En el moment de la redacció d’aquest article, s’acaba de filtrar un altre nou document sobre el TTIP (Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió), que la Comissió Europea presenta als EUA, de cara la 8a ronda de negociacions que tindrà lloc uns dies abans de la publicació d’aquest article. Unes negociacions que s’han dut a terme a l’ombra i la complexitat de les quals es pot deduir, entre altres coses, per l’envergadura de les dues parts (molts experts l’anomenen l’OTAN econòmica) i per la seva llarga gestació.
I és que, el seu origen el trobem en la “Declaració Transatlàntica” signada el 1990. S’han anat donant diferents passos fins que el 2011 es va crear el Grup de Treball d’Alt Nivell per a estudiar com incrementar el comerç i la inversió entre els EUA i la UE. Al 2013 es reconeix l’inici de les negociacions per arribar a l’acord.
Secretisme en les negociacions
En contra de la regla del Consell Europeu, que estableix que tots els documents de les institucions europees han de ser públics, les negociacions de la que seria la major aliança comercial i estratègica del món, s’han dut a terme amb un secretisme que ha generat polèmica i alarma. Segons el Corporate Europe Observatory (CEO), grup que analitza el poder dels lobbies a la UE, de les 560 reunions de la Direcció General de Comerç sobre el TTIP, el 92% ha estat amb lobbies empresarials i han estat les companyies de menjars, begudes, pinsos, llavors i de la indústria biotecnològica les que més a favor han pressionat. L’any passat, la defensora del poble europea, Emily O’Reilly, va obrir una investigació per la falta de transparència. La lectura dels documents sobre el TTIP es fa a porta tancada i només hi accedeixen els membres de la Comissió de Comerç del Consell Europeu, encarregats de donar el vistiplau. D’altra banda, la Iniciativa Europea Ciutadana (ICE) que reuneix més de 320 organitzacions, sindicats i organismes de protecció dels consumidors de 24 estats membres, va recollir 1,6 milions de firmes contra el TTIP. En ser rebutjada per la Comissió, ha estat recorreguda davant el Tribunal Europeu de Justícia.
Aquest any, la Comissió Europea va començar a revelar informació i a parlar de transparència. Però no sembla ser aquesta la realitat. Tot i que s’afirma que els seus objectius són “reduir la regulació innecessària” i “facilitar el comerç i la inversió de manera que doni suport als esforços de les parts per estimular el creixement i l’ocupació, alhora que perseguint un alt nivell de protecció del medi ambient, dels consumidors…”, les organitzacions denuncien que provocarà una regulació” a la baixa “en temes com productes químics, transgènics, seguretat alimentària o estàndards laborals, a més de donar més poders a les multinacionals per influir i decidir sobre les normatives dels Estats. En l’última documentació filtrada, es dedueix que aquestes podrien participar en la redacció de les lleis. Quan la Comissió Europea proposi una llei, el govern dels EUA i els lobbies de les multinacionals, han de ser informats i consultats, abans fins i tot que el Parlament Europeu.
Més poder per a les multinacionals enfront dels Estats
La clàusula de l’ISDS, mecanisme de resolució de conflictes inversor-Estat, és la que més alarma ha creat. Les multinacionals podrien demandar directament davant Tribunals d’arbitratge, a països concrets, si veuen els seus beneficis afectats a causa de decisions de política pública. Referent a això, la Comissió Europea va llançar l’any passat una consulta pública i el 95% dels que van participar es va mostrar en contra. La veritat és que ja hi ha exemples en el món que ens poden donar una idea del que suposaria: el 1994 EUA va signar un tractat semblant amb el Canadà, el NAFTA. Canadà va rebre més de 30 denúncies a través de l’ISDS, entre elles, la de la petroliera Ethyl que reclamava 251 milions de dòlars per prohibir diversos additius de la gasolina. L’elèctrica sueca Vattenfall va reclamar 3.600 milions d’euros al Govern alemany per modificar la normativa estatal per abandonar l’energia nuclear. Equador va ser sentenciat a pagar 2.300 milions de dòlars a Occidental Petroleum per frenar la construcció d’un pou de petroli a l’Amazones.
Encara que a la UE queda molt per regular pel que fa a alimentació, salut i medi ambient, el TTIP suposaria riscos evidents. D’entrada, a la UE, s’aplica el “principi de precaució” pel qual, mentre no es provi que una substància no és nociva per a la salut, no s’autoritza i és l’empresa productora la que ha de provar-ho. En canvi, als EUA s’aplica el “principi de risc” pel que mentre no es provi científicament i fora de tot dubte que alguna cosa és nociva, no es pot prohibir. En cosmètica, per exemple, mentre que a la UE estan prohibides 1200 substàncies, als EUA nomès 12.
Més transgènics i hormones en la nostra alimentació
Tot i que la UE ja importa aliments transgènics (com els productes amb derivats de soja i blat de moro transgènics: lecitina, oli de soja, farines …), el TTIP significaria un augment d’aquestes importacions. D’altra banda, encara que Espanya és l’únic país de la UE que aposta pels transgènics (a Catalunya i Aragó es conrea el 80% del blat de moro transgènic de Monsanto), la major part de països de la UE prohibeixen el seu cultiu.
El 70% de tot el menjar venut als EUA conté ingredients modificats genèticament. No s’exigeix identificar els aliments transgènics en l’etiquetatge. A Europa, encara que sigui en la teoria, les lleis sí obliguen i l’acord amb els EUA suposaria un pas enrere gegantí.
El tractat comportaria també aixecar als EUA el veto a la carn i als productes derivats d’animals tractats amb hormones (com la somatotropina bobina, prohibida a l’EU i Canadà per estar vinculada, en diversos estudis, al càncer de mama i pròstata i que, però, és emprada als EUA per augmentar la producció de llet en les vaques).
A més, a la UE està prohibida, des de fa anys, l’entrada de carn d’aus de corral nord-americana a causa de que allà són desinfectades submergint-les en una solució química “de clor”, que pot persistir en la carn fins al consum.
Més diòxid de carboni i porta oberta al fracking
Si s’incrementa el comerç entre les dues parts, augmentaran la despesa en hídric, energètic i de materials, així com els residus i emissions. La mateixa Comissió Europea preveu un increment de l’emissió de diòxid de carboni de fins a 11 milions de tones mètriques.
D’altra banda, als EUA la regulació mediambiental és més feble que a la UE. Als EUA la pràctica del fracking s’ha expandit de manera massiva per incrementar el subministrament de gasolina (més de 11.400 pous) i tenen els ulls posats en les reserves de gas d’Europa. Sota una pressió elevada, una barreja de químics i aigua s’injecta a la roca per extreure gas i petroli. Això dóna lloc a la contaminació d’aigua potable i sòl que queden plens de substàncies tòxiques i cancerígenes i amb la possibilitat, segons diversos estudis, d’originar terratrèmols.
Més informació sobre el TTIP: www.economiaciudadana.org, noalttip.blogspot.com.es
Autora: Marta Gandarillas – Bio Eco Actual
