Podem satisfer la necessitat de consumir dolç i que alhora sigui amb alguna cosa saludable? Existeixen ja molts estudis científics que mostren com, a mesura que es pren més aquest edulcorant (el sucre de bedoll es coneix com a xilitol), s’elimina el desig pel dolç.
Un problema: el sucre blanc comú
Com se sap, el consum de sucre comú elimina del cos minerals essencials i vitamines, accelera l’envelliment prematur i debilita l’organisme en general: hi ha estudis seriosos des del 1977. Aquest producte endolcidor industrial afavoreix a més tot tipus de trastorns, des de l’obesitat fins a la diabetis, passant per un risc elevat de patir malalties del cor. I se n’estudia la relació amb la «síndrome metabòlica».
costumat al sabor dolç, el busca i l’agraeix. Vivim temps de gran feblesa social envers el sucre. No només es pren en aliments de sabor dolç, sinó que a més apareix encobert en molts aliments processats industrialment i que ni tan sols som conscients que en porten. Per exemple, el pa envasat que s’ofereix als supermercats: sembla que els forners hagin oblidat com es fa el pa, o han sucumbit a la pressió de l’economia… o són igual de víctimes com nosaltres els consumidors, dels desastres que la hibridació genètica ha produït al blat: la farina industrial de blat comú és com una mena de serradures. I han vist que, afegint-hi una mica de sucre, el resultat es camuflava una mica. Avui dia, un snack salat, una salsitxa, l’embotit o força sucs de fruita porten sucres afegits.
El sucre de bedoll és un hidrat de carboni natural que es troba en fibres vegetals, fruites i vegetals
Què és el sucre de bedoll?
El sucre de bedoll és un hidrat de carboni natural que es troba en fibres vegetals, fruites i vegetals, encara que comunament extret de l’escorça de bedoll. Se sintetitza per primera vegada el 1930 per ser utilitzat com a edulcorant alimentari. Des de llavors va caure en l’oblit, malgrat els increïbles avantatges d’aquest sucre en comparació del sucre de taula. La raó és que produir-lo surt una mica més de 50 vegades més car.
El principi actiu del sucre de bedoll és el xilitol (E967), que fins i tot el nostre propi cos pot produir. El xilitol és metabolitzat pel cos sense necessitat de fer servir insulina, per aquesta raó resulta perfecte per a diabètics. És un poliol (polialcohol), més dolç que la resta: l’eritritol, el sorbitol i el maltitol. L’ús, la dosificació i el sabor és el mateix que el sucre de taula i a més té un lleuger to refrescant que el fa idoni per a la indústria d’alimentació.
El sucre de bedoll aporta un 40% menys de calories i un 75% menys hidrats de carboni que el sucre comú. Això és degut a que el seu índex glucèmic és molt baix (IG 7), encara que alhora satisfà les necessitats d’energia del cos (2,4 calories/g) evitant tenir desig de dolç. A més, evita el creixement de bacteris, perquè conté cinc carbonis que produeixen un efecte antimicrobià.
El sucre de bedoll i la salut bucal
El consum de sucre comú produeix un entorn altament àcid a la boca, eliminant els minerals de l’esmalt i causant la desmineralització de tot l’organisme. En canvi, gràcies al seu caràcter alcalí, amb el sucre de bedoll passa tot el contrari. Encara que les càries no desapareguin, el consum accelera la mineralització de l’esmalt dental i no només no provoca càries, sinó que a més ajuda a recuperar la salut de les nostres genives i dents.
La glucosa normal té la propietat de fermentar, creant un medi ideal per als bacteris que produeixen la càries dental. El sucre de bedoll, però, canvia el pH de la saliva i redueix l’acidesa tornant-la alcalina. És a dir, enganya els bacteris que, atrets pel sabor dolç, acudeixen ràpid i moren ofegats en l’ambient alcalí que no és el seu mitjà.
El consumo de azúcar común produce un entorno altamente ácido en la boca, eliminando los minerales del esmalte y causando la desmineralización de todo el organismo
Aproximadament als 10 minuts després de menjar és quan baixa el pH de la boca, un moment crític per a la formació de placa dental. Per això no ens ha d’estranyar veure anuncis de xiclets amb xilitol a la seva composició.
En dietes d’aprimament
El xilitol té, com diem, un 40% menys de calories i el cos l’absorbeix i el metabolitza lentament, sense incrementar el nivell d’insulina i evitant l’acumulació de greix. Quan una persona menja un tros de pastís amb sucre de bedoll, no només estarà prenent menys calories, sinó que a més en menjarà menys quantitat gràcies al seu efecte lleugerament saciant. Té un efecte prebiòtic, en promoure el creixement de bacteris benèfics en el tracte digestiu.
El sucre de bedoll també és excel·lent en cas de…
- Infeccions d’oïda. Durant els dos primers anys de vida és freqüent que els nens pateixin quadres d’otitis repetits. El sucre de bedoll és una bona solució natural, per la seva capacitat per inhibir el creixement de bacteris. Evita infeccions en l’oïda mitja dels més petits (prenent 8 g al dia es redueixen en un 40% les otitis).
- Infeccions al nas. Rentar-se el nas regularment amb sucre de bedoll dissolt en aigua redueix el nombre de bacteris nocius i estimula la capacitat defensiva del nas. També disminueix els símptomes d’al·lèrgia i asma, tant per contaminació com per trastorns nasals.
Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en Salut i Alimentació
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2025
