L’Amazònia brasilera ha estat l’emplaçament escollit per a la COP30, que se celebrarà entre el 10 i el 21 de novembre amb l’objectiu de tornar a posar sobre la taula l’agenda climàtica global.
La trobada anual reuneix els grans actors internacionals. Des de representants dels Estats fins a grans corporacions i moviments socials, hi seran presents a la cita per debatre conjuntament sobre com afrontar els desafiaments que presenta, i presentarà de manera intensificada la crisi climàtica. Tanmateix, la pluralitat d’actors implicats amb múltiples sensibilitats i perspectives sobre el canvi climàtic, les seves causes i com combatre’l, fa que la trobada esdevingui una gran conferència, però amb poca capacitat d’establir una agenda climàtica unificada.
Després d’una COP29 a l’Azerbaidjan, marcada per la gran polèmica al voltant dels interessos en la indústria del petroli del país organitzador, que evidenciava la incapacitat d’avanç conjunt cap a una lògica d’abandonament dels combustibles fòssils, la COP30 se centrarà en la transició energètica.
A continuació, intentarem establir un marc general sobre els grans temes i desafiaments que es debatran en la trobada global, entre els quals destaquen: el finançament climàtic, els compromisos en les emissions de carboni, la desforestació i l’explotació intensiva dels recursos, i la transició energètica ecosocial.
La COP30 al Brasil representa una oportunitat perquè la comunitat internacional avanci en el complex diàleg sobre la prevenció i mitigació del canvi climàtic
En primer lloc, un dels grans temes de l’agenda climàtica és el finançament de la mateixa agenda de mitigació d’impacte i d’augment de resiliència. A l’Acord de París de 2015, es va establir que els Estats del Nord Global havien d’aportar un percentatge de recursos superior al del Sud Global, com a mecanisme de compensació a les relacions internacionals desiguals. No obstant això, no es va fixar una quota o mecanisme. Actualment, el debat continua obert, i especialment els Estats del Sud Global remarcaren la importància que els Estats del Nord compleixin i ampliïn les seves obligacions financeres, conforme al principi de responsabilitats comunes però diferenciades. En aquest sentit, advoquen per entendre la crisi climàtica com un procés històric en què el Nord Global ha tingut un pes major dins d’unes relacions internacionals marcades per les desigualtats socioeconòmiques.
Un altre dels grans punts de l’agenda climàtica és la reducció de les emissions de carboni, un dels principals gasos d’efecte hivernacle. El compromís es va adoptar al Protocol de Kyoto, el 1997, i a l’Acord de París de 2015, tots els Estats van ratificar la reducció d’emissions, amb l’obligació d’establir una agenda de reducció nacional, amb l’objectiu ambiciós d’arribar a la neutralitat climàtica el 2050. Actualment, no només no s’està en camí de la reducció fixada, sinó que les emissions estan augmentant lleugerament.
Tanmateix, més enllà de quedar-se només amb les dades, és crucial entendre quins actors estan fent majors esforços i quines capacitats reals hi ha darrere de les demandes de reducció. Una vegada més, els Estats del Sud Global posen sobre la taula la responsabilitat compartida, però diferenciada, en un context en què és crucial la transferència de tecnologia i una radiografia profunda de com s’arribarà a la reducció d’emissions si ells són els que proveeixen al món de les matèries primeres necessàries pel comerç internacional. Alhora, assenyalen les lògiques contraproduents que han generat els mercats de bons de carboni. En aquest escenari, Brasil proposa una coalició Oberta per a la Integració de Mercats de Carboni per harmonitzar normes i transparència entre els sistemes de comerç de carboni existents.
D’altra banda, i molt lligat als processos de descarbonització, deixar de dependre dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) i substituir-los per fonts netes i processos sostenibles que permetin reduir dràsticament les emissions de carboni, existeix el gran debat sobre com ha de donar-se la transició cap a les energies renovables. Establir un full de ruta cap a l’abandonament dels combustibles fòssils és crucial; tanmateix, establir una regulació clara sobre la transició energètica també, ja que una vegada més està marcada per les grans desigualtats entre actors. Els Estats del Sud Global són els principals proveïdors de matèries primeres per a elements com les bateries, que necessiten grans quantitats de minerals com el liti o el cobalt, que des de fa dècades reprodueixen les desigualtats socioeconòmiques i generen importants processos de violència envers poblacions del Sud Global.
Establir un marc cap a una transició energètica justa i amb mirada ecosocial, i amb afectacions estructurals, és imprescindible per assolir un horitzó de justícia ambiental i social, que, no obstant això, actualment sembla impossible. De fet, un dels molts exemples de tensions socials sobre les transicions energètiques es dona al Brasil, on comunitats locals exposen les contradiccions de la celebració de la COP a l’Amazònia, sent un dels grans focus de desforestació, alhora que remarquen les lògiques extractivistes (model econòmic d’explotació i exportació de matèries primeres) de l’Estat del Brasil, mentre planteja una transició energètica com a solució global que, a la pràctica, reproduirà les dinàmiques de desigualtat socioeconòmica i ambiental.
Un context en què és crucial la transferència de tecnologia i un retrat detallat de com s’arribarà a la reducció d’emissions
Una vegada més, l’Agroecologia no sembla que tingui un pes destacat a la trobada, més enllà de ser nomenada com a mecanisme de sobirania alimentària, sempre que sigui de proximitat o de comerç just, i com a engranatge capaç de contribuir a la mitigació i augment de la resiliència davant la crisi climàtica.
En definitiva, la COP30 al Brasil representa una oportunitat perquè la comunitat internacional avanci en el complex diàleg sobre la prevenció i mitigació del canvi climàtic, integrant temes crucials. No obstant això, la multitud de perspectives dels actors i els seus interessos, alhora que la profunditat de les dinàmiques climàtiques que abasten àmbits com les desigualtats socioeconòmiques i les relacions internacionals, sembla que estaran al centre.
Autora: Gemma Isern Castells, Politòloga, Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2025
