Els pesticides són substàncies químiques usades per destruir o evitar de plagues incloent-hi insectes, patògens de les plantes, males herbes, i altres organismes perjudicials. Els més utilitzats són els insecticides, herbicides fungicides i rodenticides, mentre que d’altres menys coneguts inclouen reguladors de creixement, desinfectants de superfícies o defoliants. Tot i que s’utilitzen de manera àmplia en agricultura, els pesticides poden ser altament tòxics per als humans i els animals, ja que la gran majoria de pesticides no poden distingir a organismes no objectiu, és a dir, no poden distingir entre plagues i altres formes de vida similars. Això fa que el seu control en els usos de pesticides sigui essencial per a mantenir la salut pública.
ls pesticides són molt variats en les seves característiques fisicoquímiques i es poden classificar de tres maneres principals diferents. En primer lloc, els pesticides es poden classificar segons el mode d’entrada a l’organisme, ja sigui per ingesta a través de la dieta, inhalació a través l’aire o bé per contacte cutani. D’altra banda, també es poden classificar en funció de la seva composició química, és a dir, basant-se en similituds en l’estructura química. Per exemple, trobem els organofosfats, carbamats, piretrines, etc. Finalment, els pesticides també es poden categoritzar segons el tipus de plaga que controlen, és a dir, en funció de l’objectiu amb el què s’apliquen.
Els consumidors estem principalment exposats als pesticides a través de la dieta. Els podem trobar en fruita fresca o processada, verdures o productes animals com la carn, llet o els ous degut a contaminació en pinsos o exposició dels animals a sòls i aigües contaminades. Per afrontar aquest risc, a nivell de la Unió Europea existeix el Reglament (CE) No 396/2005. Aquest estableix nivells màxims de residus de pesticides (MRLs) basats en l’aplicació de bones practiques agrícoles i protecció dels consumidors. Aquest Reglament es modifica regularment en funció de les noves evidències científiques disponibles. Actualment hi ha MRLs definits per a més de 1.300 pesticides en 378 categories d’aliments.
Els consumidors estem principalment exposats als pesticides a través de la dieta
Els nivells màxims de residus de pesticides es defineixen en funció de les seves condicions d’us. Es fixen segons la quantitat mínima necessària per protegir els cultius i no en funció de la quantitat màxima per assegurar la salut. Superar les quantitats màximes permeses implica sovint un ús inadequat del producte, com una dosi excessiva o aplicacions repetides. Per tant, quan es detecten nivells de pesticides per sobre del nivells màxims de residus de pesticides fixats, cal analitzar el cas i caracteritzar el risc. Això pot comportar a l’activació d’alertes sanitàries a través del sistema coordinat d’intercanvi d’informació SCIRI, implicant la creació d’una alerta alimentària i per tant retirades del producte en el mercat.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) recull periòdicament dades sobre la presencia de residus de pesticides en aliments a la Unió Europea, recopilant dades de controls oficials a tots els països membres. Aquests programes de control representen un dels estudis més extensos del món, on s’analitzen més de 600 pesticides diferents en 75.000 mostres d’aliments.
En l’últim estudi, referent al 2022, es van analitzar un total de 110.829 mostres, de les quals en 3,7% es van superar els límits legals, el que vol dir que 4.148 mostres van mostrar valors per sobre dels límits permesos. D’altra banda, les estadístiques de la Unió Europea mostren que França, Espanya, Itàlia i Alemanya representen més de dos terços de les vendes de pesticides a la UE: aquests mateixos països són també els principals productors agrícoles de la UE, representant el 51% de la superfície agrícola utilitzada.
En general, fruits i hortalisses de ràpida descomposició com les baies fresques (maduixes, gerds, etc.), els albercocs, les peres, els tomàquets o pebrots, solen tenir una major càrrega de pesticides en comparació amb aliments més resistents com les patates o pastanagues. Això es deu, en part, a que els productes de terra com les arrels no estan exposats als pesticides a la superfície. El grup ecologista nord-americà EWG (Environment Work Group) va publicar el 2024 una llista de les 12 fruites i verdures amb més pesticides, on es troben: maduixes, espinacs, col arrissada, cols i mostassa, raïm, albercocs, peres, nectarines, pomes, pebrots dolços i picants, cireres, nabius i fesols verds.
Els agricultors i agricultores ecològics segueixen les llei més estrictes d’Europa pel que fa al cultiu de les plantes. Un dels pilars fonamentals de l’agricultura ecològica és evitar tant com sigui possible l’aplicació de substàncies perilloses. Per tant, un dels punts més rellevants d’aquest tipus de cultiu és la restricció de l’ús de pesticides sintètics, tal com ho estableix el Reglament (UE) 2018/848- sobre les normes de la UE de producció ecològica i etiquetatge de productes ecològics.
En conclusió, el consum d’aliments ecològics no solament garanteix el respecte al medi ambient i la sostenibilitat, sinó que també pot protegir la salut humana ja que promou la substitució de pesticides potencialment perillosos per alternatives d’origen orgànic i segures. De fet, com assenyala la Autoritat Europea de Seguretat Alimentària en les seves últimes publicacions, la detecció de pesticides en aliments ecològics és molt inferior a la de productes convencionals. El consum creixent d’aliments ecològics evidencia per tant la transició cap a productes sense pesticides.
Autora: Roser Fabrés, Tecnòloga d’aliments
Suscríbete a la Newsletter y recibe Bio Eco Actual gratis cada mes en tu correo
Bio Eco Actual, tu mensual 100% ecológico
Leer Bio Eco Actual Mayo 2025
