El Do-in, és a dir, la pressió puntual amb els dits a determinats punts del propi cos, és una tècnica que pot ser aplicada per un mateix en forma d’automassatge, o bé per un massatgista especialitzat o un acupuntor.
En general millora el flux d’energia a l’organisme, i en força casos és un recurs excel·lent davant d’una infinitat de trastorns.
En què consisteix?
La finalitat del Do-in és alliberar de bloquejos i residus els canals corporals per on es mouen l’energia (xi), la sang o la limfa. Per això es combina la respiració amb exercicis senzills de mobilització corporal. L’objectiu és que l’energia arribi a tots els racons del cos i netegi les deixalles que hi pugui haver. Aquests residus acostumen a dipositar-se als extrems, com els dits de peus i mans.
Els practicants d’acupressió utilitzen la gemma dels dits, els artells o dispositius especials per aplicar pressió als punts d’acupuntura als meridians del cos. Es pot practicar tant com es vulgui, fins i tot cada dia.
A la pràctica. Consciència corporal
- Prendre consciència del propi cos, a través de pràctiques de concentració, respiració profunda i moviments.
- Practicar una sèrie d’exercicis de moviments lents per escalfar les articulacions. En finalitzar mantindrem una postura relaxada, podem estar al llit, asseguts o dempeus, en els tres casos amb l’esquena recta i el cap baix.
- Automassatge en si, mitjançant suaus cops amb els artells o pressions amb els dits. Així es desbloquegen els meridians energètics i reactiva el flux vital de l’organisme.
Als extrems dels dits és on el yin i el yang estan més propers
1. Activació corporal
Cada matí podem dedicar uns minuts a activar el reg sanguini a tot el cos amb la intenció que el metabolisme ajudi a regenerar la sang. Per això es combina el treball amb dits, l’automassatge i lleugers cops sobre la superfície corporal. És una alternativa a les pràctiques habituals d’hidroteràpia de les persones naturistes.
2. A tot el cos
Abans de començar farem una respiració molt profunda. Es comença pel cuir cabellut, que es fricciona amb tots els dits, i després ens colpegem lleugerament, intentant no deixar de percudir a cap zona del crani.
Es baixa cap a la cara, on farem un automassatge al front; les celles, on sol acumular-se ràbia; l’òrbita ocular, els pòmuls i, sobretot, el teixit que es troba al voltant de les mandíbules, ja que la musculatura tensa permet i agraeix que es treballi amb pressió.
Després es pot anar cap a les genives, per sobre de la pell. Cal no oblidar les orelles: si es fan massatges i estiren els lòbuls, aviat el pavelló auditiu s’omplirà de color i calor. Per als braços i les cames, per l’amplitud de la superfície s’aconsella un copejament ràpid i àgil. Es va de dalt a baix de l’extremitat i es torna cap amunt de nou recorrent l’interior i l’exterior.
3. Les petites articulacions
Es pot dedicar el temps necessari per treballar a fons les articulacions petites dels dits de peus i mans. Es mouen les falanges i es pressiona la poca musculatura que trobem. Als extrems dels dits és on el yin i el yang estan més propers, on tot es posa en funcionament de manera més ràpida i alhora on més deixalles s’acumulen.
4. L’esquena
L’esquena i el tòrax també podem incloure-les a la rutina. La zona del ronyó es treballa copejant de manera alternativa els dos costats. I s’acaba sempre als peus.
ESPAI PATROCINAT PER
Cofenat
Autor: Jaume Rosselló Editor Especialitzat en Salut i Alimentació.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2026
