La guerra entre l’Iran i Israel i el bloqueig de l’estret d’Ormuz tenen conseqüències més enllà de l’Orient Mitjà en tots els sectors, inclòs l’agrícola.

impacto de la guerra de Irán y lacrisis de Ormuz
123RF Limited©semiphoto. Planta de biogàs

Si parlem d’agricultura convencional, el principal problema és l’encariment dels fertilitzants derivats del petroli i el gas. En el cas de l’agricultura ecològica, més resilient davant d’aquest tipus de crisi, la pressió arriba per la competència pels recursos orgànics i la projecció de noves macroplantes de biogàs. Mentrestant, el cost del transport afecta igualment tot el sector.

Fertilitzants i agricultura convencional

L’agricultura convencional depèn en gran manera dels inputs externs lligats a l’energia fòssil. Els fertilitzants químics més utilitzats es fabriquen a partir de gas i petroli, per el que la crisi a l’Orient Mitjà i la tensió a l’estret d’Ormuz estan provocant pujades en el preu. Alguns experts parlen d’increments de fins al 50% en determinats fertilitzants nitrogenats.

A Espanya, l’impacte més fort encara pot trigar uns mesos a notar-se, ja que els fertilitzants s’utilitzen a l’hivern. A l’hemisferi sud ja s’utilitzen, de manera que allà els efectes econòmics són immediats. De moment, el sector agrícola espanyol disposa d’un marge aproximat de mig any.

Agricultura ecològica: resilient, però no immune

L’agricultura ecològica és menys vulnerable a la crisi energètica, perquè no depèn dels fertilitzants químics industrials. La fertilització en producció ecològica es basa sobretot en compost, elaborat a partir de fems i altres matèries orgàniques mitjançant un procés natural de compostatge.

Tot i això, també comencen a aparèixer tensions. El principal problema és l’encariment del fem, una matèria bàsica per elaborar el compost. El preu del fem, que rondava els 30 o 40 euros per tona, pràcticament s’ha duplicat.

Darrere d’aquesta pujada hi ha l’augment general de costos derivat del context geopolític: en pujar els preus dels fertilitzants químics, això empeny els agricultors convencionals a utilitzar més fems per pal·liar l’augment de costos, cosa que en augmentar la demanda de fems fa que aquest s’encareixi.

Més enllà de la conjuntura actual, la situació de mercat que generen els projectes de plantes de biogàs, amb un fem compromès a futur, implica una pujada de preus també a mitjà i llarg termini.

La bombolla del biogàs

A Catalunya, segons va anunciar la Generalitat el 2025, es preveu impulsar unes 50 plantes de biogàs en els pròxims cinc anys, i aproximadament la meitat es concentrarien a les comarques de Lleida i part de Tarragona. Aquestes plantes fan servir fem de vaca, ovella o gallina per barrejar-lo amb els purins i produir biogàs, perquè només amb purí no es pot generar biogàs.

Tot i que les plantes encara no s’han construït, el simple fet que puguin entrar en funcionament en els pròxims anys altera el mercat i encareix aquest recurs bàsic per a l’agricultura ecològica.

La bombolla del biogàs planteja, a més, un debat sobre quin model energètic i agrari es vol impulsar. El problema, segons alguns agricultors i experts, no és el biogàs en si, sinó la manca de planificació i la dimensió industrial dels projectes.

 

123RF Limited©ariftkj

En aquest sentit, els models petits i vinculats al territori poden ser útils per gestionar residus ramaders de manera local. França és un exemple de model planificat, amb suport públic i projectes adaptats a les necessitats de cada zona.

A Catalunya, en canvi, els projectes de grans plantes promogudes per multinacionals impliquen la captació de purins i fems en radis de fins a 50 quilòmetres per ser rendibles, fet que comporta més trànsit de camions, més olors, impacte veïnal i pressió sobre recursos bàsics per a l’agricultura ecològica.

Des de l’inici de la guerra entre l’Iran i Israel, el preu del gasoil agrícola ha pujat entre un 28% i un 50%, segons organitzacions agràries i dades oficials.

L’augment del gasoil afecta tothom

Des de l’inici de la guerra entre l’Iran i Israel, el preu del gasoil agrícola ha pujat entre un 28% i un 50%, segons organitzacions agràries i dades oficials. En poques setmanes, el combustible utilitzat per tractors i maquinària agrícola per treballar el camp ha passat d’estar al voltant dels 0,96 euros per litre a superar, en alguns casos, els 1,40 euros per litre.

Tot i que existeixen algunes alternatives, com els tractors elèctrics, aquests encara es troben en fase d’expansió i no són majoritaris al sector. Els tractors elèctrics funcionen bé en treballs lleugers o de durada limitada, però tenen dificultats per a jornades llargues o treballs molt intensius.

Això significa que continua existint una forta dependència del gasoil. Aquesta mateixa situació es dona igualment en el cas de l’agricultura convencional, que, tot i poder reduir algunes passades en alguns cultius, també depèn del combustible per a la maquinària i el transport.

En agricultura ecològica, en no fer servir herbicides químics per controlar les males herbes, es fa un ús més gran del tractor en determinats cultius.

Transport i comerç internacional

La guerra entre l’Iran i Israel ha encarit la gestió del transport a escala internacional, i aquest efecte també es nota a escala local. El cost de tot allò que depèn de la logística i del moviment de mercaderies terrestres ha augmentat, i això repercuteix tant en l’agricultura ecològica com en la convencional: incrementa el cost del transport de qualsevol material necessari per a l’explotació, des de canonades fins a recanvis o maquinària.

El transport marítim també s’ha vist afectat. Els vaixells es veuen obligats a buscar rutes alternatives més llargues i augmenten els costos logístics. Això es reflecteix, per exemple, en les exportacions d’alfals deshidratat produït a Lleida i a la Vall de l’Ebre.

Una part important de la producció s’exporta a països del Golf Pèrsic, com l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, on s’utilitza com a farratge per a la ramaderia i els cavalls de curses. El conflicte ha provocat interrupcions en les rutes marítimes, retenint vaixells i retardant la seva entrada als ports.

Al tancament de l’edició sembla imminent la signatura d’un acord que pot ajudar a normalitzar el mercat.

Autora: Montse Mulé, Editora.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2026