Menjar com els ioguis. Els beneficis del menjar sàttvic

Les tres gunes

Per entendre aquesta idea cal acostar-se a un concepte central del pensament ayurvèdic: les gunes, o qualitats subtils que, segons aquesta tradició, travessen tota la natura i també la nostra pròpia ment. Se’n distingeixen tres:

Tots portem totes tres en diferent proporció, i cap sobra del tot: Tamas ens permet descansar i dormir, Rajas impulsa l’acció i el treball, i Sattva és la qualitat que nodreix l’aspiració espiritual. El camí iòguic no pretén eliminar Rajas ni Tamas, però sí equilibrar-les i inclinar a poc a poc la balança cap a Sattva, afavorint així un cos sa, una ment serena i una consciència més desperta.

D’aquí neix la classificació dels aliments en tres grans grups.

Tres formes de menjar

La dieta rajàsica reuneix els sabors intensos i estimulants: espècies fortes, fregits, cafè, xocolata i sucres, ceba i all. Dóna energia immediata, però també inquietud, pressa i, a la llarga, esgotament.

La dieta tamàsica inclou les carns, el peix, l’alcohol, els ultraprocessats i les sobres escalfades. S’associa a la pesadesa, l’apatia i una digestió lenta. I, amb el temps, pot afavorir trastorns com l’obesitat o els problemes hepàtics.

La dieta sàttvica, en canvi, es compon d’aliments vegetals frescos i de temporada: cereals integrals, llegums, fruites, verdures, fruita seca, llavors i lactis lleugers. Són aliments ecològics que conserven el seu «prana» o força vital intacta, sempre que es preparin amb senzillesa, sense excés de fregit ni processat, i —cosa que la tradició subratlla especialment— cuinats i compartits amb calma i gratitud.

El que compta no és només l’origen de l’aliment, sinó també la frescor, la preparació i l’ànim amb què es cuina i es comparteix

Beneficis físics, mentals i espirituals

Qui segueix una alimentació sàttvica sol descriure’s com una persona serena, afectuosa, plena de vitalitat i amb la ment clara. A nivell físic, aquest tipus de dieta afavoreix una digestió més lleugera, enforteix les defenses i ajuda a mantenir un pes saludable, ja que evita l’excés calòric dels fregits i els ultraprocessats, o els greixos saturats i trans.

A nivell mental, aporta claredat i estabilitat emocional: en eliminar els pics d’energia i la baixada posterior típics del menjar rajàsic, l’ànim es manté més constant al llarg del dia. I en el pla espiritual, es considera que aquests aliments, cultivats amb respecte per la terra i consumits amb consciència, ajuden a apaivagar els pensaments, facilitant la meditació i la introspecció.

Convé recordar, a més, que la qualitat d’un aliment, fins i tot ecològic, no és fixa: un ingredient sàttvic per naturalesa, una verdura fresca, o un cereal integral es poden tornar tamàsics si es reescalfen més d’una vegada, es conserven massa temps o es cuinen amb excés d’oli. El que compta no és només l’origen de l’aliment, sinó també la frescor, la preparació i l’ànim amb què es cuina i es comparteix.

Com començar, pas a pas

La tradició iòguica insisteix que els canvis bruscos poques vegades perduren. Per això proposa avançar de manera gradual: substituir a poc a poc les racions de carn i peix per plats de cereals, llegums, verdures i fruita seca, fins que la transició se senti natural.

Algunes pautes senzilles ajuden en aquest camí: beure prou aigua i infusions suaus com el te verd; incorporar proteïnes vegetals —tofu, tempeh, seitàn, llegums— en lloc de la carn; triar cereals integrals davant del menjar ràpid; i, en menjar fora de casa, moderar les racions, prioritzar allò cru al principi del menjar i evitar l’alcohol i les postres pesants.

Tampoc convé oblidar certs nutrients clau: la vitamina B6 del germen de blat i els llegums, la vitamina E dels fruits secs i els olis vegetals, els flavonoides de les fruites vermelles i els àcids grassos omega-3 de les nous i les llavors de lli, tots aliats d’una bona salut.

Més que una dieta

Al final, menjar de forma sàttvica no només és una qüestió d’ingredients: és una manera de relacionar-se amb el menjar des de la calma i no des de l’ansietat. Molts dels nostres hàbits alimentaris responen, en realitat, a un desig més profund de sentir-nos plens i estimats, i menjar en excés sol ser, sense que ho notem, una manera desviada de buscar aquest afecte.

La proposta iòguica convida a satisfer aquest desig amb presència i no amb excés: triar aliments vius, preparar-los amb calma, seure a menjar-los sense pressa. No cal convertir-se en asceta ni renunciar de cop a res; només cal anar deixant anar, a poc a poc, allò que pesa, al plat i a la ment, per fer lloc al que realment nodreix.

Un aliment pur, elegit i preparat amb consciència, és també una forma de cura cap a un mateix i cap als altres, i potser el primer pas, el més senzill, cap a una vida més serena.