Durant anys, l’acupuntura ha viscut atrapada en una paradoxa difícil d’entendre. D’una banda, milions de persones a tot el món hi recorren per alleujar dolors, dormir millor o suportar altres tractaments mèdics. De l’altra, una part del debat públic continua entestat a despatxar-la amb una etiqueta còmoda: “pseudociència”.
On és l’error? No en la manca d’estudis, sinó en la manca d’informació honesta.
L’acupuntura és una tècnica natural, amb base anatòmica i fisiològica, que utilitza agulles fines en punts molt concrets del cos per provocar respostes biològiques reals, sobretot a través del sistema nerviós. Així ho assegura una àmplia revisió científica publicada el 2018 per metges, investigadors i professors universitaris espanyols, que van analitzar la millor evidència disponible fins aquell moment.
Un dels prejudicis més estesos és pensar que l’acupuntura “no es pot estudiar”. Fa més de 60 anys que és investigada amb les mateixes eines que es fan servir en qualsevol altra àrea de la medicina: ressonància magnètica funcional, PET, estudis electrofisiològics o biologia molecular. Avui sabem que l’acupuntura funciona com una forma sofisticada de neuromodulació, capaç d’influir en com el cervell processa el dolor, com s’alliberen certs neurotransmissors o com s’activen sistemes propis de l’organisme, com els opioides endògens.
Dit de manera senzilla: el cos respon. I no de manera subjectiva o difusa, sinó de manera mesurable i observable.
Els números ajuden a posar les coses al seu lloc. Actualment hi ha més de 29.000 articles científics sobre acupuntura indexats a PubMed, entre ells gairebé 5.000 assaigs clínics i més de 500 metaanàlisi. No parlem de creences personals, sinó d’estudis avaluats amb els mateixos criteris que qualsevol altre tractament mèdic. A més, la qualitat metodològica ha anat millorant amb estàndards internacionals com CONSORT i STRICTA, cosa que reforça la solidesa dels resultats.
L’evidència més sòlida es troba en el tractament del dolor, tant agut com crònic. Problemes molt comuns com lumbàlgia, cervicàlgia, artrosi de genoll, mal d’espatlla, cefalees tensionals o migranyes, han mostrat millores clares davant de placebo, llista d’espera o tractaments habituals. Els beneficis no només apareixen ràpidament, sinó que es mantenen en el temps.
Els estudis també recullen efectes positius en rinitis al·lèrgica, nàusees i vòmits (inclosos els associats a quimioteràpia o embaràs), insomni, ansietat, símptomes depressius i en efectes secundaris del càncer, com ara la fatiga o el dolor neuropàtic.
La seguretat és un altre punt clau. Quan la fa un professional qualificat, l’acupuntura presenta un perfil de risc molt baix. Els efectes adversos descrits solen ser lleus i passatgers: una petita molèstia, un hematoma, una mica de dolor local. El balanç risc-benefici resulta clarament favorable.
Per què segueix havent-hi resistència?
Biaix ideològic i desinformació. L’acupuntura no mou grans interessos econòmics ni té una indústria potent que la promocioni.
La conclusió és senzilla i difícil de discutir: l’acupuntura no és pas una pseudociència. I el més important, no és qüestió que la tècnica l’apliqui un metge o no, és qüestió que l’acupuntura l’apliqui un bon professional, sigui sanitari o no, ja que a Espanya no hi ha una regulació d’aquesta disciplina.
Autor: Roberto San Antonio-Abad, President i Responsable de Formació de l’Asociación Nacional de Profesionales y Autónomos de las Terapias Naturales (COFENAT).
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2026
