Amb un fort compromís social, Josefien van Marlen treballa als camps de la diversitat, la inclusió, la justícia climàtica des d’una mirada interseccional. En aquest context, el seu treball al sector ecològic està marcat per la seva vinculació a les pràctiques del comerç just. Actualment, treballa en dos grans projectes: Nana Bio BV, dedicada al comerç B2B, (Business to Business, o empresa a empresa) de productes ecològics sota la certificació d’agricultura biodinàmica Demeter. D’altra banda, la creació de BioJong, una xarxa de joves que es dediqui, formalment o informalment, a activitats vinculades amb l’agricultura ecològica, amb l’objectiu de crear sinergies per modelar junts el futur ecològic i fer front al problema de la manca de renovació generacional.
Compromís i fermesa basant les seves accions en les anomenades 4P: persones, projectes, productes i política. Al Congrés Ecològic Europeu 2025, organitzat per IFOAM Organics Europe, va participar al panell sobre renovació generacional i empoderament juvenil al sector ecològic, debatent sobre com podem afrontar la manca de joves a tota la cadena sectorial ecològica. Allà vam poder parlar amb ella, sobre la seva tasca sectorial.
Quina vinculació hi ha o hi hauria d’haver entre la producció ecològica i el comerç just?
Crec que la legislació ecològica al voltant del comerç just actualment no s’està realment enfocant gaire en aquest aspecte i és contraproduent. Per exemple, a la legislació europea, el comerç just està explícitament relacionat amb el pagament just, amb una remuneració equitativa i, en la mateixa direcció, els principis de l’agricultura ecològica són ecologia, salut, equitat i precaució. De manera que l’enllaç és clar.
Així que, basant-nos en el principi d’equitat, es podria suposar que un preu just també hauria de formar part del que és ecològic. Però si observem novament la legislació en el context europeu, veiem que no és necessàriament quelcom en què es posi molt èmfasi dins les regulacions dels estàndards ecològics.
Des d’aquesta perspectiva, crec que es podria fer més dins de la legislació ecològica per enfocar-se també en l’equitat i la igualtat, i integrar-ho en els estàndards ecològics. Per normalitzar-ho més, ja que és part dels nostres principis i per que augmenti el seu abast europeu i internacional.
El que intentem fer és enfocar-nos realment a garantir un preu just pels agricultors que treballen amb nosaltres. I especialment, el que procurem és centrar-nos més en la cooperació en lloc d’en la competència, sobretot en temps de crisi climàtica. Per exemple, alguns dels nostres agricultors, com els que cultiven mangos a l’Índia, han de collir la fruita sota temperatures de fins a 40°C. Així que fa moltíssima calor per a ells a l’hora de recollir els fruits. Ens sembla fonamental assegurar condicions dignes de treball, alhora que assegurar salaris corresponents, mesures que tenen impacte real.
Crec que la legislació ecològica al voltant del comerç just actualment no s’està realment enfocant gaire en aquest aspecte i és contraproduent
I com es vincula amb els consumidors?
Mentrestant, aquí a Occident, parlem de preus inaccessibles per als mangos ecològics. Però la pregunta és: som realment conscients del que això implica? En quines condicions estem demanant que treballin aquestes persones, especialment amb la crisi climàtica i l’escalfament global? Hem de ser coherents.
Ens sembla fonamental assegurar condicions dignes de treball, alhora que assegurar salaris corresponents, mesures que tenen impacte real
Treballes sota una lògica de justícia climàtica doncs?
Sí, és fonamental, amb els problemes del clima extrem a tot el món, veiem que es desenvolupen nombrosos desafiaments relacionats amb això. Per això necessitem canviar la perspectiva de la competència cap a una de cooperació.
Autora: Gemma Isern Castells, politòloga, màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Agost 2025
