals i agrícoles de la UE. Una conseqüència concreta d’aquest gir és que, mentre que a l’anterior legislatura el Partit Popular Europeu (PPE), el partit polític més gran i de centredreta, va haver d’aliar-se amb els Socialistes i Demòcrates (S&D) per reunir la majoria, en l’actual el PPE es pot aliar a l’esquerra o a la dreta de l’espectre polític.
Queda enrere l’enfocament orientat a objectius de l’estratègia «De la Granja a la Taula»; al seu lloc, s’imposa un plantejament més econòmic de la política agrícola i alimentària. En aquest nou context ha sorgit la «Visió de l’agricultura i l’alimentació» de la Comissió Europea fins al 2040, que ofereix una visió de com la UE pretén navegar els pròxims anys. Emmarcada entorn de la competitivitat, la seguretat alimentària, la simplificació i la renovació generacional, la Visió ofereix una certa continuïtat amb els objectius passats, alhora que orienta clarament la narrativa cap a l’estabilitat en temps incerts.
En els temps que corren, és important que l’agricultura ecològica figuri de manera significativa a la Visió. L’agricultura ecològica és reconeguda pel seu impacte mediambiental positiu, però també pel seu valor econòmic i social. La Visió destaca l’agricultura ecològica com un sector en creixement que proporciona serveis ecosistèmics i atrau els joves agricultors. S’hi fa referència en relació amb els sòls sans, la contractació pública i la simplificació administrativa. En particular, afirma que «el suport a l’agricultura ecològica és essencial» per a la salut del sòl, subratllant-ne la rellevància en la política general.
L’agricultura ecològica és una eina política per a la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles
Tot i això, dista molt de ser exhaustiva i ofereix poca informació sobre els reptes més amplis del sistema alimentari, centrant-se en gran manera en l’agricultura. Qüestions com els canvis a la dieta, el malbaratament d’aliments, l’assequibilitat i el paper dels actors de la cadena de subministrament reben una atenció mínima. Tot i que el moviment ecològic en celebra la inclusió, lamenta l’absència d’un enfocament sistèmic dels sistemes alimentaris, que és crucial per a una transició sostenible.
L’agricultura ecològica té molt per aportar a les prioritats actuals de la UE. Dona suport a la competitivitat oferint ingressos estables i creació d’ocupació, també per a joves i dones. Les explotacions ecològiques treballen sota un sistema de certificació fiable i tenen un gran reconeixement per part dels consumidors. Lluny de ser un nínxol experimental, l’agricultura ecològica és un model provat i consolidat d’agricultura sostenible i amb visió de futur. El sector ecològic ha de continuar liderant a través de la innovació i les associacions, demostrant que la sostenibilitat i la competitivitat van de bracet.
Hi ha diverses polítiques agroalimentàries on la producció ecològica destaca i pot brindar solucions beneficioses per a tots als desafiaments actuals del sector. Una àrea en què ofereix beneficis clars és la contractació pública sostenible, una eina política també reconeguda a la Visió. La inclusió de l’agricultura ecològica a la contractació pública impulsa la demanda, creant mercats estables per als agricultors i connectant-los amb les institucions locals. Això requereix adaptació, però hi ha solucions innovadores. A la ciutat de Gant, per exemple, una plataforma online connecta directament els agricultors amb els compradors públics, simplificant les licitacions i fomentant la cooperació local.
La Visió destaca l’agricultura ecològica com un sector en creixement que proporciona serveis ecosistèmics i atrau els joves agricultors
Les històries d’èxit a tot Europa mostren com la contractació pública ecològica beneficia les comunitats. Estimula les economies locals, connecta els agents i fomenta la innovació. Però també transforma el funcionament de les cuines públiques. La compra ecològica no és només substitució de productes: implica redissenyar els menús per oferir dietes més sanes, reduir el malbaratament d’aliments, revitalitzar les varietats locals i millorar la formació del personal. Els resultats són impressionants, com per exemple: menor impacte ambiental, millor rendiment escolar de l’alumnat, personal més content i economies locals més fortes. Hi ha molt potencial per reforçar la presència dels aliments ecològics a les compres públiques. Amb una revisió del marc de contractació pública de la UE a l’horitzó, ara és el moment d’ampliar la producció ecològica en aquest àmbit.
En darrer terme, l’agricultura ecològica és més que un mètode de producció: és una eina política per a la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles. Millora la biodiversitat, la salut del sòl i la qualitat de l’aigua i contribueix a mitigar el canvi climàtic. En una època de desafiaments mediambientals i socials creixents, l’agricultura ecològica ofereix un camí provat i eficaç
Autores: Silvia Schmidt, Responsable de Política d’IFOAM Organics Europe, i Laura Sauques, Responsable de polítiques sobre sistemes alimentaris sostenibles i la PAC d’IFOAM Organics Europe
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2025
