Hi ha alguna cosa gairebé hipnòtica en la manera com l’oli de ricí llisca per la pell, potser per la seva gran viscositat, que obliga a baixar el ritme, acompanyada d’una brillantor cristal·lina. No és un producte que s’apliqui amb pressa, sinó pausadament. Potser per això ha sobreviscut, en els rituals de bellesa, des de l’antic Egipte fins als nostres dies, mantenint el seu lloc sense necessitat de reinventar-se.
S’extreu per pressió de les llavors d’una espècie africana, Ricinus communis, que va arribar des de l’Àfrica tropical fins a la calidesa del Mediterrani on, gràcies a la seva gran capacitat d’adaptació a tota mena de sòls, va poder créixer i expandir-se amb facilitat. Per això, la seva presència en els usos cosmètics dels nostres avantpassats no és casual.
La seva singularitat rau en la seva composició: una altíssima concentració d’àcid ricinoleic, un àcid gras poc freqüent que li confereix propietats úniques.
Si revisem el seu poder dermatològic, trobem que la seva principal fortalesa és l’emol·lència intensa. Té la capacitat d’actuar com un potent oclusiu, cosa que es tradueix en una acció protectora intensa contra la pèrdua d’aigua transepidèrmica. Això significa que manté la hidratació, suavitza la pell i en millora l’elasticitat. Però també aporta lípids que ajuden a reforçar la barrera cutània. Aquestes qualitats el fan especialment útil en pells seques, zones aspres com colzes o talons, i en llavis esquerdats.
L’oli de ricí verge conté vitamina E, que contribueix a protegir la pell davant del dany oxidatiu causat per factors ambientals com els raigs UV o la contaminació. També presenta certa activitat antimicrobiana, fet que n’ha motivat l’ús en contextos clínics per afavorir la cicatrització en entorns controlats, com a suport interessant juntament amb tractaments mèdics.
La seva textura rica i oclusiva el fa ideal per a pells seques o deshidratades, però pot resultar excessiu en pells grasses o amb tendència acneica, on hi ha risc d’obstrucció dels porus
No totes les pells responen igual a l’oli de ricí, i aquí és on entra en joc la personalització. La seva textura rica i oclusiva el fa ideal per a pells seques o deshidratades, però pot resultar excessiu en pells grasses o amb tendència acneica, on hi ha risc d’obstrucció dels porus.
En l’àmbit capil·lar, la seva fama ha crescut enormement, especialment pel que fa al suposat estímul del creixement del cabell, les celles o les pestanyes. Tanmateix, l’evidència científica no avala de manera concloent una propietat estrictament de fer créixer el pèl, sinó més aviat un efecte estructural, que millora la hidratació i la integritat de la queratina.
Així doncs, podem aplicar-lo en locions per a cabells secs o danyats, cabells exposats a tractaments de perruqueria “estressants”, amb puntes trencadisses, etc., perquè en previngui el trencament i n’afavoreixi la longitud amb el temps.
Per aplicar-lo a celles i pestanyes, el seu ús pot aportar condicionament, però s’ha de fer amb precaució per evitar el contacte amb els ulls. Incorporar-lo al dia a dia és senzill. Unes gotes a la nit poden retornar el confort a una pell seca; una aplicació setmanal al cabell pot aportar nutrició i brillantor; un massatge diari a ungles i cutícules pot millorar-ne la resistència.
Més enllà dels seus beneficis concrets, l’oli de ricí ofereix una cosa menys tangible però igualment valuosa: una forma de cura més lenta, més conscient. En un món que busca resultats immediats, convida a recuperar el temps i a redescobrir el poder dels gestos simples. Potser per això, després de segles, continua trobant el seu lloc.
ESPAI PATROCINAT PER:
terpenic | www.terpenic.com
Autora: Beatriz Lavado, Especialista en Cosmètica Natural.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2026
