En el marc d’una edició que ha commemorat els seu 50è aniversari, Alimentaria 2026 ha situat la producció ecològica en una posició estratègica. El pavelló 5, seu del saló Organic Foods, ha estat el centre de la sostenibilitat alimentària. Amb més de 200 empreses agrupades en aquest espai, l’atenció s’ha centrat a La Plaza Eco, punt de trobada que ha acollit debats interessants i variats sobre el sector.

Tot i que el saló Organic Foods ha concentrat el gruix de l’oferta ecològica, altres expositors han optat per situar-se als pavellons sectorials corresponents a la seva tipologia de producte (com ara carnis, lactis o begudes) per mantenir la coherència comercial, però senyalitzats amb l’emblema de La Ruta Eco, identificant més de 450 expositors ecològics per tot el recinte. Aquest distintiu ha permès identificar tots els expositors que incorporaven productes ecològics al seu catàleg.
Organitzada per Alimentaria i Bio Eco Actual i amb el suport d’entitats referents com el MAPA, la FIAB, Ecovalia, ASOBIO i INTERECO, La Plaza Eco ha acollit una intensa agenda de presentacions i taules rodones. L’agenda d’activitats ha estat marcada per una gran varietat de propostes, des de debats professionals sobre el comerç electrònic i l’evolució del retail ecològic a Europa, fins a taules rodones sobre la situació i les tendències del mercat a Espanya i a nivell català.

La presentació de l’informe anual d’Ecovalia confirma la maduresa del sector ecològic a Espanya, que ja ha assolit un valor de mercat de 3.250 milions d’euros. Entre les dades més destacades, l’estudi revela que dues de cada tres llars espanyoles ja consumeixen productes bio. Pel que fa a la producció, Espanya referma el seu lideratge europeu amb més de 3 milions d’hectàrees de Superfície Agrària Útil (SAU) certificada. Això representa gairebé el 13% de la SAU total de l’Estat, una xifra molt positiva que amaga grans diferències territorials. Comunitats com Andalusia, Múrcia, Catalunya i les Balears ja han superat el llindar del 20%, situant-se a prop de l’objectiu del 25% fixat per la Unió Europea per a l’any 2030.
Malgrat aquest optimisme en la producció, el consum intern continua sent el gran repte. Amb una despesa mitjana de 66€ anuals per càpita, el pes de l’ecològic encara no arriba al 3% del volum alimentari total. Catalunya i Andalusia lideren el consum absolut, mentre que les Balears i Galícia destaquen en despesa per habitant. Aquesta feblesa en la demanda interna ha estat un dels eixos centrals de debat a La Plaza Eco. S’ha parlat de palanques de canvi urgents, com la contractació pública (introduir menús bio a escoles i hospitals) i la implicació del canal Horeca i dels menjadors corporatius. També s’ha fet èmfasi en la necessitat de campanyes de promoció potents que expliquin, de manera senzilla però rigorosa, què significa realment el segell ecològic.

La crònica d’aquests dies deixa també una nota agredolça: la fractura entre els petits productors i les grans estructures comercials. S’ha assenyalat la paradoxa que viuen les explotacions familiars, els autèntics pioners del sector, que ara es veuen desplaçats per l’entrada de productes d’importació a preus més baixos a la gran distribució. Aquesta pressió posa en perill la viabilitat de qui va posar els fonaments del moviment, obligant el sector a reflexionar sobre com mantenir l’ànima i la proximitat en un mercat globalitzat.
En l’apartat de solucions, la innovació s’ha presentat com a motor indispensable. Des de La Plaza Eco s’ha fet una crida a accelerar la recerca en tècniques productives que optimitzin els resultats i facilitin la conversió. Així mateix, el packaging sostenible s’ha identificat com el repte pendent: el consumidor ja no accepta un producte ecològic envoltat de plàstics innecessaris.
Finalment, un dels grans reptes abordats a La Plaza Eco ha estat la lluita contra el greenwashing, un fenomen que prolifera a causa de l’auge del consum sostenible i que es manifesta en la multiplicitat de missatges i productes que es presenten com a “verds” sense respondre a estàndards verificables. S’ha subratllat que aquesta tendència no només genera confusió en el consumidor, sinó que dilueix el valor diferencial de la producció ecològica, que és actualment l’únic sistema regulat i certificat a tota la Unió Europea sota un marc de control oficial.

Davant l’aparició de claims relacionats amb l’agricultura regenerativa o altres produccions sense segell oficial, o dels plans del Govern català de certificar productes convencionals com a sostenibles, els experts han incidit en la necessitat de reforçar l’Eurofulla com l’eina clau per garantir la credibilitat del sistema.
Mirant cap a la pròxima edició d’Alimentaria, el repte és clar: no només mantenir aquesta aposta per la producció ecològica, sinó aprofundir-hi i consolidar-la. Tanmateix, el salt d’escala que el sector reclama no pot recaure exclusivament en l’esforç i la resiliència del teixit empresarial; és imprescindible una implicació decidida de les administracions públiques, especialment en el foment de la contractació verda, la creació de marcs legislatius que protegeixin el valor real del producte ecològic i el desenvolupament de campanyes que en promoguin el consum.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2026





























