La primera causa de l’encariment no és ideològica, sinó física: produir aliments avui és més car, més incert i més exposat a interrupcions. Sequeres perllongades, onades de calor, pluges torrencials i plagues alteren rendiments, calendaris de recol·lecció i disponibilitat de producte.
En ecològic el problema es multiplica perquè hi ha menys eines químiques, més dependència del maneig agronòmic, més feina preventiva i més risc de pèrdua si el cultiu es descompensa. El cas espanyol més visible ha estat l’oli d’oliva: dues campanyes curtes van disparar preus i també van tensar l’oli ecològic. En fruites i hortalisses, que són les categories de més volum en bio, qualsevol problema d’aigua, fertilitzants, mà d’obra o transport es trasllada ràpidament al lineal.
El segon factor és la inflació heretada. Tot i que la pujada s’ha moderat, els costos no han tornat al punt de partida i moltes empreses encara treballen amb una base de despesa més alta. CaixaBank Research calcula que els aliments van ser el component que més es va encarir entre el desembre del 2019 i l’agost del 2024, amb un augment acumulat del 30,7%.
Per al pagès, els preus pagats per energia, fertilitzants i pinsos van arribar a pujar un 55% fins a l’agost del 2022 i, malgrat la posterior correcció, seguien al voltant d’un 22% per sobre del nivell prepandèmia. En ecològic, on hi ha més costos de certificació, segregació, traçabilitat, controls i menor escala industrial, aquesta pressió s’absorbeix pitjor i deixa menys marge per contenir el preu final.
La tercera causa és internacional. L’article de referència de la publicació alemanya Schrot&Korn cita cacau, xocolata, espècies, te i llegums com a productes sotmesos a escassetat, males collites i competència global.
A Espanya passa el mateix amb referències ecològiques importades o amb ingredients presents en transformats bio: cafè, cacau, xocolata, fruita seca, llavors, pinsos proteics o envasos. La guerra d’Ucraïna, els conflictes energètics, la tensió marítima i la volatilitat de primeres matèries no distingeixen entre producte convencional i ecològic; però el bio sol tenir menys proveïdors alternatius certificats, de manera que la substitució és més lenta, més complexa i més cara.
La quarta explicació és estructural: produir ecològic exigeix més i remunera de manera irregular. Espanya avui augmenta superfície, però el 2024 va baixar el nombre d’operadors ecològics un 2,8% i també van baixar les activitats industrials certificades.
Aquest senyal és important: si el preu final puja, però el marge no arriba al productor o transformador, la conversió perd atractiu i alguns operadors dubten abans d’ampliar capacitat. A la ramaderia ecològica, a més, el cost d’alimentació, benestar, pasturatge i disponibilitat de matèria primera certificada fa que la diferència davant del convencional sigui especialment visible en carn, ous i lactis.
El consumidor vol bio, però el vol a prop, reconeixible i competitiu davant d’una cistella convencional que ja s’ha encarit molt i que obliga a prioritzar cada compra.
La distribució també canvia la formació del preu. Durant anys, la botiga especialitzada va defensar el relat, la varietat i la confiança. Avui el creixement passa en gran part per supermercats i descompte, que aporten volum, proximitat i marca blanca, però també pressionen preus, concentren poder de compra i homogeneïtzen assortits.
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) situa les botigues tradicionals i supermercats com a canals principals, mentre que el comerç electrònic encara és minoritari. El consumidor vol bio, però el vol a prop, reconeixible i competitiu davant d’una cistella convencional que ja s’ha encarit molt i que obliga a prioritzar cada compra.
El cost continua frenant la freqüència. La resposta de la llar espanyola ha estat defensiva: més comparació entre cadenes, més marca blanca, més espera de promocions i més sensibilitat davant de qualsevol diferència de preu. L’OCU observa màxims recents a la cistella de la compra i pujades rellevants en fruites i verdures; El País ha descrit una cistella molt més cara que fa cinc anys. Aquest entorn penalitza el bio davant de cada decisió diària perquè competeix per una part discrecional del pressupost alimentari i perquè molts consumidors l’alternen amb productes convencionals quan el diferencial es percep excessiu.
La regulació afegeix una capa més. La certificació europea és imprescindible per generar confiança i combatre el greenwashing, però implica documentació, auditories, separació de fluxos i controls. Per a petites finques, elaboradors artesans o importadors de tercers països, la càrrega administrativa pot ser proporcionalment alta.
La solució no ha de ser relaxar l’estàndard, sinó simplificar tràmits, digitalitzar controls, reforçar formació tècnica i evitar duplicitats a la Política Agrària Comuna (PAC). Si produir bé costa més, la política pública ha de reduir costos improductius i fiscalitat, no rebaixar garanties ni debilitar la credibilitat del segell.
La solució no ha de ser relaxar l’estàndard, sinó simplificar tràmits, digitalitzar controls, reforçar formació tècnica i evitar duplicitats a la Política Agrària Comuna (PAC).
La conclusió és incòmoda: el bio no puja perquè sigui un luxe artificial, sinó perquè revela abans que altres aliments el cost real de produir amb més restriccions ambientals, més i més cara mà d’obra, més control i menys economies d’escala. Tot i això, el sector no es pot limitar a demanar al consumidor que pagui més.
Necessita guanyar eficiència, agrupar oferta, escurçar cadenes, ampliar compra pública a escoles i hospitals, explicar millor l’Eurofulla, desenvolupar assortiments bàsics assequibles i fer servir el canal digital per a venda directa i fidelització. El futur de l’ecològic espanyol dependrà de convertir el sobrepreu en valor percebut, no pas en una barrera permanent per al consum, per a compradors que comparen més i decideixen amb menys marge.
Autor: David Martín, Conseller Assessor Corporatiu.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2026
