Els POPs són substàncies químiques d’origen sintètic que es caracteritzen per la seva alta estabilitat, toxicitat i capacitat de romandre durant llargs períodes al medi ambient sense degradar-se.
Exemples de compostos orgànics persistents (POPs) a l’agricultura els trobem en pesticides utilitzats per al control de plagues. Tot i això, l’ús dels POPs no es limita a l’àmbit agrícola. A la indústria elèctrica van ser àmpliament utilitzats els bifenils policlorats (PCB), emprats en fluids i olis hidràulics. Aquests compostos eren especialment valorats per la seva gran estabilitat química i resistència a la degradació, les mateixes característiques que avui els converteixen en una amenaça ambiental persistent.
Els POPs són l’amenaça silenciosa que segueix entre nosaltres, perquè són invisibles, però són a tot arreu. Els compostos orgànics persistents són aquesta amenaça silenciosa que portem dècades respirant, menjant i acumulant al nostre organisme sense adonar-nos-en.
No fan soroll, ni olor i per descomptat no els veiem, però hi són, viatjant per l’aire, infiltrats a l’aigua, ficant-se a la terra, pujant a poc a poc per la cadena alimentària fins arribar a nosaltres. El seu nom sona tècnic, gairebé inofensiu, però darrere d’aquestes sigles s’hi amaguen substàncies creades per l’home per durar.
Els POPs són l’amenaça silenciosa que segueix entre nosaltres, perquè són invisibles, però són a tot arreu.
Són tan estables que ni el sol, ni la pluja, ni els microorganismes no els poden destruir fàcilment. Al principi es van pensar per protegir cultius, ajudant a netejar processos industrials o fer més eficient la producció, però el preu que hem pagat ha estat alt: un planeta infectat de tòxics que no se’n van i el nostre cos acumulant-los en silenci. Es poden trobar a la pols de les cases, a l’aire que respirem, al greix del peix i fins i tot a la llet materna. Alguns, com el DDT o els PCB, van ser prohibits fa anys, però encara es detecten en regions on mai van ser usats.
Es mouen amb el vent i els corrents marins, fins i tot arriben a recórrer milers de quilòmetres acabant als pols, on cap pesticida no hauria d’estar. Són traïdors perquè s’amaguen al greix, i el cos no sap com expulsar-los. Es queden a dins, sumant-se al que mengem, al que respirem, al que heretem. Amb el temps, alteren el més bàsic del nostre cos com són les hormones, el nostre sistema immune, i fins i tot la nostra fertilitat. Poden afeblir-nos, emmalaltir-nos o fins i tot provocar malalties tan greus com el càncer.
Però ho fan a poc a poc, de manera tan gradual que gairebé ningú no nota quan va començar tot. Mentrestant, a la natura passa el mateix: els rius es contaminen, els sòls perden vida, els peixos i les aus acumulen verins que no van fabricar. Les cries de foca a l’Àrtic, els ossos polars, els dofins… tots porten a dins un llegat químic que no haurien de tenir. És l’herència d’un temps en què es va confondre el progrés amb el domini de la natura.
I, no obstant, no tot està perdut
Sabem què són, d’on venen i com aturar-los. Només cal canviar la manera com produïm, consumim i rebutgem. Hem d’apostar per alternatives netes, educar i exigir responsabilitat. No és només una qüestió ambiental: és una qüestió de supervivència. Perquè els POPs no criden ni contaminen de cop, no es veuen. Però hi són, persistint, recordant-nos què tot el que fem al planeta acaba tornant a nosaltres. I que, si els seguim ignorant, aquest silenci químic ens destruirà.
ESPAI PATROCINAT PER
Cofenat
Autor: Dr. Freddy Acevedo Ruiz. Especialista en Medicina Integrativa, Nutrició Vegana i Doctor en Medicina Tradicional Xinesa i Acupuntura
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Desembre 2025
