A les terres altes d’Etiòpia, on els antics emperadors abissinis van governar durant segles, un diminut gra ha estat l’aliment de generacions: el teff. Aquest cereal mil·lenari, el nom del qual significa “perdut” en amhàric per la seva minúscula grandària, viu avui un renaixement global com a superaliment, especialment entre els que busquen alternatives nutritives i lliures de gluten.
Dels altiplans etíops al món
El teff (Eragrostis tef) va començar la seva història a la Banya d’Àfrica, a les terres altes d’Etiòpia i Eritrea, entre el 4000 i el 1000 aC. Aquest cereal no només ha alimentat la població local durant mil·lennis, sinó que també va ser considerat digne de la reialesa: els emperadors etíops el preferien sobre altres grans per les seves qualitats nutritives excepcionals. El teff va tenir també un paper crucial quan les antigues caravanes comercials travessaven aquella regió. La seva mida petita i la seva capacitat per resistir condicions adverses el convertien en l’aliment perfecte per als llargs viatges, ja que una petita quantitat podia alimentar diversos viatgers durant dies.
El teff i la salut: un tresor nutricional en miniatura
El que fa veritablement especial el teff és el seu extraordinari perfil nutricional. Aquest diminut gra, que necessita 150 llavors per igualar el pes d’un gra de blat, és un gegant en termes nutritius:
- Destaca pel seu alt contingut en ferro, comparable al de l’amarant.
- El contingut en calci supera 17 vegades el d’altres cereals comuns.
- Conté una combinació única d’antioxidants i compostos fenòlics.
- Aporta proteïnes completes i carbohidrats d’absorció lenta.
- És ric en altres minerals com el zinc, el magnesi, el manganès, el coure i el fòsfor.
El teff també conté un antinutrient, l’àcid fític, que es degrada i disminueix a través de la fermentació, germinació, i en menor mesura durant la cocció. Convé remullar-lo o fer-lo servir en forma de fermentat (per exemple, en forma de massa mare) per millorar l’absorció dels seus minerals.
Entre els efectes del teff sobre la salut hi ha millorar el nivell d’hemoglobina i de la qualitat de la sang gràcies al seu alt contingut en ferro. És un cereal reforçador de l’organisme: augmenta la resistència física, pel seu contingut alt en minerals i en ferro. Prevé la diabetis i ajuda a regular els nivells de glucosa a la sang gràcies als seus carbohidrats d’assimilació lenta, que proporcionen un efecte saciant i estabilitzador.
El que fa veritablement especial al teff és el seu extraordinari perfil nutricional
El seu contingut en fenols li confereix qualitats antioxidants i preventives davant de l’estrès oxidatiu i malalties cardiovasculars i és un bon ingredient a la dieta per combatre la candidiasi.
La versatilitat del teff a la cuina
Avui trobem el teff en productes de fleca i rebosteria sense gluten i en porridges nutritius. El teff és adequat per elaborar farinetes (fins i tot les farinetes per a nadons), juntament amb altres cereals com el mill, el fajol, la quinoa i l’arròs. També en begudes fermentades tradicionals i en espessidors naturals per a salses i guisats.
Al pa pla o injera, la fermentació tradicional no només millora el sabor, sinó que també augmenta significativament la biodisponibilitat dels seus nutrients, especialment del ferro i el zinc (millorarà la seva absorció si el combinem amb altres aliments rics en vitamina C).
La preparació del teff
- En gra: és un cereal emmidonat amb qualitats espessidores, com l’amarant. Es pot utilitzar per a l’elaboració de cremes de verdures, porridge per esmorzar, en guisats, per espessir salses o estofats. Es cuina d’una manera semblant al mill: 1 tassa de teff per 3 tasses d’aigua o llet en una olla, quan l’aigua bulli, abaixeu a foc lent i cobriu l’olla amb una tapa. Bullir durant uns 15-20 minuts.
- Farina de teff: en pans, creps, magdalenes, pastissos, galetes o massa de pizza.
- Flocs de teff: en cremes, farinetes, galetes, empolvorat en amanides, per preparar granoles, mueslis, barretes energètiques, arrebossats i llets vegetals.
- Injera: és el popular pa pla d’Etiòpia. Es tracta d’una barreja de farina de teff amb aigua, es deixa fermentar uns quants dies donant lloc a una massa fermentada esponjosa i àcida. Acompanya el
Actualment, mentre el món busca alternatives alimentàries sostenibles i nutritives, el teff emergeix com una opció prometedora
Futur sostenible
El teff no només destaca per les seves qualitats nutritives, sinó també per la seva resistència i adaptabilitat. Pot créixer en condicions on altres cereals fracassarien, requereix menys aigua que altres cereals, com el blat o el blat de moro, i la seva mida petita el fa ideal per a agricultors amb espais limitats.
Actualment, mentre el món busca alternatives alimentàries sostenibles i nutritives, el teff emergeix com una opció prometedora. El seu cultiu s’està expandint més enllà d’Àfrica, adaptant-se a diferents climes i condicions, i això el converteix en un cultiu resilient davant del canvi climàtic.
Igual que altres cereals antics, com el foni, l’amarant o la popular quinoa (que en realitat no és un cereal, sinó que està emparentada amb la remolatxa o l’espinac), el teff ens recorda que, de vegades, els aliments més petits poden tenir l’impacte més gran en la nostra salut i en la sostenibilitat dels nostres sistemes alimentaris. Aquest antic gra africà no només ens connecta amb segles d’història i de tradició culinària, sinó que també ens ofereix una finestra cap al futur de l’alimentació sostenible i nutritiva.
Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en Salut i Alimentació
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2025
